Resultats de la cerca
Es mostren 644 resultats
Turisport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’articles esportius publicada mensualment a Barcelona entre el 1967 i el 1995.
Amb els anys adoptà els títols de T sport profesional o Sport profesional Publicà un noticiari d’actualitat adreçat al mercat esportiu titulat Avance Sport o Tu-risport avance
Castell de So o d’Usson (Ròsa)
Situació Aspecte de conjunt d’aquest antic castell, històricament el més important del territori del Donasà ECSA - A Roura Castell situat al cim d’una penya, sobre la confluència de la Brugenta i el riu Aude i, així mateix, davant de les gorges de l’Aude, que marquen el límit septentrional de la Terra de Donasà Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 44′ 12″ N - Long 2° 5′ 21″ E Si agafem la carretera vella que va de Ròsa a Atsat, ja a la Fenolleda, passarem per sota del castell Hem de deixar l’automòbil al costat del pont i pujar-hi per un camí carreter En principi només es pot visitar els mesos d’…
Castell de Blancafort (Cercs)
Art romànic
Situació Vista aèria de la penya de Blancafort, coronada per les importants ruïnes del que fou recinte fortificat Al centre de la fotografia i a primer terme, el castell o força, pròpiament dit A mà esquerra i més a segon terme, ruïnes de l’església del castell J Pagans-TAVISA Les restes del castell de Blancafort són situades a uns 3 km, en línia recta, de la vila de Berga, al límit entre l’alt i el baix Berguedà aquesta fortalesa, des d’uns 1 175 m d’altitud, domina la vall de Vilosiu o de Santa Maria de les Garrigues i la del riu Metge Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l…
Lax’n’Busto

Lax’n’Busto
© Joan Mateu / Lax’n’Busto
Música
Grup de rock format el 1986 al Vendrell i integrat per Pemi Fortuny (veu), Pemi Rovirosa (guitarra), Cristian Gómez Montenegro (guitarra), Jesús Rovira (baix) i Jimmy Piñol (bateria).
El 2001 s’incorporà Eduard Font als teclats, i el 2006 Salva Racero substituí Pemi Fortuny El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt o què , seguit per Lax’n’Busto 1991, Inurted 1992, Qui ets tu 1993, La caixa que puja i baixa 1995, l’acústic Lax’n’Busto a l’Auditori 1996, Sí 1998, Llença’t 2000, premi SGAE al millor disc en català i cinc premis Enderrock, Morfina 2003, Amb tu en directe 2004, que rebé tres premis Enderrock, Relax 2007 i Objectiu la lluna 2008 És un dels grups de més èxit del rock català L’any 2011 el grup publicà el disc Simfònic , un…
literatura vietnamita
Literatura
Literatura desenvolupada al Vietnam.
Fou escrita primerament en llengua xinesa, després en sinovietnamita i finalment en annamita En llengua xinesa s’estengué des del s XI fins al XVI durant aquest període les obres literàries no reflectien la realitat, ans només traduïen els ensenyaments clàssics del confucianisme, el budisme i el taoisme Foren escrites per bonzes Khanh Hy, Tu Dao Hanh, emperadors Ly Thai Ton, Le To Hien i generals Ly Thuong Kiet, Tran Quoc Tuan A partir del s XVI es produí una evolució lingüística important, en passar del xinès al sinovietnamita i a l’annamita escrit en chū'-nom , caràcters…
Trades Union Congress
Història
Confederació sindical britànica creada l’any 1868 a Manchester.
Les Trade Unions de trade , ofici, i union , unió inicialment eren sindicats d’obrers qualificats, agrupats per oficis “vell unionisme”, dotats d’un fons d’assegurances mútues i sovint oposats als obrers no qualificats Començaren a tenir importància a partir de mitjan s XIX, després d’obtenir la llibertat d’associació i després del fracàs del cartisme Les Trade Unions més importants eren la dels mecànics 1850, dels fusters 1852 i, a partir del 1865, dels miners i dels obrers tèxtils Els delegats de les diferents Trade Unions es reunien anualment en congressos, el primer dels quals fou…
brunette
Música
Cançó de temàtica pastoral o amorosa cultivada a França durant els segles XVII i XVIII.
S’escrivia per a una, dues o tres veus, amb acompanyament instrumental o sense Ah, petite brunette Ah, tu me fais mourir , la tornada de la cançó Le beau berger Tirsis , podria haver donat nom al gènere
Theo Angelopoulos

Theo Angelopoulos
© Berlinale
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic grec Theodoros Angelopoulos.
Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual Acabada la dictadura dels coronels 1974, els seus films adopten en general un to allegòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats De la seva filmografia hom pot esmentar Anaparastassi ‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970 Meres tu’36 ‘Els dies del 36’, 1972 O Thiasos ‘La declamació’, 1975 I Kynighi ‘Els caçadors’, 1977 O Megalexandros ‘Alexandre el Gran’, 1980, Lleó d’Or…
regla d’or
Filosofia
Norma ètica consistent a fer per als altres allò que hom vol per a si mateix.
Considerada com l’expressió més típica i concreta de l’amor al proïsme, hom la troba en moltes religions i cultures, formulada de diverses maneres El refranyer català la recull en la seva forma negativa “El que no vols o vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”
Francisco José Sanguino
Teatre
Autor, director i productor teatral.
Llicenciat en filologia hispànica, fundà Jácara Teatro 1981 i El Club de la Serpiente 1993, on estrenà i dirigí alguns muntatges com Creo en Dios premi Ciudad de San Sebastián 1995 Ha estrenat obres com Metro premi de la Generalitat a la millor obra teatral 1994 i Sambla p'a tu 1998