Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
Josep Ximénez
Botànica
Apotecari i botànic.
Aplegà un important herbari de les comarques septentrionals del País Valencià Deixà manuscrita una flora de Castelló de la Plana i la seva rodalia, que comprenia unes set-centes espècies i que meresqué els elogis de Cavanilles
vall Major
Vall
Curs d’aigua intermitent de Terra Alta.
Neix als vessants septentrionals de la serra de Botja, travessa el terme de Batea de S a N i desemboca al Matarranya, aigua avall de la seva confluència amb el riu d’Algars, dins el terme de Nonasp
colom migratori

Colom migratori
© Smithsonian Institution, National Museum of Natural History, Department of Vertebrate Zoology, Division of Birds
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, d’uns 40 cm de llargada, amb la cua imbricada, el plomatge de color blau pissarra al dors i a les ales, i gris vermellós al ventre.
Vivia a les regions septentrionals i nord-orientals dels EUA i, a la tardor, emigrava en esbarts de milers d’individus cap al sud, fins a Mèxic i al Carib Desaparegué a la fi del segle XIX a causa de la intensa caça
Hof
Ciutat
Ciutat del land de Baviera, Alemanya.
Situada a la vora del riu Saale i al peu dels contraforts septentrionals del Fichtelgebirge i del Frankenwald, pròxima als límits de la Turíngia i de Txèquia, és centre industrial i comercial de la Francònia Superior, amb indústries tèxtils, producció de maquinària, productes químics, porcellanes, cerveses, licors i xocolates
Fanø
Illa
Illa danesa de les Frisones septentrionals, a la mar del Nord.
Situada davant la ciutat d’Esbjerg Jutlàndia, els nuclis de població més importants són Nordby, al nord, i Sønderho, al sud
Altin Tagh
Serralada
Sistema muntanyós de la Xina, a la regió autònoma de Xinjiang Uygur Zizhiqu.
És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq
Belize
Ciutat
Capital del districte de Belize, a l’estat de Belize, situada vora el golf d’Hondures, a la desembocadura del riu Belize
.
Situada als contraforts septentrionals de les muntanyes de Manatal, és el mercat d’una regió agrícola blat de moro, arròs, llegums, centre comercial explotació de caoba, pi, cedre, campetx, sucre, cacau, llagostes i nus de comunicacions ferrocarril, port Fins el 1972 fou la capital d'Hondures Britànica D’ençà d’aleshores la capitalitat del territori passà a Belmopan
el Catllar

El santuari del Catllar al fons
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari on és venerada la imatge romànica de la Mare de Déu del Catllar , del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat entre el Ter i la riera del Catllar, damunt llur confluència, a l’indret de l’antic castell del Catllar (n’és originària la família Descatllar, senyors de la Roca d’Abella).
La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira 2 349 m alt, partió d’aigües amb la capçalera del Freser els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà
fulmar
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels procel·lariformes de la família dels procel·làrids, d’uns 50 cm de llarg, semblant al gavià, amb el coll més ample i la punta de les ales estreta i sense franja negra.
És de color gris blavós a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i les rèmiges són negrenques el bec és curt i gruixut, groc a l’extrem i verdós a la base, i les potes són grogues amb reflexos blaus És oceànic, i nia en colònies als penya-segats Habita a l’oceà Àrtic i en totes les mars septentrionals
Sant Marc (el Montmell)
Art romànic
Aquesta església es troba a la caseria de la Vall de Sant Marc, on hi ha el mas d’aquest nom, encimbellada en un dels contraforts septentrionals del massís del Montmell És un edifici gòtic Aquesta capella és documentada els anys 1338 i 1370, la qual cosa sembla indicar que potser té un origen romànic Sant Marc pertanyia a la parròquia del Montmell