Resultats de la cerca

Fill de Guillem I, el succeí sota la regència de la seva mare, Margarida de Navarra, fins el 1171 Era príncep de Tàrent des del 1157 Inicià una política d’expansionisme conflictes amb l’emperador Frederic I, atac a Egipte, intervenció a Bizanci de resultats infructuosos El 1186 féu la pau amb l’emperador, el fill del qual, el futur Enric VI, es casà amb la seva tia i hereva Constança Es casà 1177 amb Joana, filla d’Enric II d’Anglaterra

El seu net anà a les croades a Terra Santa i prengué el nom de Jordà, i per això la baronia adoptà aquesta denominació La quadrineta d’aquest, Faidida de l’Illa-Jordà, fou muller del comte Ermengol X d’Urgell i tia de Mata de l’Illa-Jordà, besàvia del comte Jaume II d’Urgell Sobre la baronia fou erigit pel rei de França el comtat de l’Illa-Jordà a favor de Bertran I de l’Illa-Jordà, a la mort del nebot del qual passà a la corona

Segon comte de Benavente, gran de Castella, senyor de Villalón i Mayorga Fill de Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca i nebot de la reina de Portugal Elionor Teles de Meneses El 1410 es casà amb Elionor Enríquez y de Mendoza, filla gran de l’almirall de Castella i tia de la futura reina de Catalunya-Aragó Joana Enríquez Reuní una important biblioteca al seu castell de Benavente, on figuraven almenys dotze versions castellanes de llibres de Ramon Llull que probablement ell mateix promogué Tingué relació literària amb el rei Alfons el Magnànim Amplià, d’altra banda, els seus…

Situada en el veïnat de les Costes de Peralada, entre el Mas Tià i el Mas Sarejol És un edifici del segle XVIII de planta rectangular Al damunt s’alça un petit campanar de cadireta amb un sol arc El sostre, d’embigat sostingut per arcs de diafragma, és enderrocat, i tot l’edifici ha estat envaït per la vegetació L’església depenia de la parròquia de Sant Martí de Peralada, al terme de la qual pertany, eclesiàsticament, el veïnat Es creu que l’actual planta s’aixeca damunt les restes de la que fou capella originària Una pila baptismal romànica així sembla confirmar-ho

Fill pòstum de l’infant Ferran i de la seva segona muller, Isabel d’Ibelin, i germà de Jaume III de Mallorca, el qual havia de succeir, per disposició de Sanç de Mallorca, si li premoria sense fills Fou criat a la cort de Nàpols per la seva tia la reina Sança, muller del rei Robert I El 1338 passà a Xipre, on el 1340 es casà amb Esquiva, filla del rei Hug IV de Xipre Desavingut amb aquest, fugí de l’illa, on deixà la muller i la filla, Alícia de Mallorca , que es casà amb el seu parent Felip d’Ibelin, senyor d’Arraf

Com a regent de l’emperadriu Judit, tia seva, governà des del 1917 el 1928 assumí el títol de negus, i el 1930 fou coronat emperador Obtingué l’ingrés d’Etiòpia a la Societat de Nacions 1923, abolí l’esclavitud 1924, promulgà una constitució que li atribuïa tots els poders 1931 i signà acords que desplagueren el govern italià, el qual ocupà el país 1935 S'exilià a Londres i, recuperat el tron amb l’ajut britànic 1941, modernitzà les estructures legals i encoratjà el panafricanisme El 1960 hagué de fer cara a un cop d’estat Fou destituït pel setembre del 1974, acusat de corrupció…

Llicenciat en dret S’inicià en el teatre costumista i evolucionà cap a un llenguatge teatral més modern És autor de Sa padrina 1953, En Tià Taleca 1955, La Seu plena d’ous premi Ciutat de Palma 1960, Molta feina i pocs doblers 1960,  El món per un forat 1961,  Un senyor damunt un ruc 1963, que tingué un gran èxit de públic a Mallorca i a Barcelona, Escàndol a Camp de Mar 1966, premi Ciutat de Palma 1965,  Una dona és per a un rei  1975, Molta feina i pocs doblers  1981 o Tocat des boll 1981, entre d’altres També conreà la novella amb L’espectacle 1981, premi Sant…

Es casà primerament 1474 amb Marquesa Boscà i Desvalls, tia del poeta Joan Boscà, i després amb Felipa de Llobera, senyora del castell de Vallferosa Formà part del partit de Jaume Destorrent i Casa-saja i fou jurat del Consell de Cent 1481, 1484, 1487, 1490, 1494, 1498-99 i receptor de les bolles de la generalitat, mostassaf 1482, obrer 1488, batlle 1491 i conseller segon 1496 de Barcelona de fet actuà uns quants mesos com a conseller en cap També fou diputat de la generalitat 1506 Nomenat ambaixador a Venècia 1507-09, li fou dedicada per Joan Morell l’edició de les Institutiones…

Situada a la Vila Alta, una butlla del papa Romà adreçada al bisbe Riculf I, del 15 d’octubre del 897, precisava que aquesta església “havia estat construïda per una dona anomenada Anastàsia, cognominada la Mare Mater ” Aquesta podria ser la germana de l’emperador Constantí I, fillastra de santa Helena i tia de l’emperador Constant I assassinat a Elna, on s’havia refugiat fugint dels partidaris de Magnenci, l’any 350 Aquesta església, designada al segle XI amb el nom de Santa Maria de ipso Pujo 1042 i, més tard, amb el de Santa Maria de Belloc, hauria estat reconstruïda al segle…

Collaborà a les revistes  Joventut , Torrent 1900-02 i Cu-cut 1902-13 Prescindí dels corrents narratius del segle XX i conreà un tipus de literatura de caràcter costumista i amb poques pretensions literàries, d’entreteniment Les seves obres destaquen per la capacitat d’observació i per l’evocació d’ambients i personatges típics de la menestralia barcelonina Aplegà narracions i articles de costums a Pàgines festives 1906, Barcelona típica 1914, Tres narracions 1930, premi Concepció Rabell 1932 i De l’última collita s d També publicà les novelles L’oncle Magí 1910, Gent del barri 1917, L’…