Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
forma
Lingüística i sociolingüística
Sistema de regles amb el qual la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s’oposa com a tal.
Aquesta oposició es manifesta al nivell d’expressió on la substància és el so descrit segons la física, i la forma és l’organització abstracta de la subtància fònica i al nivell de contingut on la substància fònica és l’objecte d’estudi per part de la semàntica, i sobre ella hom projecta la forma del contingut
contaminació radioactiva
Ecologia
Impurificació d’una substància o d’un medi provocada per la presència d’elements radioactius.
La contaminació radioactiva és mesurada mitjançant detectors de radiacions, entre els quals hi ha els comptadors de Geiger-Müller o els d’escintillacions, i és avaluada en becquerels Bq o en curies Ci per m 2 en contaminacions superficials o per m 3 en contaminacions volúmiques Quan els nivells de contaminació són molt baixos, és a dir, pròxims als límits de detecció dels aparells, la contaminació és mesurada en xocs per segon, essent un xoc la detecció pel comptador d’una partícula o radiació ionitzant Quan la contaminació radioactiva es produeix sobre un ésser viu, cal distingir la interna…
desodorant
Cosmètica
Perfumeria
Dit de la substància emprada per a contrarestar la pudor del cos humà produïda per la descomposició bacteriana de la matèria orgànica continguda en la suor.
Sota la forma d’esprais, barretes, pólvores o cremes, són productes constituïts per la mescla d’una substància perfumadora essència, d’una substància que suavitza la pell com la lanolina i d’un antisèptic que inhibeix la producció de bacteris
desincrustant
Química
Substància emprada per a dissoldre les incrustacions formades en les calderes de vapor, conduccions d’aigua, etc.
És anomenada també així la substància que hom addiciona a l’aigua dura perquè formi complexos solubles amb les sals insolubles, les quals normalment precipitarien
cristal·lització
Química
Canvi d’estat d’una substància dissolta, fosa o en estat gasós, a estat sòlid cristal·lí.
La formació de cristalls a partir d’una solució és obtinguda per evaporació del solvent, sense atènyer el punt de saturació, i deixant-lo refredar tot seguit El procés comença tan bon punt es formen els primers nuclis de cristalls bé espontàniament, bé induïts per petites partícules estranyes a la solució pols, vidre, etc, per “sembrada” o encebament amb cristalls de la mateixa substància a cristallitzar o per fregament amb les parets del cristallitzador Un refredament lent de la solució saturada porta a la separació dels cristalls grossos i ben formats, bé que impurs Per obtenir…
anàlisi tèrmica diferencial
Química
Mètode d’anàlisi i d’investigació fisicoquímica que consisteix a determinar les diferències de temperatura entre una substància patró i una petita mostra del producte a estudiar.
Patró i problema són simultàniament escalfats o refredats, en condicions exactament idèntiques, en un recinte la temperatura del qual varia progressivament de manera regular, coneguda i perfectament controlada Com a patró hom empra una substància que és sabut que no experimenta cap transformació en el domini de temperatures estudiat i, en conseqüència, qualsevol pic en el termograma és a dir, en el gràfic on hom porta les diferències de temperatura entre patró i problema en funció de la temperatura del recinte indica una transformació que es produeix en la substància estudiada L’anàlisi…
activitat nuclear
Física
Nombre de nuclis atòmics d’una substància radioactiva que es desintegren per segon.
A la pràctica, atès que la radioactivitat és un fenomen que, quantitativament, és regit per l’estadística, l’activitat real està sotmesa a fluctuacions entorn d’un valor mitjà Aquest s’expressa per A =λ N essent λ la constant radioactiva característica de cada substància i que expressa la probabilitat de desintegració d’un nucli per unitat de temps, i N el nombre de nuclis radioactius presents La unitat SI d’activitat nuclear és el becquerel Bq, que correspon a una desintegració per segon 1 Bq = 1 s - 1 També és molt emprat el curie Ci 1 Ci = 3,7x10 10 Bq
llei de Curie
Física
En les substàncies paramgnètiques, estudiades en el domini clàssic de les temperatures ordinàries, relació de proporcionalitat entre la imantació de la substància M i la inducció magnètica B del camp magnètic aplicat.
S'expressa en termes de la susceptibilitat magnètica de la substància X m =M/B=C/T, T essent la temperatura absoluta de la substància i C la constant de Curie , C=μ o Nm 2 /3 k , on μ o és la permeabilitat del buit, N el nombre de dipols per unitat de volum, m el moment magnètic d’aquests dipols i k la constant de Boltzmann Per a temperatures superiors al punt de Curie, en substàncies ferromagnètiques per exemple, la llei ha d’ésser substituïda per la llei de Curie-Weiss χ μ = C / T φ, on φ és la temperatura de Curie o punt de Curie de la substància
llei de Curie
En les substàncies paramgnètiques, estudiades en el domini clàssic de les temperatures ordinàries, relació de proporcionalitat entre la imantació de la substància M i la inducció magnètica B del camp magnètic aplicat.
S'expressa en termes de la susceptibilitat magnètica de la substància X m =M/B=C/T, T essent la temperatura absoluta de la substància i C la constant de Curie , C=μ o Nm 2 /3 k , on μ o és la permeabilitat del buit, N el nombre de dipols per unitat de volum, m el moment magnètic d’aquests dipols i k la constant de Boltzmann Per a temperatures superiors al punt de Curie, en substàncies ferromagnètiques per exemple, la llei ha d’ésser substituïda per la llei de Curie-Weiss χ μ = C / T φ, on φ és la temperatura de Curie o punt de Curie de la substància
dissolució
Química
Procés pel qual una substància (el solut) es dispersa en una altra substància (el dissolvent) i dóna un sistema homogeni anomenat solució
.
Aquest procés de dispersió del solut té lloc segons un o uns quants dels mecanismes següents per reacció química amb el dissolvent, formant una nova substància, per reacció química amb el dissolvent, formant un solvat , i per dispersió simple El primer cas es dóna quan el dissolvent interacciona el solut trencant alguns enllaços i formant noves substàncies com en la dissolució dels metalls en àcids, formant sals, o en la dels anhídrids en aigua, formant àcids El segon cas implica també reacció, la de solvatació anomenada, en les solucions aquoses, hidratació , que dóna solvats constituïts per…