Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
Estampa Popular Valenciana
Moviment artístic format a València vers el 1963 com a ressò, amb característiques pròpies, d’un moviment homònim impulsat per artistes com José Ortega, de Ciudad Real.
Les seves notes diferencials procedien dels plantejaments que possibilitaren el corrent Crònica de la Realitat Fou important el paper que hi tingué el crític Tomàs Llorens Hi collaboraren, amb l’Equip Crònica, Martí Quinto, Juan Antonio Toledo, Marí, Josep Maria Gorris, etc Empraren la ironia, els contrasts significatius i imatges aparentment estereotipades, unint al realisme la imaginació satírica
Manuel Clares García
Futbol
Futbolista.
Davanter format al planter de l’Atlético de Madrid, fitxà pel FC Barcelona 1974-78, on jugà 87 partits de Lliga i marcà 34 gols Guanyà la Copa del Rei 1978 Des del 1992 existeix a Barcelona el Fòrum Manolo Clares, una penya satírica que anualment lliura un trofeu al barcelonista que no ha estat prou valorat pels socis
Vicenç Andrés i Llobet
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Comediògraf, poeta i periodista.
El seu ofici de tipògraf li permeté l’accés a una literatura de caràcter popular, bàsicament a través de la premsa humorística i satírica Alguns d’aquests textos, tant en vers com en prosa, foren recollits a Humorístiques s d En teatre obtingué un notable èxit popular amb comèdies com Quina dona tinc i L’última pallissa
,
Francesco Fulvio Frugoni
Literatura italiana
Literat italià.
L’any 1643 escriví el poema La guardinfanteide Frare menor de sant Francesc de Paula, escriví obres religioses Il triplicato trionfo També fou autor de novelles La vergine parigina , de biografies i de drames musicals Il cane di Diogene 1687-88, l’obra més important, és una mena d’enciclopèdia satírica de les seves experiències humanes i literàries
Pau Noguera i Ripoll
Literatura catalana
Glosador.
Conegut com a Cerol Jornaler de professió i sense estudis, improvisà gloses de temàtica molt diferent religiosa, satírica, amorosa i gaudí d’una gran popularitat, sobretot arran dels duels poètics amb altres glosadors mallorquins, especialment amb el seu amic Andreu Coll i Bernat, Tambor Josep Rullan recollí una petita part de la seva producció a Literatura popular mallorquina 1900
Ippolito Pindemonte
Literatura italiana
Poeta italià.
El 1788 publicà les Poesie campestri , que manifestaven ja una superació de l' Arcàdia i una malenconia que preludiava el Romanticisme Escriví la novella satírica i autobiogràfica Abaritte 1790 Traduí l' Odissea publicada el 1822 i donà a conèixer les Epistole in versi 1805, les Novelle 1792, els Sermoni 1819 i, sobretot, la tragèdia Arminio , amb ressons d’Alfieri, Shakespeare i Ossian
John Lyly
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
És famós per la novella satírica i didàctica Euphues or the Anatomy of Wit 1578, seguida d' Euphues and his England 1580, on iniciava l’estil anomenat eufuisme Escriví peces de teatre Sapho and Phao 1583, Endimion 1586-87, Love's Metamorphosis 1589, Midas 1589, Mother Bombie 1589-90 i The Woman in the Moon 1594-95, on adaptà la comèdia pastoral italiana
Lajos Nagy
Literatura
Escriptor hongarès.
Autor de nombroses novelles i narracions, en què desenvolupa una brillant crítica satírica de la burgesia i l’aristocràcia de l’època, entre la seva producció cal esmentar les novelles Budapest Nagykávéház ‘Gran Cafè Budapest’, 1936, Három boltoskisasszony ‘Tres botigueres’, 1938 i A tanítvány ‘El deixeble’, 1945 Amb Kiskunhalom 1934 féu la sociografia novellada de la vida d’una població rural hongaresa
Carl Mikael Bellman
Literatura sueca
Poeta suec.
Lliurat a la vida bohèmia d’Estocolm, esdevingué famós com a compositor d’odes i cançons al vi i a l’amor, que cantava servint-se dels motius musicals en voga fragments d’òpera, cançons populars, etc Burlesca i satírica, però d’una gràcia i d’un lirisme excepcionals, la seva obra fou recollida a Fredmans Epistlar 1790 i a Fredmans Sånger 1791
Mihály Csokonai Vitéz
Literatura
Poeta hongarès.
Gran erudit, la influència de Rousseau és molt notable en molts dels seus llargs poemes filosòfics, que fan un curiós contrast amb les seves cançons populars De la seva obra cal fer esment de Lilla 1799, de caràcter amorós, feliç barreja d’un elegant rococó i de reeixits pensaments, i Dorottya 1801, epopeia satírica inspirada en The Rape of the Lock , d’APope