Resultats de la cerca

Membre del cos diplomàtic, les seves novelles —algunes de les quals obtingueren èxits lligats a escàndols— denuncien les tares dels ambients freqüentats en la seva joventut o a l’època de la seva carrera Es destaquen Les amitiés particulières 1945, Les ambassades 1953, Les clés de Saint-Pierre 1955, Les Chevaliers de Malte 1957, Les fils de la lumière 1961, Notre amour 1967, Un musée de l’amour 1972, Roy 1979, La soutane rouge 1983, etc També escriví algunes obres de teatre Le prince des neiges , 1947 Le spectateur nocturne, 1960, etc

S’educà a la capital francesa, on es traslladà amb la seva família quan tenia dos anys, i posteriorment anà a Bilbao Després de viatjar arreu del món, ja d’adult retornà a París, on, a més d’altres activitats empresarials, es dedicà a la promoció d’espectacles musicals El 1876 fundà el Fantaisies Oller, el primer music-hall que s’obrí a París, i alguns anys més tard, associat amb altres empresaris, inaugurà sales que han esdevingut tan emblemàtiques com el Téâtre des Nouveautés 1878, dedicat a l’opereta i el vodevil, el Moulin Rouge 1889 o la sala Olympia 1893

De família jueva, el 1936 fou escollida miss Hongria, i el 1941 emigrà als Estats Units El 1952 debutà en el cinema com a secundària en el film  Lovely to Look At , de Mervyn LeRoy El mateix any protagonitzà el paper més rellevant de la seva carrera al costat de José Ferrer a Moulin Rouge , dirigida per John Huston Bé que actuà en una vintena llarga de films més, la seva notorietat recaigué sobretot en la seva moguda vida privada, sacsejada per alguns escàndols i per nou casaments amb els corresponents divorcis o anullacions llevat del darrer

Graduat a l’Escola de Łódź el 1969, feu el seu aprenentatge en el terreny documental i televisiu Entre els seus llargmetratges, que evidencien un sentit poètic i tràgic de la vida, destaquen Amator 1979, Przypadek 1982, Bez Konca 1984, la sèrie Dekalog 1987-8 i La double vie de Veronique 1991 La seva darrera obra fou una trilogia inspirada en la Revolució Francesa la llibertat a Trois couleurs, bleu Lleó d’Or a Venècia el 1992 la igualtat a Trois couleurs, blanc Os de Plata a Berlín el 1993 i la fraternitat a Trois couleurs, rouge 1994, nominada a l’Oscar

Supervivent de l’extermini de la població armènia  a l’imperi Otomà, cresqué en un orfenat a Síria amb el seu germà, amb el qual emigrà a França el 1925 Obrer de la fàbrica de Citroën a París, fou membre actiu de la Confédération Générale du Travail Arran de la depressió del 1929, a l’inici de la dècada de 1930 fou acomiadat El 1934 s’uní Parti Communiste Français, on esdevingué cap del Comitè de Defensa d’Armènia i editor del seu periòdic Zangoü Poeta, fou editor de dues revistes literàries Txank i Mxakoüit , on publicà les pròpies poesies i articles sobre literatura armènia i francesa En…

De família catalana –el seu avi havia estat veguer d’Andorra–, a 17 anys s’installà a França Actiu militant anarcosindicalista, fou empresonat diverses vegades Collaborà a Le Libertaire  i el 1906, amb Eugène Merle, fundà La Guerre Sociale El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia El 1913 inicià Le Bonnet Rouge , que, transformat en diari, fou el principal òrgan del pacifisme francès durant la Primera Guerra Mundial Acusat de conspirar amb Joseph Caillaux en favor d’una pau negociada, fou detingut i al cap de pocs dies…

Fou influït pel teatre de titelles i per l’elisabetià, per Molière, l’edat mitjana, Maeterlinck, Strindberg i Goethe La primera obra important fou La mort du Docteur Faust 1924, modernista Vinculat al Vlaamse Volkstoneel teatre popular flamenc, escriví fantasies, actes únics i representacions sacres modernes, com ara Beelddekens uit het leven van Sint Franciscus ‘Imatges de la vida de sant Francesc’, 1927, amb un plantejament de music-hall, Fastes d’enfer 1920, Barabbas 1933, Magie Rouge i Mademoiselle Jaïre 1934 Hop Signori 1935, Sire Halewyn 1936 i La farce des ténebreux 1936…

Deixeble de G Caussade i de Vincent d’Indy, influït per Satie, formà part del grup de compositors francesos anomenat dels Sis La seva música ha arribat al gran públic sobretot a través dels films de Cocteau com Le sang d’un poète 1930, La Belle et la bête 1945, Les parents terribles 1948, Orphée 1949, de Clair À nous la liberté ,1932, de Huston Moulin Rouge , 1953, d’Ophüls Lola Montes , 1955, de Clouzot Le salaire de la peur , 1953 Le mystère Picasso , 1956 o de Dassin Du Rififi chez les hommes , 1954 D’altra banda, escriví música instrumental, orquestral i coral, l’òpera…

Fill de l’actor Walter Huston, en la major part dels seus films hom pot apreciar una meditació sobre la validesa de l’esforç i la fatalitat de l’atzar El 1948 obtingué l’Oscar a la millor direcció per The Treasure of Sierra Madre 1947, i el 1953 fou premiat a Canes per Moulin Rouge Dirigí també, entre d’altres, The Asphalt Jungle 1950, The African Queen 1952, Moby Dick 1954-56, The Night of the Iguana 1964, The Biblie 1965, A Walk with Love and Death 1968, Fat City 1971, The Life and Times of Judge Roy Bean 1972, The Mackintosh Man 1973, The Man who Would Be a King 1975, Wise…

Fou conegut sobretot com a director de films d’aventures i policíacs, bé que també feu incursions en altres gèneres De la seva producció hom pot esmentar Au coeur de la vie 1961, La rivière du hibou 1962, que obtingué la Palma d’Or de Canes i el 1964 un Oscar al millor curtmetratge, Les grandes gueules 1965, Les aventuriers 1966, Tante Zita 1967, Boulevard du rhum 1971, Le secret 1973, Le vieux fusil 1975, guanyador d’un César el 1976, Coup de foudre 1977, Pile ou face 1980, Au nom de tous les miens 1982, L’empreinte des géants 1984, Zone rouge 1986 i  De guerre lasse 1987 El…