Resultats de la cerca

Alumne de Llotja 1890-95, fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima A quinze anys començà a collaborar amb el Gran Teatre del Liceu Passà a París, on fou deixeble de Cartezat Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa Viatjà molt per Europa Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born 1910 i una sèrie d’apunts i de notes…

Vida Estudià peritatge mercantil a Girona i a principi de la dècada del 1940 s’interessà per la fotografia fixa i muntà Foto-Cine Sans, una botiga i laboratori fotogràfic A partir de la dècada següent, també es decantà pel cinema Els seus primers treballs foren com a amateur i després com a professional al diari Los Sitios   Diari de Girona , i des del 1965 com a corresponsal de TVE a Catalunya província de Girona i el sud de França Guanyà un bon nombre de premis fotogràfics amb la seva Leica i cinematogràfics amb la seva Paillard Bolex de 16 mm També fou un pioner pel que fa al…

Fou el primer president de la Lliga de Catalunya 1887 i ho fou també de la Unió Catalanista Fou redactor de La Renaixença des del 1886 Publicà obres sobre ferrocarrils, com La locomotora en acción 1868 i una Guía del maquinista 1888-90, que fou reeditada sovint El seu fill, Joaquim Sans i Oliveras Barcelona segle XIX — 1914, també enginyer industrial, fou catedràtic de l’Escola Industrial de Terrassa

Autodidacte, des del 1916 formà part de la comissió de treballs preparatoris per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i el 1926 en fou nomenat cap de la secció d’aigües i illuminació Projectà els brolladors del palau de Pedralbes i la primitiva font lluminosa de Montjuïc, així com la illuminació i les fonts monumentals de formes i colors canviants que presidien el recinte de l’exposició Collaborà també en el projecte del transbordador aeri del port de Barcelona inaugurat el 1931 Dissenyà posteriorment diverses fonts i brolladors de dimensions més reduïdes, com els de Lisboa 1940…

Vida Entrà a formar part de la capella de música de Santa Maria, a Vilanova i la Geltrú, on aprengué música sota el mestratge de J Puig A onze anys marxà a Barcelona per estudiar violí, piano, orgue i composició amb J Barba fins el 1861, any en què fou nomenat mestre de capella i organista de Sant Antoni Abat, a Vilanova i la Geltrú Mantingué el càrrec fins a la mort Desenvolupà una intensa actividad pedagògica entre els seus alumnes hi hagué Juli Garreta, Francesc Montserrat Ayarbe, Francesc Toldrà, Josep Olivella i d’altres Publicà un mètode per a orgue Tratado Teórico Práctico del Organo…

Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera,…

Es formà als seminaris de Girona i Barcelona, i amplià els seus estudis a l’École des Chartes i a l’Escola d’Estudis Superiors de París Membre de diverses societats científiques de França, s’especialitzà en dret canònic i dedicà la seva tesi doctoral a Les sources de la législation ecclesiastique dans le province Tarraconaise depuis les origines jusqu’à Gratien 1926

Sacerdot 1908 Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d’Almera i de Bofill i Poch Estudià els crustacis, els graptòlits i els molluscs, especialment els paleozoics Síntesis estratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña con una descripción de los yacimientos fosilíferos principales, 1912 Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat mineralogia, botànica i cristallografia i a l’Escola Superior d’Agricultura, de Barcelona Féu estudis d’hidrogeologia al Pirineu central i investigà les formacions petrolíferes de Sant Joan de les…

El 1900 promogué la fundació de l’Escola de Comerç de Ciutat, i el 1910 collaborà en l’organització de l’Exposició de Productes de Balears Publicà un treball sobre la hisenda municipal de Palma 1911 i un altre defensant la conveniència d’obtenir un port franc a Mallorca 1919

Començà competint en motociclisme primer i fent de copilot de rallis després, fins que el 1970 debutà com a pilot en una cursa en un circuit urbà a Granollers Des del 1971, al volant d’un SIMCA, centrà l’activitat en els rallis Fitxà per SEAT 1972-79, amb el qual aconseguí cinc Campionats d’Espanya consecutius 1974-78 i dos subcampionats d’Europa 1976, 1979 El 1980 guanyà els Campionats d’Europa i d’Espanya com a pilot independent amb Porsche --amb victòries en els rallis Costa Brava, Bulgària, Polònia, Calcídia, Espanya i Algarve aquest darrer amb Ford Escort-- Passà a Talbot 1981-83 i…