Resultats de la cerca

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Es proclamà cinc cops campió d’Espanya en iol de quatre 1953, 1955, outrigger de quatre 1954, 1955 i vuit amb timoner 1958, i sis més de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Disputà el Campionat d’Europa 1953 i els Jocs Mediterranis 1955 amb la selecció espanyola Un cop retirat es vinculà al ciclisme, exercint d’àrbitre 1960-90, en la màxima categoria estatal de la UCI Directiu del Club Ciclista Tarragona 1967-71, fou fundador de la Federació Tarragonina de Ciclisme 1974, que presidí 1988 Fou president del Collegi d’Àrbitres de ciclisme…

Membre de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, collaborà en les primeres excavacions arqueològiques submarines a Catalunya i realitzà històriques filmacions submarines per al Museu Arqueològic de Tarragona i la Generalitat de Catalunya Formà equip amb el seu fill Marc en competicions de vídeo submarí d’àmbit estatal i internacional Guanyà el festival d’Antibes 1996 de cinema submarí, sis Campionats de Catalunya, tres d’Espanya i un Mundial 2005 de vídeo submarí Rebé la insígnia d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Tarragona i la medalla d’or de la ciutat de…

Pioner del Club Nàutic Tarragona, guanyà diverses competicions locals És recordat pel raid Barcelona-Tarragona que impulsà i protagonitzà en solitari a l’agost del 1916 i que completà en 12549 h remant sobre la canoa Finet , embarcació construïda expressament per a aquesta travessa

Fou un dels fundadors del Club de Tennis Tarragona Guanyà el campionat provincial el 1929 Fou distingit per la Federació Catalana de Tennis Practicà altres esports com el tennis de taula, el frontó, l’hoquei sobre herba, la natació i la vela

Fou un gran dinamitzador de la vida musical de Tarragona durant els anys previs a la Guerra Civil Espanyola Començà a estudiar a la seva ciutat natal amb J Ayné, que al mateix temps era propietari d’una botiga d’instruments musicals i partitures Alguns anys més tard Ricomà acabà essent propietari de l’empresa, que prosperà i tingué representació també a Barcelona, on es convertí en una de les cases més importants del ram Des del seu negoci, visqué molt de prop l’ambient musical del moment i entrà en contacte amb músics com J Gols, R Bonet, Echegoyen, Josep Català, Francesc Tàpies i d’altres…

Fou l’impulsor dels trofeus Viver i Blandieres a la dècada de 1930 Posteriorment treballà en el patrocini de diverses curses, tant a la ciutat com a la província de Tarragona Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Ciclisme 1963

Començà practicant la gimnàstica, però destacà en atletisme a les files del Club Gimnàstic de Tarragona També practicà handbol i lluita grecoromana Es proclamà campió de Catalunya de 110 m tanques 1916, 1918, 1920, llançament de pes 1918, 1920, 1923, 1924, disc 1918 i javelina 1918, i d’Espanya de javelina 1918 i 110 m tanques 1919 Entre el 1917 i el 1924, establí deu rècords catalans en les diferents proves de llançament, els 110 m tanques i els 100 m i 200 m llisos També fou plusmarquista espanyol dels 60 m, 200 m llisos i 200 m tanques Un cop retirat, obrí un gimnàs a Tarragona

Entrà com a president del Club Ciclista Tarragona l’any 1981 Durant el seu mandat el club presentà el projecte de velòdrom per a Tarragona, que finalment s’installà al barri de Camp Clar l’any 1983 El 1989 endegà el Critèrium Ciutat de Tarragona i dos anys més tard presentà la dimissió Fou secretari per Tarragona de la Federació Catalana de Ciclisme 1991-2001

Dirigí El Tarraconense i Diario de Tarragona 1859 i publicà l’opuscle Traslación de los restos de don Jaime el Conquistador desde el cenobio de Poblet a la catedral de Tarragona 1855, i un Himno al general Prim 1861

Titulat el 1873 a Barcelona Arquitecte provincial 1890 i diocesà 1894, a més d’acadèmic corresponent de San Fernando Construí la plaça de toros 1885 i el monument a Roger de Lloria 1889 de Tarragona, i la façana de la casa de la ciutat de Valls projecte del 1896 Entre les obres de restauració de monuments antics, cal remarcar l’ampliació de la sagristia de la seu tarragonina, la consolidació dels fonaments del Pilar de Saragossa, amenaçats per les infiltracions de l’Ebre, i diverses obres en el monestir de Poblet Publicà Guía Histórica y Artística del Monasterio de Poblet 1893 —de la qual…