Resultats de la cerca

Fou Kapellmeister a Dresden i a Leipzig, on estrenà l’òpera romàntica Der Vampyr 1828 Estrenà més tard Hans Heiling 1833 i altres òperes, en les quals fou influït per Weber, i es mostrà un orquestrador remarcable

Les seves obres, de tendència neoclàssica i alhora romàntica, constitueixen les primeres manifestacions d’una arquitectura nacional És autor dels capitolis de Boston, Hartford i Augusta, i dirigí una etapa de les obres del de Washington 1817-30

Emigrat a Anglaterra, hi escriví The romance of History of Spain 1827, traduïda per Mengláez amb el títol de La España romántica Escriví també en anglès novelles històriques a la manera de WScott, que foren traduïdes posteriorment al castellà

El nom deriva de la revista “Phosphoros” 1810-14, entorn de la qual s’agrupaven poetes com Atterbom, Palmblad i altres Bàsicament romàntica, l’escola admetia també tendències neoclàssiques i era influïda tant per Schelling com per Goethe i per Schiller

Calixt III li encomanà delicades missions pontifícies Enriquí el monestir amb nombrosos privilegis obtinguts principalment de Roma, però també del rei Joan II La historiografia romàntica li ha atribuït una adhesió a Carles de Viana que la veritat històrica no confirma

Dirigí L’Aureneta i fou redactor en cap del Diario Mercantil Publicà més de trenta obres teatrals en català, d’arrel romàntica o de to festiu, com El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894, Ànimes perdudes 1908 i Botifarres dolces 1906

Collaborà en la premsa romàntica de Galícia i es destacà per les seves tendències federals Intervingué activament en la revolució gallega del 1846, però, fracassada, s’exilià a Portugal L’any següent s’establí a Madrid i, descoratjat, abandonà els ideals galleguistes

Començà la seva activitat literària amb la poesia romàntica A porta inferi 1897, Milǎ sedmi loupžníku ‘L’estimada dels set bandolers’, 1906 En el període de la Primera Guerra Mundial es dedicà a l’exaltació de la independència nacional Okno ‘La finestra’, 1921

S'entusiasmà per l’obra romàntica d’ABöcklin Residí a Roma 1905, on pintà Dues dones 1907, i a París 1908, interessat per l’obra de Cézanne pintà una adaptació dels Jugadors de cartes , 1924, Ulmer Museum, Ulm, de vigorosa estructura de línies