Resultats de la cerca

La partició de les paraules es duu a terme per síllabes i, en aquest sentit en català la divisió és equivalent al guió , llevat del cas que quedi una sola vocal en una de les línies, possibilitat no admesa en la divisió

Fou professor a Breslau i a Halle i investigà les condicions d’aprenentatge i la memòria Basant-se en llistes de síllabes sense significació, establí una sèrie de lleis relatives al nombre de repeticions o a la posició dels elements en les sèries

En la mètrica italiana se singularitza el quartet-lira , que combina versos de deu síllabes i de sis, rimats, i les seves variants, en versos blancs, dites estròfica sàfica tres decasíllabs sàfics i un quadrisíllab i de la Torre tres decasíllabs i un hexasíllab

Diferents llegendes la presenten com a estimada per Pan, al qual no correspongué, o com a enamorada d’un sàtir o de Narcís, que la menysprearen Amiga de parlar sempre, en morir fou convertida en veu repetidora de les darreres síllabes d’allò que escoltava

Molt discutida la seva identitat, alguns han considerat que, contràriament a la mètrica antiga, es basava en l’accent i no en la quantitat de les síllabes, mentre que d’altres pensen que és format per dos membres separats per la dièresi un dímetre iàmbic catalèctic ̆— ̆— ̆— — més un itifàllic — ̆— ̆— ̆ o bé un reizià

Basada primer en la quantitat síllabes llargues i breus, es fonamentà després a la fi de l’època imperial i en els texts litúrgics llatins en l’accent dels mots, i com a tal és coneguda també amb el nom de cursus Les principals modalitats del cursus són pla c planus -——, lent c tardus -—-—, ràpid cvelox -———, i dispondaic -——-

N'existeixen ja, en pergamí, al segle IX Un dels primers coneguts dels editats a Catalunya fou imprès per Rosembach a Barcelona el 1503 Els abecedaris tradicionals solien contenir diversos fulls amb l’alfabet en ordre directe i invers, minúscules, majúscules i diversos tipus itàlic, gòtic Podien contenir també llistes de síllabes sillabaris i les primeres oracions Eren anomenats també abeceroles o beceroles

Inspirat en part en algunes de les propostes sobre notació musical degudes a JJ Rousseau, la seva màxima difusió -especialment a França però també a Suïssa, Holanda, Anglaterra o Rússia- es donà durant la segona meitat del segle XIX, sobretot a partir de la publicació per part de Chevé del Méthode élémentaire de musique vocale 1844 Empra un sistema de notació basat en l’ús dels números de l’1 al 7 per a representar els graus de l’escala en qualsevol tonalitat tònica = 1, supertònica = 2, mediant = 3, etc La lectura d’aquests números es fa, però, utilitzant les síllabes del solfeig tradicional…

Consisteix en una sèrie de frases melòdiques curtes, sempre de ritme ternari, que hom canta sobre algunes síllabes o vocals, i que es caracteritza per la transició ràpida del registre greu a l’agut i de la veu de pit al falset Sovint hom l’executa polifònicament a base de repetir la melodia a la tercera i a la sexta Molt difosa durant el s XIX, Rossini la introduí en el seu Guglielmo Tell