Resultats de la cerca
Es mostren 607 resultats
Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhāb
Islamisme
Fundador del wahhabisme
.
Teòleg i metge, adaptà al hanbalisme la reforma puritana d' ibn Taymiyya , a la qual convertí l’emir de Ḍar'iyya Muḥammad ibn Sa'ūd, tronc del futur regne wahhabita a l’Aràbia central
Sabel·li
Cristianisme
Heretge romà.
Hom no coneix gairebé res de la seva vida i les seves obres Probablement fou un teòleg d’origen romà que després de l’excomunió de Calixt I degué escampar les seves doctrines sabellianisme a la Pentàpolis
Sources Chrétiennes
Col·lecció de texts patrístics i postpatrístics, amb text crític i traducció francesa, iniciada a París, el 1942, per H.de Lubac i J.Daniélou i dirigida per C.Mondésert.
Comprèn tres sèries llatina, amb una continuació medieval on han estat publicats sobretot autors monàstics, grega, amb autors bizantins Simeó el Nou Teòleg, Nicolau Cabasilas, etc, i oriental siríaca Efrem, Filoxè de Mabbug, etc, armènia Gregori de Narek, etc
Acisclo Moya de Contreras
Cristianisme
Bisbe de Vic (1554-64) i electe de València.
Llicenciat en ambdós drets i inquisidor general d’Aragó Bisbe, feu una visita pastoral molt minuciosa a tota la diòcesi Assistí al concili de Trento acompanyat del teòleg Pedro Mercado Enlairat a la seu de València, morí a Montserrat quan es dirigia a la nova seu
Bartolomé Palau
Teatre
Dramaturg aragonès establert a València.
Teòleg i sacerdot, és autor, entre altres obres, en castellà, d’una allegoria de la captivitat espiritual, Victoria de Cristo València 1585, Barcelona 1589 i 1670, Saragossa 1589, Manresa 1777, que segueix la història de la humanitat des del pecat original fins a la redempció Influí sobre Jaume Ferrús
Joan Baptista Rocabert
Música
Músic.
Fou escolà de Montserrat 1667-74 i aquest darrer any professà al monestir Fou dos cops mestre de capella i dels escolans Actuà com a organista de San Martín de Madrid Les seves nombroses obres religioses foren interpretades a moltes esglésies hispàniques Fou també un teòleg, historiador i llatinista destacat
Karl Gjellerup
Teatre
Novel·lista i dramaturg danès.
Fill d’un teòleg, deixà el cristianisme Més endavant, trobà en el budisme el seu món poètic i espiritual Premi Nobel el 1917, la seva obra és d’inspiració idealista Germanernes Laerling ‘Deixeble dels germànics’, 1882, Brynhild 1884, Møllen ‘El molí’, 1896 i Den Fuldendtes Hustru ‘La muller de l’home perfecte’, 1907
Felip Lluís d’Egmont
Història
Lloctinent de Sardenya (1680-82), cinquè príncep de Gavre i del Sacre Imperi, comte d’Egmont i cavaller del Toisó d’Or.
Era besnet del famós governador de Flandes Lamoral d’Egmont Al seu palau fou representada la comèdia d’Agustí Moreto No puede ser guardar una mujer , amb una lloa de JE Esquirro El teòleg mercedari Fulgenci Cocco i Monca, de Càller, li dedicà un Árbol genealógico de la esclarecida casa egmondana Càller, 1679
Poissy
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França, situada a l’esquerra del Sena.
És port fluvial, centre residencial i centre industrial fàbriques d’automòbils El 1561 hi tingué lloc el colloqui de Poissy , que, convocat per Caterina de Mèdici i per Michel de l’Hospital, pretenia una entesa entre catòlics entre ells el teòleg jesuïta Diego Laínez i calvinistes amb Théodore de Bèze com a representant de Calví
Pedro del Frago y Garcés
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià teologia a la Universitat de París Assistí com a teòleg al concili de Trento i després com a bisbe d’Ales Sardenya Posteriorment fou bisbe de l’Alguer 1562-72, de Jaca 1572-77 i d’Osca 1577-84 Deixà, entre moltes obres religioses, un diari del concili de Trento que va del 1542 al 1560