Resultats de la cerca

Els reactius més emprats per a fer aquest procés d'alquilació són els halogenurs d’etil i el sulfat de dietil

Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats És anomenat també espat pesant Presenta agregats típics en forma de llibre obert És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat 4,5 Òpticament és biaxial positiu És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàllics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos Les aplicacions industrials del mineral són…

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls tabulars o prismàtics o, generalment, en masses de color lleugerament blavós, o també blanc, groc, verd o vermellós, transparents o translúcides Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,96 Normalment associada a sofre, guix, sal comuna, aragonita, etc És utilitzada en l’obtenció de composts d’estronci

És un polipèptid bàsic emprat, en forma de sulfat o de clorhidrat, en el tractament de la tuberculosi en casos resistents a l’estreptomicina

Els principals algicides utilitzats són el sulfat de coure, algunes sals d’amonis quaternaris i el clor o els productes capaços d’alliberar-ne

És un sòlid que es fon a 218-220°C De propietats similars a la vinblastina, és emprat en medicina en forma de sulfat com a antineoplàstic

Els components bàsics del lleixiu són el sulfit o el sulfat càlcics, magnèsics, sòdics o amònics, o bé la sosa càustica, segons quin sigui el procediment emprat

Cristallitza en forma de lamelles grogues insolubles en aigua i solubles en alcohol, que es fonen a 145°C És emprada en medicina en forma de clorhidrat o sulfat com a antipalúdic i carminatiu

És un líquid que bull a 195°C, soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics Les seves sals, especialment sulfat, tannat i valerat, són emprades en medicina com a antihelmíntic És anomenada també punicina