Resultats de la cerca
Es mostren 651 resultats
inversió
Matemàtiques
Transformació geomètrica del pla o de l’espai que, donat un punt O
, anomenat centre d’inversió
, i un nombre k
, anomenat potència
, fa correspondre a cada punt P
un altre punt P´
.
De manera que O, P i P' són alineats, i els segments compleixen la relació La inversió és una transformació isogonal
diagrama de Lexis
Sociologia
Demografia
Procediment gràfic que permet de classificar els esdeveniments demogràfics d’un individu o d’un grup d’individus per períodes anuals d’observació, per edat i per cohorts.
Presentat com un sistema rectangular de coordenades, hom inscriu en les abscisses els anys de calendari i en les ordenades, les edats de manera que s’estableix gràficament el paràmetre temps com a moment i com a durada Els segments verticals són anomenenats isòcrones i fan referència a un moment per exemple, el 4 de juliol de 1954 Els segments horitzontals es coneixen com a rectes d’aniversari i separen edats exactes Els esdeveniments relatius a una mateixa edat es llegeixen horitzontalment, i els que concerneixen a un mateix any civil es llegeixen en vertical és el…
reacció en cadena de la polimerasa
Medicina
Tècnica de la biologia molecular que permet identificar seqüències concretes de nucleòtids i amplificar-les milions de vegades.
Per tal de dur-la a terme cal combinar diversos elements el segment de doble cadena d’ADN que es vol copiar patró dos segments curts d’oligonucleòtids de cadena simple, cadascun dels quals complementari de la cadena patró dos encebadors i l’enzim polimerasa que activa la còpia dels patrons en l’ordre correcte Per a aconseguir primer la separació dels segments d’ADN i després la unió dels encebadors al patró es recorre primer a l’escalfament seguit del refredament, després del qual la polimerasa inicia la còpia La tècnica fou descoberta per Kary B Mullis l’any 1983…
primofilicines
Paleontologia
Botànica
Subclasse de filicòpsids fòssils, propis dels períodes devonià i carbonífer.
Eren plantes amb aspecte de falgueres, de fulles encara poc diferenciades, amb els segments en plans diferents, i d’esporangis de paret gruixuda, terminals i agrupats
funció fònica
Fonètica i fonologia
Relació general entre trets sistemàtics pels quals, des del punt de vista fonològic, hom pot determinar aspectes d’ordre culminatiu, com en la dependència intensiva dels membres d’una emissió d’un d’ells.
Així com també, delimitatiu, si hi ha indicis de frontera morfemàtica en una seqüència donada, o bé distintiu, característica de l’oposició mútua entre segments o fonemes
misidacis
Carcinologia
Ordre de crustacis del superordre dels peracàrides, de mida petita i proveïts d’apèndixs toràcics bífids amb el primer parell transformat en maxil·lípedes.
Els segments toràcics són recoberts per la closca tenen els ulls pedunculats i els uropodis i el tèlson formen una aleta caudal La majoria són marins i pelàgics
ranuncle
Ranuncle (Ranunculus ficaria)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, terrestres o aquàtiques, de la família de les ranunculàcies, de fulles dividides o enteres, de flors grogues, blanques o rosades, ordinàriament solitàries, i de fruits en plurinúcula.
El ranuncle asiàtic o francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit també llac,…
rafanistre
Botànica
Planta herbàcia, anual o perenne, de la família de les crucíferes, arvense i nitròfila, pròpia de les regions mediterrànies i atlàntiques d’Europa.
Fa aproximadament 50 cm d’altura presenta fulles piloses, força dividides, amb venes molt fosques les flors són blanques o grogues, i els fruits, en silíqua dividida en 4-6 segments monosperms