Resultats de la cerca

L’any 1947 es féu càrrec de les Galeries Laietanes de Barcelona Dels seus escrits, entre els quals hi ha també algunes obres literàries, sobresurten diversos volums de les sèries Ars Hispaniae i Summa Artis , Historia y Guía de los museos de España 1955, La pintura española fuera de España 1958, Bibliografía crítica y antológica de Velázquez 1963, La pintura española del siglo XX 1970 i Historia de la crítica de arte en España 1975

Mestre d’escola, d’origen alemany i radicat a València És autor de Tratado muy útil o provechoso para toda manera de tratantes 1541 i Libro primero de Aritmética algebraica en el qual contiene el arte mercantívol 1552, primer manual d’àlgebra publicat en castellà, inspirat en la Summa de Lucas de Burgo i en Algebre de Christof Rudolf Aquesta obra estimulà els estudis d’aritmètica i sobretot d’àlgebra a la península Ibèrica

Fou fundada l’any 1919 amb el nom de Sociedad Colombo-Alemana de Transportes Aéreos, que en refondre's amb Servicio Aéreo Colombiano 1940 prengué el nom d’Avianca És la segona companyia d’aviació més antiga del món El 2002 la unió d’Avianca amb dues companyies colombianes d’aviació més Aerolínieas Centrales de Colombia i Servicios Aéreos de Medellín donà lloc a Alianza Summa, organització destinada a la integració dels serveis de les tres companyies

Monjo del monestir de Sant Sabas, prop de Jerusalem, combaté, amb la seva eloqüència i per escrit, la iconoclàstia Entre les seves obres es destaca Πηγ`η γνώσεως ‘Font de coneixement’, mena de summa teològica en tres parts, on exposa, resumida, la fe ortodoxa, basada en la Bíblia, els pares i els concilis, més unes nocions de la Dialèctica d’Aristòtil i la descripció de les principals heretgies La seva festa se celebra el 4 de desembre

Molts aspectes de la seva vida i obra resten desconeguts i han estat objecte de controvèrsies i especulacions Escriví diversos tractats sobre cadascuna de les disciplines del quadrivium El referit a la música, Summa de speculatione musice , és un dels tractats anglesos de l’Edat Mitjana més complets i sistemàtics És molt interessant per la seva definició dels gèneres de la música polifònica, per les indicacions sobre la notació modal i per l’acceptació de les terceres i les sisenes com a consonàncies

Documentat entre el 1409 i el 1429 Hom no en coneix cap obra, però se suposa dins de l’estil dit gòtic internacional, semblant al Liber instrumentorum i al Breviarium valentinum El 1402 la reina li encarregà la illustració d’un breviari i el 1404 li pagà un llibre d’oracions Aquest any realitzà un saltiri per al mercader Antoni Catorra Torna a aparèixer el 1429, juntament amb Domènec Atzuara, en la illuminació de la Summa predicabilium , encàrrec de fra Mateu, menoret valencià

Fill de Jaume d’Olesa i Pont, estudià filosofia, matemàtiques i medicina a les universitats de Pisa 1490-95, Montpeller i Lleida El 1497, ja doctor en arts i medicina, s’establí a València, on fou nomenat diverses vegades “examinador de metges” El 1532 aparegué, pòstumament, la seva Summa totius philosophiae et medicinae , exposició sistemàtica de la filosofia natural, la biologia i la medicina des d’una perspectiva atomista El 1536 fou reeditada amb l’addició del tercer tractat, transcrit pel seu deixeble Francesc Pujades

Estudià a Bolonya i a Magúncia i fou nomenat bisbe el 1185 Participà en la quarta croada i fou amic i partidari de Frederic I Barba-roja i després de Frederic II, que acollí a Cremona 1212 i que defensà contra Otó IV de Brunsvic És autor d’una Chronica universalis 1213, molt interessant pels fets de la seva època, d’una Summa canonum 1179-81, seguida d’una Apologia Sichardi , contra els seus detractors, i d’un Mitrale en 9 llibres, obra important sobre litúrgia

Professor de la Universitat de Ginebra i majoral del felibritge Com a baile fou 1902-09 lloctinent del capolièr Dévoluy en la direcció del moviment felibrenc Esdevingué un dels collaboradors més assidus de la Revue des Langues Romanes  i el 1913 defensà les seves tesis sobre la sintaxi dels parlars provençals moderns i sobre el desenvolupament del llenguatge en l’infant bilingüe La seva Grammaire istorique des parlers provençaux modernes 1930-41, publicada pòstumament, a cura de Grammont i de Wartburg, roman la summa encara no superada de la lingüística diacrònica de l’occità

Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià,…