Resultats de la cerca

Propugnaven la disminució dels imposts i llur intervenció en la direcció de la política, les finances, l’exèrcit i l’administració Com a cap elegiren Carles, duc de Berry, germà de Lluís XI La gran noblesa entrà en la coalició, però aquesta no trobà suport en la mitjana noblesa ni en la petita, en el clericat ni en l’alta burgesia, i el poble els fou hostil El duc de Borbó, Joan II, obrí les hostilitats març del 1465 A Montlhéry 16 de juliol, s’enfrontaren, en una batalla indecisa, les forces del rei i les del comte de Charolais futur Carles el Temerari, i aquest no pogué entrar a París,…

En esclatar la guerra contra Napoleó s’enrolà com a capità d’una companyia Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp El 1833 fou nomenat governador militar de Cadis, i el 1835, de Barcelona Fou encarregat pel capità general Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del juliol del 1835 però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència i el mataren

Curial i cardenal, ocupà diversos càrrecs diplomàtics Francòfil durant la guerra dels Trenta Anys , intercedí —a instàncies dels diputats catalans— prop de Felip IV 1640 demanant clemència per als revoltats i recomanà als catalans obediència no permeté la creació d’un tribunal especial contra els eclesiàstics complicats en la revolta Fundà el collegi de Propaganda Fide, a Roma, que d’ell rebé el nom d’Urbanià 1627, i reduí notablement el calendari festiu 1642 Amic de Galileu , durant el seu pontificat tingué lloc el procés famós

Fill i hereu de l’elector Frederic IV i de Lluïsa Juliana de Nassau-Orange El 1613 es casà amb Elisabet d’Anglaterra, filla de Jaume I Cap nominal de la unió protestant, fou elegit rei de Bohèmia pels bohemis, revoltats contra llur rei, l’emperador Ferran II, el qual, amb la Lliga Catòlica, el vencé a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, prop de Praga, i el Palatinat fou recuperat per la Lliga i els hispànics i lliurat a Maximilià I de Baviera

Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància 1842, i en retre's la Ciutadella hagué de fugir a França El 1843 en tornà i participà en la repressió de l’alçament Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins Passà a Manila, on fundà un Boletín Militar , i en 1883-84 fou capità general de les Filipines Fou inspector de les obres de restauració de l’aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando 1856

Era comandant del cos de voluntaris reialistes del Camp de Tarragona i del Priorat El 1827 hom li ordenà que anés en persecució de les partides de revoltats, però ell es rebellà al seu torn Entrà a Valls 6 de setembre i, l’endemà, a Reus Apostat al coll de Balaguer per impedir el pas de les tropes que anaven amb Ferran VII, no gosà atacar-lo Jutjat en consell de guerra, fou afusellat immediatament després de la partida de Ferran VII, que evità així d’haver d’indultar-lo

Era baró d’Albalat i de Segart, fill i hereu de Sebastián de Saavedra y Squarzafigo Com a coronel de milícies, reprimí un avalot a València, el 1800, motivat per l’establiment d’unes quintes Això el féu impopular El 1808, en produir-se l’alçament contra Napoleó, formà part de la Junta Suprema, però preferí d’allunyar-se i retirar- se a Bunyol La Junta l’obligà a tornar, però alguns revoltats, suposant la seva manca d’afecció a la revolta, l’assassinaren, malgrat els esforços del franciscà Joan Rico

En fou l’inspirador Hong Xiuquan 1814-64, un visionari amb una educació cristiana protestant superficial, que es proclamà ‘rei celestial’, i donà el nom de Taiping ‘gran pau’ als seus seguidors Amb un missatge místic i collectivista, s’atragué una munió de camperols i obrers Els Taiping, que establiren la capital a Nanquín, suportaren la llarga lluita, malgrat llur desorganització, fins que foren anihilats per les tropes manxús, ajudades pels nord-americans i els anglesos Hong Xiuquan se suïcidà i més de 100 000 revoltats foren morts

Tenia per finalitat d’actuar com a govern interí de la zona controlada pels revoltats, en l’aspecte administratiu i judicial Afavorí la creació de juntes de corregiment a Manresa mateix i a d’altres ciutats unides a la revolta Emprà com a òrgan oficial la publicació periòdica El Catalán Realista Malgrat el seu caràcter civil, aviat intervingué en els afers militars Cap a la fi de setembre, Saperes fou substituït com a president pel guerriller Josep Bussons La Junta es dissolgué al començament d’octubre davant l’arribada de les tropes lleials a Ferran VII

Al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya Ric home d’Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380 El rei Joan I el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l’estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392 l’any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí Es casà amb Isabel d’Alagó