Resultats de la cerca

Aplegà un important herbari de les comarques septentrionals del País Valencià Deixà manuscrita una flora de Castelló de la Plana i la seva rodalia, que comprenia unes set-centes espècies i que meresqué els elogis de Cavanilles

Neix als vessants septentrionals de la serra de Botja, travessa el terme de Batea de S a N i desemboca al Matarranya, aigua avall de la seva confluència amb el riu d’Algars, dins el terme de Nonasp

Vivia a les regions septentrionals i nord-orientals dels EUA i, a la tardor, emigrava en esbarts de milers d’individus cap al sud, fins a Mèxic i al Carib Desaparegué a la fi del segle XIX a causa de la intensa caça

Situada a la vora del riu Saale i al peu dels contraforts septentrionals del Fichtelgebirge i del Frankenwald, pròxima als límits de la Turíngia i de Txèquia, és centre industrial i comercial de la Francònia Superior, amb indústries tèxtils, producció de maquinària, productes químics, porcellanes, cerveses, licors i xocolates

Situada davant la ciutat d’Esbjerg Jutlàndia, els nuclis de població més importants són Nordby, al nord, i Sønderho, al sud

És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq

Situada als contraforts septentrionals de les muntanyes de Manatal, és el mercat d’una regió agrícola blat de moro, arròs, llegums, centre comercial explotació de caoba, pi, cedre, campetx, sucre, cacau, llagostes i nus de comunicacions ferrocarril, port Fins el 1972 fou la capital d'Hondures Britànica D’ençà d’aleshores la capitalitat del territori passà a Belmopan

La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira 2 349 m alt, partió d’aigües amb la capçalera del Freser els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà

És de color gris blavós a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i les rèmiges són negrenques el bec és curt i gruixut, groc a l’extrem i verdós a la base, i les potes són grogues amb reflexos blaus És oceànic, i nia en colònies als penya-segats Habita a l’oceà Àrtic i en totes les mars septentrionals

Aquesta església es troba a la caseria de la Vall de Sant Marc, on hi ha el mas d’aquest nom, encimbellada en un dels contraforts septentrionals del massís del Montmell És un edifici gòtic Aquesta capella és documentada els anys 1338 i 1370, la qual cosa sembla indicar que potser té un origen romànic Sant Marc pertanyia a la parròquia del Montmell