Resultats de la cerca

Installat a Chicago des dels anys trenta, fou un dels grans pianistes del blues Tingué com a principals influències Roosvelt Sykes i Big Bill Broonzy De fet, començà acompanyant Broonzy al piano, fins que el 1944 inicià una prolífica carrera en solitari, a cavall entre el blues tradicional i l’urbà Amb la seva veu profunda, cantà cançons com Lend Me Your Love , Rockin’ the House , Nobody loves me , Alberta i Messin’ Around With the Blues , que ell mateix escriví i que es convertiren en clàssics del blues El 1963 s’establí a París, on visqué fins a la seva mort

Després de treballar amb Albert Wynn i Wilbur De Paris, s’estigué dos anys a Europa amb l’orquestra de Sam Wooding 1928-30 Treballà, després, amb moltes orquestres, entre les quals cal destacar les de Cab Calloway 1933-39, Teddy Wilson 1939 i Benny Carter 1940 Durant els anys cinquanta i seixanta tocà sovint en orquestres de música llatinoamericana Dirigí la seva pròpia banda a Nova York 1960-65 i després treballà amb Benny Goodman 1966-67 A partir de llavors tocà sobretot com a solista amb diferents seccions rítmiques, tot fent gires mundials Fou en aquesta època que -fet poc…

Durant la seva curta carrera definí el paper del seu instrument en el jazz Posseïdor d’una extraordinària preparació tècnica, mostrà una qualitat de so, un coneixement harmònic i, sobretot, un sentit rítmic sense precedents a l’època El 1939 fou descobert i contractat per Duke Ellington, a l’orquestra del qual feu una important aportació, com ho mostren els temes Koko i Concerto for Cootie Són també extraordinàries les gravacions que realitzà a dues veus amb Ellington al piano

Estudià cant a Nova York, on intervingué en diverses operetes i comèdies musicals El 1926 es traslladà a París per ampliar la seva formació i al cap de dos anys debutà a l’Òpera Còmica com a Mimí La bohème El mateix any es presentà amb aquesta òpera pucciniana al Metropolitan de Nova York, teatre on reaparegué successivament fins la temporada 1931-32 Del 1932 al 1946, hi tornà a actuar de manera ocasional El 1935 cantà La bohème al Covent Garden de Londres Destacà especialment en les òperes de G Puccini, i també d’altres autors com ara I Montemezzi Participà en diverses produccions musicals…

Fou la més coneguda i influent de la primera època del blues i el jazz  Debutà el 1910, i a partir del 1912 treballà en espectacles itinerants com a cantant i ballarina, encara que no assolí fama fins el 1922 El seu primer enregistrament, Down Hearted Blues 1923, fou un gran èxit, i durant els anys següents gravà més de cent cinquanta cançons amb acompanyants com James P Johnson, Louis Armstrong, Tommy Ladnier i altres reconeguts músics de jazz Entre aquestes peces destaquen Backwater Blues 1927, After You’ve Gone 1927, Alexander’s Ragtime Band 1927 i Nobody Knows You When You’re Down and…

Es formà a Alemanya — Menschen am Sonntag ‘Homes en diumenge’, 1929—, d’on fugí més tard cap a l’Estat francès i arribà als EUA el 1940 Realitzà en el seu país alguns films de gènere interessants com The Killers 1946, Criss Cross 1948 i The Crimson Pirate 1952 El 1953 retornà a Europa

El 1853 s’apoderà de la Baixa Califòrnia, però fou derrotat pels mexicans Intervingué després en la guerra civil de Nicaragua i es proclamà president d’aquest país 1856, però en fou expulsat per Costa Rica 1857 El 1860 ocupà Trujillo Hondures, però hagué de fugir, i fou capturat per la marina britànica i lliurat al govern hondureny, que el féu afusellar

Vida Nascut en una família humil, deixà la universitat per cantar per a la Memphis Sun Recording Studio 1955, i entrà al món de la música enregistrant una cançó dedicada a la seva mare Aquell fou el començament d’una carrera que el convertí en el primer ídol mundial del rock-and-roll Fou el primer a mesclar amb èxit el country i el blues i a donar més velocitat al ritme d’aquesta fórmula, aleshores anomenada rockabilly A més de la seva veu poderosa i el caràcter atraient dels temes frívols que tractava, ballava amb una actitud de provocació sexual que sorprengué i agradà a tota una…

Es formà a la Universitat de Michigan i a la de Harvard Els seus inicis com a reporter influïren en la seva manera de concebre el sociòleg com una mena de superperiodista que escriu sobre les tendències de continuïtat i de canvi que se succeeixen en el llarg termini de les societats Es desplaçà posteriorment a Alemanya, on es posà sota la tutela de Georg Simmel i on finalitzà el seu doctorat el 1904 El 1914 entrà al departament de sociologia i antropologia de la Universitat de Chicago, on realitzà els seus treballs sobre comportaments collectius en la ciutat D’aquestes…

Estudià al Brooklyn College de Nova York, on es graduà el 1943 Prosseguí els estudis a l’Oberlin College, on el 1945 es llicencià en zoologia Posteriorment, el 1948, es doctorà en bioquímica a la Universitat de Michigan El seu interès científic se centrà en la biologia cellular i, especialment, en el desenvolupament embrionari Començà les investigacions en pediatria i bioquímica a la Universitat de Colorado amb estudis metabòlics en nens prematurs El 1952 es traslladà a la Universitat de Washington, on s’incorporà, juntament amb Rita Levi-Montalcini, a l’equip dirigit per Viktor Hamburger, en…