Resultats de la cerca

L’església de Sant Pere d’Iel fou objecte d’una deixa de dues unces d’or, segons consta en la publicació sacramental d’un testament, l’any 1064, com també d’un llegat d’una terra i una vinya l’any 1104 i, finalment, d’una donació d’unes cases situades al seu cementiri, l’any 1146 Com l’anterior, es desconeix la seva situació

Les religions mistèriques, com les de les celebracions eleusínies i les del culte a Mitra, etc, iniciaven llurs neòfits amb el baptisme i, sovint, amb un àpat sacramental En el cristianisme, els ritus d’iniciació són el baptisme, la confirmació i l’eucaristia, sagraments administrats primitivament i encara avui per les Esglésies d’Orient en una sola celebració, que es conserva en el cas de la iniciació dels adults

La més antiga i més important és l’ Auto de los Reyes Magos Reis Mags, datat entre els segles XII i XIII A partir del segle XVI al qual pertanyen les 96 peces rudimentàries, contingudes al codi d’ Autos viejos , totes elles de tema religiós i destinades, sembla, a ésser representades a l’església l’ auto es contaminà amb el misteri del Corpus Christi i donà lloc a l’ acte sacramental

Aquesta desconeguda església devia trobar-se en el territori d’Alinyà Únicament en consta l’existència en un document del 1063, publicació sacramental del testament de Ponç, jurat sobre I’ “altare sacratum Sancti Saturnini martiris Christi cuius ecclesia sita est … in territorio llininao ” en aquest testament consten deixes per a l’església de Sant Esteve d’Alinyà, cosa que fa pensar que es tracta d’esglésies diferents, no d’una mateixa església amb dues advocacions

Fou militar Publicà un almanac, Las resultas de un acaso y olla podrida de labrador Pronóstico para el año 1741 Manresa 1740, on apareix un personatge —un traginer— parlant en català També edità una Comèdia del famós i divertit Carnestoltes , en un acte, una espècie de paròdia d’un acte sacramental i en la qual el Carnestoltes, després de proclamar les delícies de la disbauxa, acaba morint a mans de la Quaresma

Defensà l’art teatral dels atacs dels jesuïtes en Teatro de los teatros de los pasados y presentes siglos, treball publicat fragmentàriament el 1901 El 1722 li foren editades les Obras Líricas, influïdes per Góngora, i les obres dramàtiques, en les quals seguí l’escola de Calderón i entre les quals destaquen La piedra filosofal, derivada de La vida es sueño, El esclavo en grillos de oro i l’acte sacramental El gran químico del mundo

L’església parroquial del poble de Cabanabona és documentada per primera vegada l’any 1101, en el testament sacramental de Ramir, jurat sobre l’altar de Sant Joan de Cabanabona Segons que declaren els marmessors, Ramir feu nombrosos llegats a l’esmentada església, entre d’altres, diversos camps i vinyes un cup, una tona i quatre unces en diners per a l’obra de l’església dues unces perquè els clergues de Sant Joan cantessin misses dues vànoves per a les habitacions dels mateixos clergues, i dos bous i tots els seus mobles, excepte la millor taula, per a l’obra del cloquer D’aquestes deixes es…

Supeditada a certes condicions, establertes per cada església concreta, és fomentada o més o menys limitada, segons el grau de flexibilitat doctrinal de cadascuna d’elles

Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat al Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa Consta com a senyor d’Hostoles, Oló i Tornamira És probable que sigui ell el trobador Ot de Montcada esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada, el 1175

Antiga capella del terme d’Àger situada entre la vila i el poble d’Agulló Avui és coneguda amb el nom de santuari de la Vasa de la Vera Creu o Santa Helena Els seus orígens són molt antics Ja es documenta en el testament sacramental del difunt Exabel, senyor de Pedra, de l’any 1059 També s’esmenta en el testament de Pere Exabel del 1145, el qual féu una donació d’un trull ad Sancta Cruce Des del segle XIV es documenten les processons que la parròquia de Sant Vicenç d’Àger hi feia al mes de maig