Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
Els dermoquèlids i els quelònids: tortugues marines
Hom coneix dades molt escasses sobre les tortugues de les nostres aigües mediterrànies Són animals totalment adaptats a la vida aquàtica, però en l’època de reproducció la femella cerca platges de sorra on efectuar la posta Són tortugues hidrodinàmiques, aplatades, amb el cap a penes retràctil i les potes transformades en aletes per a la natació En elles no s’aprecien externament senyals de dits El moviment que efectuen dins de l’aigua és semblant al de les ales d’un ocell en vol Per altra banda, poden atènyer mides considerables La Mediterrània és una mar de baixa productivitat i és molt…
Zenó
Filosofia
Filòsof grec.
Deixeble de Parmènides —amb el qual vers el 450 aC visità Atenes, on produïren un fort impacte— i, segons Aristòtil, creador de la dialèctica, la seva aportació fonamental consisteix en la crítica de les opinions dels adversaris de l’ontologia parmenidiana Zenó comença concedint una hipòtesi, i després en deriva alhora dues conseqüències contradictòries, amb la qual cosa l’adversari ha d’abandonar la seva suposició inicial Dels anomenats arguments o apories de Zenó —dirigits contra la multiplicitat de les coses, per a afirmar la unitat de l’ésser, o contra el moviment, per a defensar la…
Josefina Rifà i Llimona
Disseny i arts gràfiques
Educació
Pedagoga i dibuixant, que signa habitualment Fina Rifà
.
Estudià Belles Arts a Barcelona i s’ha especialitzat en la illustració de llibres infantils i juvenils Tula la tortuga 1964, Què descobreix l’Atlàntida 1986, Moisès 1988, i ha collaborat en la revista Cavall Fort i d’altres
Estudis recents sobre sobre la fauna de rèptils
La quantitat d’espècies de rèptils conegudes ha anat augmentant de manera continuada les darreres dècades, ja que cada any se’n descriuen de noves Això ha estat possible, entre altres raons, gràcies a la millora de les tècniques d’estudi i a l’ús d’anàlisis moleculars que permeten diferenciar espècies morfològicament molt semblants Dades dels autors El coneixement dels rèptils dels Països Catalans ha experimentat un avenç important els darrers anys Al llarg d’aquest temps, el nombre de publicacions sobre herpetologia i el nombre d’investigadors dedicats a l’estudi de les comunitats…
Albert Donnezan
Metge i investigador, director de la secció de ciències de la Societat Agrícola, Científica i Literària del Rosselló, de la qual fou president (1905-14).
Excavà el serrat d’en Vaquer, a partir del 1887, on descobrí la tortuga gegantina que rebé el nom de Testudo perpiniana, i publicà les seves descobertes als butlletins de la SACL 1885, 1890, 1891, 1893, etc i de l’Association Française pour l’Avancement des Sciences 1894
Eugeni Pepratx
Biologia
Naturalista.
Juntament amb Déperet i Donnezan, fou el creador del Museu de Perpinyà Recollí quatre mil espècies de molluscs al departament dels Pirineus Orientals A Bages, Cornellà del Bèrcol, Vilamulaca i Baixàs descobrí diverses espècies, la tortuga gegant de Vilanova de Raó i un gat mesquer fòssil, al qual hom denominà Viverre Pepratxi
Sant Quirc de Colera
Llogaret
Llogaret del municipi de Rabós (Alt Empordà), situat uns 3 km al S de l’antic monestir de Colera, centrat per l’església de Sant Quirc.
Fou possessió del monestir El 1987 foren declarades com a reserva natural parcial 680 noves hectàrees al voltant del llogaret, dins el municipi de Rabós, per a ampliar la zona de protecció de les poblacions de tortuga mediterrània Aquest espai de protecció especial resta integrat dins les terres del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera
bucaner
Història
Aventurer d’origen europeu establert a les Antilles (s XVI).
Els bucaners ocupaven les illes de Santo Domingo i San Cristóbal i es dedicaven a l’agricultura, la caça i el comerç Expulsats el 1630 per Fadrique de Toledo, es concentraren a l’illa de la Tortuga i actuaren contra les colònies castellanes Aliats amb els filibusters, prengueren part en la presa de Panamà, comandats per Henri Morgan 1671 El tractat d’Utrecht 1713 significà pràcticament llur desaparició
Camil Nicasi Jover i Pierron
Història
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Residí a Madrid 1841-51, on treballà a El Heraldo i fundà El Prisma De nou a Alacant dirigí El Eco de Alicante , El Constitucional i La Tortuga Publicà una Reseña histórica de la ciudad de Alicante 1863, la fantasia allegòrica El iris de la libertad 1868, els volums de poemes Poesías 1841, El romancero del vate 1867 i Glorias de España 1848, prologat per Cánovas del Castillo, a més d’altres obres menors i el drama històric Dios y mi derecho 1851
Fabiola Liébana Sánchez
Altres esports de pilota o bola
Jugadora, entrenadora i dirigent de petanca.
Fundà el Club Petanca La Tortuga Ligera, de l’Hospitalet de Llobregat 1986, que presidí des del 1990 Des del 1994 és vocal de la junta directiva de la federació catalana i seleccionadora de l’equip femení, amb el qual ha aconseguit sis Campionats d’Espanya 2004, 2006-10 i els subcampionats de l’Internacional Gran Prix Espaci Occitan 2001, i el Città d’Alba 2007 Entre els títols que ha aconseguit en l’àmbit estatal destaquen els torneigs de Santander 1998, 2001, Saragossa 2001, Sevilla 2000, 2005, Alacant 2004, 2005, 2010, Vigo 2005 i València 2006, 2009