Resultats de la cerca

Estudià al Liceo Musicale de Venècia amb F de Guarnieri violí i M Agostini composició Posteriorment amplià la seva formació amb GF Malipiero composició i H Scherchen direcció Vencedor del Concurs Internacional Henry de Boeuf 1935, dirigí diferents grups instrumentals, orquestres i institucions musicals italians, com ara el Gruppo Strumentale Italiano, l’Orquestra Radiofònica de Milà o el Teatro La Fenice Mentre estigué al capdavant de l’orquestra d’aquest teatre, fou el responsable de l’estrena de nombroses obres escèniques de compositors contemporanis, com per exemple F Poulenc, D Milhaud o…

Deixeble d’A Bruckner a Viena entre els anys 1886 i 1889, fou professor de música de diferents acadèmies i escoles de música a Ginebra, Viena, Karlsruhe i Munic Interessat en la creació d’una música descriptiva, plena d’elements poètics, fou en el terreny del poema simfònic on pogué desenvolupar les seves inquietuds Fou fortament influït pel color orquestral de C Debussy, i poemes simfònics com Elfenreigen 'La dansa dels elfs', 1892 o Das Leben ein Traum 'La vida, un somni', 1896 el converteixen en un dels compositors suïssos més significatius del segle XX Tot i el gran nombre de…

Encara que les seves nocions de música eren més aviat pobres, fou sempre un melòman apassionat i arribà a tenir uns coneixements força amplis de la música del seu temps Aquest interès ha estat, en certa manera, reconegut per les nombroses adaptacions que compositors d’èpoques i estils diversos han fet dels seus poemes Entre d’altres, la Simfonia Coral de Gustav Holst 1925 és l’obra més ambiciosa Edward McDowell s’inspirà en Lamia per a un dels seus poemes simfònics 1904 i Frank Bridge es basà en Isabella 1908 El poema de Keats més musicat és La belle dame sans merci versions de…

Estudià violí i viola al Conservatori de Roma i després ho feu a l’Acadèmia de Santa Cecília de la mateixa ciutat El 1950 guanyà el Concurs Vivaldi de Venècia Fou primer violí de l’Orquestra Scarlatti i de la del Mozarteum de Salzburg Àustria Posteriorment es destacà de manera especial en el terreny de la viola i estrenà, entre d’altres, obres d’Ennio Morricone o Manuel De Sica, especialment escrites per a ell Desenvolupà una intensa carrera com a solista en concerts simfònics o amb conjunts de cambra, com Virtuosi di Roma, I Musici, el Quintet Boccherini o el Quartet de Roma A…

Fou alumna de Francesc Costa i estudià cant amb Andrea Fornells i Conxita Badia Es presentà en públic per primera vegada el 1929 El 1931 fou guardonada amb el Premi Parramon, i posteriorment, distingida amb un diploma d’honor al Concurs Wieniawsky de Varsòvia Fou una de les solistes que participà en els Concerts Simfònics Populars organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona, i que dirigia Lamote de Grignon Fou també la primera intèrpret de la Sonata en sol , de J Turina 1940 Membre de l’Orquestra Municipal, hagué de renunciar la seva plaça per a poder continuar…

Estudià piano, harmonia i fuga al Conservatori de Brusselles i el 1879 guanyà un Premi Extraordinari de piano ex aequo amb Isaac Albéniz Posteriorment es perfeccionà com a pianista amb Franz Liszt a Weimar, i amb Camille Saint-Saëns a París El 1887 fou nomenat professor de piano del Conservatori de Brusselles, institució en la qual ensenyà fins el 1930 S’especialitzà en l’obra pianística de Grieg, de qui estrenà diverses composicions La seva virtuositat el convertí en un dels intèrprets més cèlebres del moment Fou autor de diverses obres simfòniques i de cambra de caràcter romàntic, entre les…

Format a l’Escolania de Montserrat, posteriorment prosseguí els estudis de piano amb JB Pellicer i els de composició amb E Morera i A Vives Mestre de capella a Sitges, parallelament a la seva activitat com a concertista, es dedicà a la composició Del conjunt de la seva obra sobresurten els quatre quartets de corda, un dels quals, el Quartet en re menor , fou premiat per la Generalitat de Catalunya i per la Institució Patxot Pel que fa a la seva obra orquestral, cal destacar el Poema psíquico 1928, la Suite 1929 i els tres Preludis simfònics 1930, dos dels quals foren estrenats…

Llicenciat en farmàcia 1880, freqüentà de ben jove els cercles literaris valencians Collaborà a“El Mercantil Valenciano” i dirigí el setmanari “ElCuento Valencià” 1910 Escriví en castellà nombroses novelles de tècnica naturalista, entre les quals La Rulla 1905, La tribuna roja 1909 i El ocaso de los dioses 1920, i els estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad regionalista de Valencia 1917, i en català, és autor de diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 És autor d’obres teatrals Mare terra ,…

Cursà els primers estudis musicals a Buenos Aires i amb nou anys tornà a Barcelona, on, a l’Escola Municipal de Música, estudià amb Ibarguren, Pellicer, Lamote i Nicolau Actuà com a violinista, i el 1915 es presentà amb èxit al Palau de la Música Féu gires per Europa i diversos països d’Amèrica El 1921 s’establí a Mèxic, on residí del 1921 al 1925 en aquest país fundà una orquestra, que també dirigí, i exercí de professor de música Féu noves gires pels EUA i Cuba, i el 1926 fixà la seva residència a París És autor d’una sèrie de peces per a piano, que titulà Quadrets de la Costa Brava ,…

Fill de músics, estudià amb el seu pare i 1891 al Liceo Musicale di Bologna amb FSarti i GMartucci, a Peterburg 1900 amb Rimskij-Korsakov i més tard a Berlín amb MBruch Professor del Conservatorio di Santa Cecilia de Roma, el dirigí 1923-25 després es dedicà de ple a la composició Influït per Rimskij-Korsakov, RStrauss i CDebussy, empra temes populars, modalitats gregorianes, instrumentació antiga, etc Es destacà amb poemes simfònics com Fontane di Roma 1916, Pini di Roma 1924, Gli uccelli 1927 i òperes com Maria Egiziaca 1932 a Barcelona el 1957 i La…