Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
Executats set membres de l’atemptat al metro de Tòquio amb gas sarín
Shoko Asahara, líder de la secta Aum que el 1994 atemptà amb gas sarín al metro de Tòquio, és executat junt amb sis seguidors L’atac causà 13 morts i centenars de ferits greus
Muhammad ibn Ismā’il Darazī
Cristianisme
Predicador turc.
Fou un dels fundadors de la secta dels drusos Predicà, influït pel persa Hamza, l’encarnació de Déu en el califa fatimí al-Hākim Obtingué particular èxit a la regió de Bāniyās, a Síria
digambara
Jainisme
Membre d’una de les dues grans sectes del jainisme, fundada pel Tîrthankâra.
Els digambara mantenen que un monjo no ha de posseir res, ni tan sols vestits Respecte als śvetāmbara , l’altra gran secta jainista, rebutgen llur costum d’anar vestits de blanc i tota llur literatura canònica
El Catalán Realista
Periodisme
Periòdic trisetmanal editat a Manresa l’any 1827 pels reialistes.
De molt curta durada 13 números, del 4 de setembre al 2 d’octubre, pot ésser considerat un dels òrgans del naixent moviment carlí Portava com a subtítol Viva la Religión, viva el Rey absoluto, viva la Inquisición, muera la Policía, muera el Masonismo y toda secta oculta
Joan Carbonell
Cristianisme
Eclesiàstic i apologista.
Mestre en arts i en teologia Traduí del llatí al català La història de Josep fill d’Eli i espòs de la sacratíssima Verge Maria València 1502, i l’obra de Joan Alemany De la venguda d’Anticrist , amb una reprovació, original d’ell, de la “secta mahomètica” València 1520
Félicien David
Música
Compositor provençal.
Estudià a Ais de Provença i a París Adepte de la secta saint-simonista, visità l’Orient Mitjà 1833-35 de retorn a França, hi posà de moda la música orientalitzant amb l’oda-simfonia Le Désert 1844 estrenada a Barcelona el 1846 i amb òperes com Lalla Roukh 1862
‘Aṭā Malik Ǧuwaynī
Historiografia
Historiador i estadista persa.
Al servei dels sobirans mongòlics, acompanyà dues vegades Argūn en les expedicions a Mongòlia El 1262 fou nomenat governador de Bagdad És autor de la Ta’ rīḫ-i ǧihān-gušā ‘Història del conqueridor del món’, història dels mongols fins a la seva època, on dóna notícies de la secta dels assassins
Quint Sexti
Filosofia
Filòsof romà.
Adepte al neopitagorisme, fundà una escola estoica que després dirigí el seu fill Quint Sexti Níger Posseïa una doctrina moral semblant a la cristiana Escriví tractats en grec molt apreciats pels antics La secta dels seus seguidors, a la qual pertangué Soció d’Alexandria, s’extingí vers l’any 64 dC
almohade
© fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart, de la tribu berber dels masmuda als confins de l’Atles, que defensava l’existència d’un déu únic i les excel·lències de l’Alcorà i la sunna davant el creixent antropomorfisme dels musulmans.
Bé que en vida del fundador —el qual, després de proclamar-se mahdī a Tīnmāl 1121, organitzà els seus deixebles en un petit estat— la secta quedà reclosa al Gran Atles, quan pujà al poder el berber zenata ‘Abd al-Mu'min 1130-63, el qual prengué el títol califal d' amīr al-mu'mī-nīn , dominaren des del Marroc —presa de Tànger, Agmat, Ceuta i la capital almoràvit, Marràqueix 1146— fins a Egipte i n'expulsaren els almoràvits després de derrotar els mercenaris cristians que comandava Ibn Ruburṭayr, els hammadites 1151 i els normands ‘Abd al-Mu'min inicià la conquesta d’Al-Andalus…
Bahādūr Šhāh I
Història
Sobirà mogol de l’Índia (1707-12).
Com a príncep comandà l’exèrcit i fou governador de Kābul En morir el seu pare, Aurangzeb, lluità amb els seus germans per tal d’aconseguir el poder Hagué de reduir una revolta de la secta dels sikhs Amb ell s’inicià la crisi d’autoritat dels grans mogols de l’Índia