Resultats de la cerca

Començà a treballar en el món del cinema a l’empresa d’efectes especials Industrial Light and Magic, des d’on féu el salt a la realització d’anuncis publicitaris i vídeos musicals de cantants i grups com Madonna, Sting, The Rolling Stones, Michael Jackson, Iggy Pop, Aerosmith, George Michael o Billy Idol Debutà en la realització de cinema amb Alien 3 1992, i el gran èxit de Seven 1995, premi Sant Jordi del públic féu d’ell un dels principals especialistes contemporanis en cinema fantàstic i de suspens Posteriorment ha dirigit The Game 1997, Fight Club 1999, Panic Room 2002, Zodiac 2007 i The…

A Where Angels Fear to Tread 1905 ja s’insinuen els temes principals de la seva obra la crítica de la burgesia britànica a la darreria del període victorià i, com a contrapunt, la imatge d’Itàlia com a símbol d’una cultura més espontània A The Longest Journey 1907 critica l’esnobisme intellectual Aquests temes, refermats a A Room With a View 1908, exposició de l’ensorrament d’actituds rígides d’uns anglesos a Itàlia, atenyen una subtilesa notable a Howards End 1910, on, sota l’aparença de comèdia irònica, una tragèdia esclata a conseqüència d'una catàstrofe imprevista una de les…

Desenvolupà les seves primeres experiències en el camp de la pintura, amb obres que representen siluetes contrastades, sobretot en el període 1963-70 Més tard, se centrà en l’experimentació vers l’any 1971 començà a aproximar-se als plantejaments de l’anomenat art conceptual i, després d’alguns tempteigs, se centrà en l’experimentació sobre mitjans alternatius, principalment el vídeo De fet, hom el considera un dels pioners de l’art conceptual als Països Catalans i l’introductor i màxim conreador del videoart al nostre país D’ençà del 1971 resideix habitualment a Nova York, des d’on s’ha…

Malgrat la seva curta edat, destacà pels seus papers als films de M Scorsese Alice Doesn't Live Here Anymore 1974 i Taxi Driver 1975 Ha estat guardonada amb l’Oscar en dues ocasions The Accused 1988, de J Kaplan i The Silence of the Lambs 1991, de J Demme Altres films són Foxes 1980, d’A Lyne Le sang des autres 1984, e C Chabrol, The Hotel New Hampshire 1984, de T Richardson, Five Corners 1987, de T Bill, Backtrack 1989, de D Hopper i A Smithee, Sommersby 1992, de J Amiel, Shadows and Fog 1992, de W Allen, Maverick 1994, de R Donner, Nell 1994,de M Apted, Contact 1997, de R…

Després de cursar estudis d’arquitectura i belles arts, estudià cinema a la Universitat de Califòrnia La seva producció cinematogràfica, poc nombrosa i molt elaborada, mostra una acusada preferència per l’adaptació d’obres literàries d’escriptors de renom Inicialment interessat per la cultura índia, hi dedicà part de la seva posterior filmografia en collaboració amb el productor Ismail Merchant i l’escriptora Ruth Prawer Jhabvala, gairebé sempre autora o coautora dels seus guions The Householder 1963, Shakespeare Wallah 1965, The Guru 1969, Bombay Talkie 1970, Heat and Dust 1983 Posteriorment…

Després d’estudiar música formà un grup de punk que aconseguí un ressò discret El 1984 començà una carrera de solista que li donà un cert renom a Suècia amb l’àlbum Het vind ‘Aire calent’, 1984 El 1986, amb el lletrista, compositor i guitarrista Per Gessle fundà el duo Roxette, amb el qual enregistrà un primer disc, Pearls of Passion , el mateix any El duo aconseguí projecció mundial amb l’àlbum Look Sharp 1989, especialment amb la cançó Look , al qual seguiren Joyride 1992, Tourism 1992, Crash Boom Bang 1994, Have a Nice Day 1999, Room Service 2001, Charm School 2011, Travelling…

Cursà estudis de pintura i escultura i, gràcies al curtmetratge  The Alphabet 1968, accedí a l’American Film Institute Els seus films exploren un món malaltís i subterrani, tan angoixant i absurd com suggeridor Eraserhead 1976, el seu primer èxit, se situà en els circuits comercials malgrat l’estètica surrealista del film i l’ambigüitat del relat, i amb The Elephant Man 1980 es consolidà com un dels directors més originals Després del fracàs comercial de la superproducció de ciència-ficció  Dune 1984, retornà al seu món inconnex i oníric amb  Blue Velvet 1986, considerat el seu millor film,…

Fill d’una concertista de piano, es formà com a músic a la St Peter’s School de York i més tard estudià harmonia i contrapunt, també a York, amb Francis Jackson De jove formà part de diferents grups de jazz i fins i tot enregistrà alguns discs Fou, però, com a compositor cinematogràfic que aconseguí un èxit més remarcable, activitat en la qual s’inicià el 1959 en The L-shaped Room , de Brian Forbes, a la qual seguiren més d’un centenar de títols Aconseguí cinc Oscars amb les bandes sonores de  Born Free de James Hill, 1966, també Oscar a la millor cançó, The Lion in Winter…

Estudià arts escèniques a la Universitat de Nova York Entre les seves obres destaquen A Bright Room called Day 1985, Hydriotaphia 1987, The Illusion 1988, versió de L’illusion comique , de Corneille, Widows 1991, adaptació de l’obra homònima d’Ariel Dorfman, i el díptic èpic Angels in America , subtitulat “A gay fantasia on national themes” i compost de dues parts Millenium Approaches 1991 i Perestroika 1992, obra que s’ha comparat a Faust o a Peer Gynt , i ha estat considerada com la més ambiciosa de l’última dècada dels noranta als EUA, una crua reflexió sobre les pors i els…

Actuà des de molt jove en el teatre, però la seva gran oportunitat no arribà fins el 1968 amb Hair Dos anys després debutà en el cinema i esdevingué la musa de Woody Allen, que li dedicà un film, Annie Hall 1977, amb el qual aconseguí l’Oscar Actuà, entre d’altres, en els films Looking for Mr Goodbar 1977, de R Brooks, Reds 1980, de W Beatty, Shoot the Moon 1981, d’A Parker, Mr Soffel 1984, The Little Drummer Girl 1984, Crimes of the Heart 1986, Baby Boom 1987, Radio Days 1987, The Good Mother 1988, The Lemon Sisters 1989, The Godfather III 1990, The Father of the Bride 1991, Manhattan…