Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
TBC
Electrònica i informàtica
Equip que realitza una correcció de la base de temps dels senyals de vídeo reproduïts per un magnetoscopi.
Hom l’utilitza en aplicacions professionals per tal de compensar les possibles variacions en la durada dels sincronismes del senyal de vídeo degudes a dilatacions i deformacions de les cintes, fluctuacions mecàniques entre el capçal reproductor i la cinta, etc El seu principi de funcionament es basa en l’aplicació d’un retard variable al senyal d’entrada que compensi les desviacions temporals sofertes en el procés d’enregistrament i lectura de la cinta
CaixaForum
© Lluís Prats
Museologia
Centre d’exposicions de Barcelona que acull la col·lecció d’art contemporani de l’Obra Social “la Caixa”.
Inaugurat l’any 2002, ocupa les installacions de la fàbrica modernista Casarramona, de Josep Puig i Cadafalch A més d’exposar les 800 obres de què consta la collecció, el centre, de 12000 m 2 , disposa d’una mediateca i d’espais per a conferències i exposicions temporals Els anys següents l’Obra Social de la Caixa ha establert installacions del mateix nom a Madrid, Palma, Saragossa, Sevilla, Lleida, Tarragona i Girona
Fundació Thyssen-Bornemisza
Museologia
Fundació creada el 1988 que gestiona la col·lecció de més de 800 obres d’art que el baró Heinrich Thyssen-Bornemisza vengué a l’Estat espanyol.
El màxim òrgan de la fundació és el patronat constituït per membres del govern espanyol un dels quals, el ministre de cultura, en deté la presidència, i membres de la família Thyssen L’any 2002 la vicepresidència vitalícia passà a la vídua del fundador, Carmen Cervera, baronessa Thyssen-Bornemisza El 90% del fons es troba, des del 1992, al Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, installat al palau de Villahermosa La resta, una vuitantena d’obres, es mostrà al monestir de Pedralbes de Barcelona del 1993 al 2004 Aquest any, en virtut d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Fundació, les…
apuntador làser
Electrònica i informàtica
Dispositiu que aprofita la gran direccionalitat del làser per a enfocar un punt de llum sobre allò que es vol assenyalar i que generalment s’utilitza en substitució dels apuntadors convencionals en les presentacions o a la docència.
Cal anar amb compte especialment de no apuntar als ulls pel risc de produir danys irreversibles a la retina No obstant això, si l’ull és apuntat accidentalment pel làser durant un curt espai de temps els efectes generalment es limiten a problemes o pèrdua de visió temporals Els apuntadors làser també es fan servir en posicionaments i mesures de precisió, com és el cas de determinat armament que els usa per a apuntar l’objectiu
lòbul
Anatomia
Part més o menys sortint d’un òrgan, d’un apèndix, d’una víscera, etc., limitada per un sec profund o bé destacada per la seva forma arrodonida.
En les plantes, cal esmentar els lòbuls de les fulles dels pelargonis i les malves En els animals, són importants els lòbuls frontals, parietals, temporals i occipitals del cervell, el lòbul dret, esquerre, quadrat i caudal del fetge, els lòbuls anterior i posterior de la hipòfisi, el lòbul de l’orella porció carnosa inferior del pavelló auricular i els lòbuls de cada pulmó i del cerebel Alguns insectes presenten el lòbul prosternal com a prolongació anterior de la prosternita
Espai Dalí
Museologia
Espai expositiu ubicat al Convent dels Mínims de Perpinyà.
Inaugurat l’any 1999, presenta mostres temporals, sobretot de fotografia L’any 2009, coincidint amb el desè aniversari, s’hi inaugurà una exposició permanent que recull la relació de Salvador Dalí amb la ciutat de Perpinyà L’exposició ocupa dues sales, la primera és dedicada als fotògrafs que van retratar Dalí i la segona, al viatge triomfal que l’artista va fer al Roselló a l’agost del 1965 i inclou el documental Vive Visca Dalí
Inauguració de l’ampliació del Museu Picasso
L’exposició temporal “Picasso paisatge interior i exterior” serveix per a inaugurar l’ampliació del Museu Picasso de Barcelona, que augmenta la seva superfície en 3000 m 2 gràcies a la incorporació de les cases Mauri i Finestres, annexes al Museu, que serviran per a les exposicions temporals Les obres d’ampliació han costat 640 milions de pessetes, finançades per l’Ajuntament de Barcelona, i el projecte ha estat elaborat per l’arquitecte Jordi Garcés A la inauguració hi assisteix la reina Sofia
Museu Comarcal de l’Horta Sud "Josep Ferrís March"
© Museu Comarcal de l’Horta Sud
Museu
Museologia
Centre museístic de la localitat de Torrent, impulsat per la Fundació per al Desenvolupament de l’Horta Sud (FDHS) i gestionat per un consorci institucional.
És installat a Ca l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera dècada del segle XX, adquirida per la Fundació l’any 1995 La visita a l’exposició permanent, inaugurada l’any 2000, permet conèixer les formes de vida d’una família de la comarca que vivia del treball de la terra i conèixer la tradició etnològica de l’horta valenciana L’any 2003 s’inauguraren dues noves sales polivalents per a exposicions temporals i actes culturals
Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat
Museu
Museu inaugurat el 2001 i edificat sobre l’antic Hospital de València.
Fou dissenyat per l’arquitecte sevillà Guillermo Vázquez Consuegra El museu és dependent de la Diputació de València i disposa de 8 000 m 2 Consta d’una exposició central L’aventura del coneixement , on mitjaçant imatges, sons, decorats i jocs de llum, el visitant fa un passeig per la història del pensament i la societat moderna El centre també acull diverses sales d’exposicions temporals, una sala d’actes multifuncional, una biblioteca i la institució d’estudis Alfons el Magnànim
arcosaures
Paleontologia
Herpetologia
Superordre de la subclasse dels diàpsids que constituí el grup més florent de rèptils a l’era mesozoica.
Es caracteritzaven per la possessió de dues fosses temporals en el crani, com els lepidosaures, i per l’adaptació a la locomoció bípeda de la majoria dels individus Els arcosaures més primitius, els tecodonts, aparegueren en el Triàsic Aparentment, d’aquests derivaren cinc branques la dels cocodrils, que sobreviuen actualment la dels pterosaures o rèptils voladors la que més tard originà la dels ocells, i dues altres línies els representants de les quals són els dinosaures 2 Rèptil del superordre dels arcosaures