Resultats de la cerca
Es mostren 411 resultats
Muḥammad al-Mazdalī
Història
Conqueridor almoràvit de València.
Cosí de Yūsuf ibn Tašfīn, collaborà eficaçment en la formació i la consolidació de l’imperi almoràvit submissió dels berbers de Salé, 1073 Tremissèn, 1075, etc Mort el Cid, assetjà València 1101, i, després de derrotar Alfons VI de Castella —que hi acudí en socors de Ximena— a Cullera, s’emparà de la ciutat 1102, el govern de la qual fou encomanat a ‘Abd Allāh ibn Fātima
Francesc de Grevalosa
Història
Política
Polític.
Baró de Castellar El 1640 anà a París juntament amb Llorenç de Barutell i amb Jaume de Bru com a ambaixador de la generalitat de Catalunya Foren rebuts per Richelieu el 3 de gener de 1641 aquest els prometé la protecció francesa a una república catalana independent més tard, però, fou decidida la submissió del Principat a l’autoritat de Lluís XIII de França
Alexandre Nevski
Història
Gran duc de Novgorod i de Vladimir, fill de Iaroslau II.
Salvà aquelles terres combatent contra els suecs i contra els cavallers de l’orde dels Portaespasa, i adoptant una política hàbil de defensa i submissió amb els mogols De la seva victòria sobre els suecs a les riberes del Neva 1240 rebé el seu sobrenom Existeix una vida d’Alexandre Nevski escrita ja al s XIII i reelaborada al s XVI És considerat com un salvador de l’ortodòxia, i venerat com a sant per l’Església Oriental
Cervià de Riera
Història
Ciutadà de Mallorca i polític al servei del rei Pere II el Gran i del seu fill Alfons II.
El 1283 tenia la missió de guardar les costes de València i fou tramès a Mallorca per obtenir que Jaume II de Mallorca rompés la seva aliança amb el rei de França No havent-hi reeixit, intervingué en la invasió de Mallorca i el 1248 fou tramès per Alfons II per obtenir la submissió d’Eivissa, cosa que obtingué Més tard serví a Sicília, quan hi regnava el futur Jaume II, i el 1289 fou nomenat cònsol de Tunis
Khublai Kan
Història
Gran kan mongòlic (1259-94), fundador de la dinastia mongòlica Yuan a la Xina.
Net de Genguis Kan i germà i successor de Möngke, acabà la conquesta de l’imperi Song 1276 Intentà, infructuosament, l’annexió del Japó 1274-81, la Indoxina 1283-87 i Java 1293, però aconseguí la submissió de Corea, del regne khmer de Cambodja i del regne malai de Txampa Traslladà 1276 la capital a Cambaluc actual Pequín, on acollí el viatger Marco Polo Hàbil administrador, industrialitzà la Xina i protegí la cultura xinesa, el budisme i els nestorians
forma d’estat
Dret
Tipus de relacions generals (excloses les penals, laborals i financeres i tributàries) existents entre els òrgans superiors de l’estat i els ciutadans.
Giren al voltant de tres variables la submissió o no de l’aparell estatal al dret com a mecanisme per a assegurar el respecte a un àmbit d’activitats personals i socials lliures d’ingerència estatal la participació o no del poble en la gestió i el control del poder públic estatal i la intervenció o no de l’estat en l’ordre econòmic i social amb l’objectiu o no de garantir unes condicions de vida mínimes per a tots els ciutadans
Albert II d’Àustria
Història
Duc d’Àustria (1330-58), de la família Habsburg.
Fill d’Albert I Governà amb el seu germà Otó mort aquest 1339, i també els seus fills, restà únic posseïdor de tots els territoris dels Habsburg El 1335 hi foren incorporades Caríntia i Carniola, així com el comtat de Pfirt actual Ferrette, Alsàcia, pel matrimoni d’Albert amb Joana, filla i hereva d’Ulrich 1324 Lluità contra els suïssos i fracassà en el setge de Zuric, però aconseguí la submissió dels cantons de Glaris i Zug Promulgà la llei successòria “Albertina”
Urbà VI
Cristianisme
Nom que adoptà Bartolomeo Prignano en ésser elegit papa (1378-89).
Bisbe d’Acerenza 1363 i de Bari 1377, la seva elecció trencà la sèrie de papes francesos, fet que, agreujat per la pressió del poble romà durant el conclave i per la poca perspicàcia a desfer l’afrancesament del sacre collegi, motivà l’elecció de Climent VII a Fondi 1378 i l’inici del Cisma d'Occident No el reconegueren França, Catalunya-Aragó, Castella, Escòcia i Nàpols Lluità aferrissadament contra Nàpols per obtenir la seva submissió, i castigà severament una conjuració de cardenals que el volien destituir
Messènia
Divisió administrativa
Regió del Peloponès, Grècia, situada entre els golfs de Kiparíssia i Calamata, que constitueix un nomós.
La capital és Calamata A l’antiguitat fou poblada per tribus d’estirp arcàdica en estret contacte amb les civilitzacions de l’Adriàtica meridional Les guerres messèniques ocasionaren la submissió de la regió a Esparta A partir d’aquest fet, els messènics intentaren de fundar algunes colònies Naupacte, Pilos per fugir, sense èxit, del jou espartà Després de la batalla de Leuctra 371, la regió assolí una plena autonomia fins a l’edat romana, època en la qual fou incorporada a la província de l’Acaia
pobre catòlic
Cristianisme
Membre de la comunitat religiosa pobres catòlics fundada el 1208 per Duran d'Osca amb antics valdesos convertits, homes i dones.
El papa Innocenci III n'aprovà les regles el 1212 pobresa absoluta, fins a la mendicitat, castedat, predicació contra els heretges, l’ofici canònic i submissió a la jerarquia eclesiàstica Vestien amb túniques blanques o grises S'establiren bàsicament a la diòcesi d’Elna i a Occitània Malgrat l’aprovació pontifícia i les seves obres de caritat i assistència pública, foren sempre considerats sospitosos per les autoritats eclesiàstiques catalanes i occitanes Se separaren del control de l’Església i es dissolgueren lentament a partir dels volts del 1250, un cop mort el seu fundador