Resultats de la cerca
Es mostren 1834 resultats
Joan III Ducas Vatatzes
Història
Emperador bizantí (1222-54), gendre i successor de TeodorI Làscaris.
Vencé els francs a Poimanon 1224 i reconquerí moltes illes de l’arxipèlag grec 1224 i la Tràcia i la Macedònia 1246 No reeixí en el setge a què havia sotmès Constantinoble el 1235
Ōrmazd IV
Història
Sobirà sassànida de Pèrsia, successor de Cosroes I el Gran.
Malvist pels nobles per la seva tolerància amb els cristians i les classes populars, durant la guerra contra Bizanci 581-590 fou traït pel general rebel Bahrām Čobēn i condemnat a mort amb el consentiment del propi fill, Cosroes II
Edmund II de Wessex
Història
Rei de Wessex (1016) i successor del rei Etelred II.
Fou elegit per una assemblea reunida a Londres, mentre que una altra, a Southampton elegí el rei danès Canut II Edmund restà com a rei del sud d’Anglaterra Wessex, i Canut II, del nord En morir Edmund, Canut II esdevingué rei d’Anglaterra i Dinamarca
Canut IV de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1080-86) i successor d’Harold IV.
Deu el seu renom a l’esforç posat en la difusió del cristianisme i a la protecció d’esglésies i monestirs Emprengué una expedició naval per reconquerir Anglaterra, que fallí 1085 Mantingué a ratlla els senyors feudals però en una revolta d’aquests fou assassinat Canonitzat per l’Església Catòlica el 1101, fou declarat patró de Dinamarca
Humāyūn
Història
Emperador mogol de l’Índia (1530-56).
Fill i successor de Bāber, conquerí Gujarat i Malva a Bahādur Shah 1536, però no pogué reprimir les continuades revoltes dels afgans, tributaris seus Shēr Shāh s’emparà del N de l’Índia i hi inicià la dinastia surita, però la incapacitat dels seus descendents permeté de nou la intervenció de Humāyūn a l’Índia Amb l’ajuda de Tahmāsp Shāh de Pèrsia, recobrà els territoris perduts 1545-55, i en temps del seu fill i successor, Akbar, l’imperi del Gran Mogol assolí l’esplendor màxima
Béla IV d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1235-70), fill i successor d’Andreu II.
Hagué d’abandonar el país després de la gran desfeta soferta al pont de Mohi, sobre el riu Sajó 1241, lluitant contra els mongols conduïts per Bātū, els quals ocuparen Hongria fins a la primavera següent Per a l’obra de reconstrucció del país, assentà colons estrangers, entre els quals els comans La rebellió del seu fill Esteve el constrenyé a condescendir amb els grans senyors i tornà a publicar 1267, amb nous privilegis, la Butlla d’Or del 1222 Era germà de Violant d’Hongria
Ferran I d’Albarrassí
Història
Segon senyor d’Albarrassí (1186-96/97), successor del seu germà Per I.
Pactà amb Alfons I d’Aragó la prestació d’homenatge Samuguillo, 1187, però el tractat no tingué eficàcia, i la senyoria d’Albarrassí fou transmesa al seu fill Pere II
Yazīd II
Història
Novè califa omeia de Damasc (720-724), successor d’‘Umar II.
El seu califat es caracteritzà per les rivalitats entre les tribus àrabs principals i la rebellió del governador del Khorāsān, Ibn al-Muhallab, que sufocà El succeí el seu germà Hišām
Gustau II Adolf de Suècia
Història
Rei de Suècia (1611-32), fill i successor de Carles IX.
Acabà les guerres contra danesos pau de Knäred, 1613 i russos pau de Stolbova, 1617, que li asseguraren la possessió d’Ingria, Estònia i la Carèlia oriental S'apoderà, a més, de Livònia, Curlàndia i Meddenburg Atacà Polònia i ocupà Riga, Dorpat 1621 i els ports de la Prússia occidental 1625 En política interior impulsà l’ensenyament, amb la creació d’escoles gratuïtes i universitats Abo Dorpat Creà el tribunal suprem 1624 i reformà l’exèrcit Lluità en la guerra dels Trenta Anys a favor dels prínceps protestants, en canvi d’un subsidi tractat de Bärwalde signat amb França, 1631, i morí en la…
Guillem VIII de Montpeller
Història
Senyor de Montpeller (1177-1202), fill i successor de Guillem VII.
Es casà el 1181 amb Eudòxia Comnè, de qui tingué una filla, Maria , que fou la mare de Jaume I de Catalunya-Aragó Repudià Eudòxia el 1187 i s’uní amb Agnès, parenta de la comtessa-reina Sança de Castella, però aquest enllaç no fou reconegut per l’Església D’aquesta unió tingué diversos fills, entre els quals Guillem IV, que el succeí el 1202, però fou destituït en ésser declarat bastard pel papa el 1204, i Bernat Guillem de Montpeller Començà el seu govern sota la tutela del seu oncle Guiu de Montpeller , i després sota la d’un altre oncle, Ramon, abat d’Aniana i bisbe de Lodeva …