Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
element
Lingüística i sociolingüística
Unitat discreta que pertany a un sistema determinat de qualsevol grau d’abstracció.
Segons Malmberg, tot element és sistemàtic, però també convencional Depèn, per tant, de la natura de la llengua i ensems del tipus gramatical que sobre ella s’apliqui període, sintagma, locució, mot, síllaba, morfema, fonema, morfofonema, tret pertinent, suprasegment, sema, etc
fràncic
Lingüística i sociolingüística
Llengua del germànic occidental, parlada pels francs.
Els seus dialectes antics eren el ripuari, el del Mosella, el renà, el meridional i el de l’est En el domini galloromànic influí, segons alguns romanistes, sobre la diferenciació del francès respecte al galloromànic o occità diftongació en síllaba lliure, aspiració de la h- , certs mots, etc
sinestèsia
Psicologia
Experiència sensorial de certs individus consistent en l’associació de diversos sentits mitjançant la qual la percepció en un sector sensorial és acompanyada, per correspondència o ressonància, de percepcions en un altre o uns altres sectors.
N'és un exemple típic l’audició acolorida o sinòpsia, associació entre un color i un so o àdhuc una lletra o una síllaba determinades Pròpia de la infància, la sinestèsia pot perdurar en l’adult, sense ésser necessàriament patològica Sovint és una font d’inspiració poètica i artística
altura
Fonètica i fonologia
Grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to, la successió del qual, en el conjunt de cada emissió fònica, determina la corba melòdica.
En determinades llengües, anomenades per això tonals com el xinès, presenta una capacitat distintiva referida a la síllaba En moltes d’altres, com ara el català, el to o altura musical opera només a nivell de preposició dins els tipus generals de cadència, anticadència i suspensió avui vindrà / avui vindrà
Tatiana Kuzovleva
Literatura
Poetessa russa.
Els seus temes principals són la pàtria, el món modern, el treball i la creació, l’amor i la inspiració Ha publicat Golos ‘Veu’, 1970, Slog ‘Síllaba’, 1973, Dve zari ‘Dues matinades’, 1978 i Ten jabloni ‘L’ombra del pomer’, 1979 També ha traduït poesia de literatures orientals de l’antiga URSS
ambigüitat
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’una forma (a qualsevol nivell de l’anàlisi lingüística) d’admetre diverses interpretacions, semàntiques o funcionals.
Els tres tipus majors d’ambigüitat són la fonològica, la lèxica i la sintàctica En l' ambigüitat fonològica un mateix so pot representar dos fonemes en barceloní, les dues primeres vocals de nuvolada sonen igual, i un mateix fonema pot tenir dos comportaments fonològics distints, per exemple, |k| a rec regar o a roc roca l' ambigüitat lèxica pot ésser semàntica banc per a seure, de finances, de sorra, de sardines o funcional la crítica de Riba , on Riba pot ésser el crític o el criticat aquest darrer cas es fon gradualment amb l' ambigüitat sintàctica , consistent en la possibilitat de…
ge
Etnografia
Individu d’un poble aborigen de l’Amèrica del Sud, de cultura molt primitiva, que s’estén per la zona oriental de l’altiplà brasiler, des de les fonts del Paranà a les valls altes del Xingú (al NW) i del Paranaiba (al NE).
Els pobles ges són molt primitius, fins al punt que hom els considera com a restes de la raça prehistòrica de Lagoa Santa, avantpassats dels amerindis actuals Actualment els ges són en procés de desaparició Les llengües parlades pels ges constitueixen la família lingüística del mateix nom, que procedeix de l’abundant ús de la síllaba - ge , que significa ''capitost’
la
Música
Sisena nota de l’escala musical diatònica, segons la nomenclatura de Guido d’Arezzo.
La síllaba la també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra A del sistema de notació alfabètica segons la terminologia germànica i anglosaxona, pel fet que és el so emprat com a referència en l’afinació d’instruments Els diapasons habitualment donen com a patró d'afinació el la3 de 440 Hz