Resultats de la cerca

Combaté els carlins, amb el grau de tinent metge, però, restaurada la monarquia borbònica 1875, abandonà la carrera militar A Barcelona fou un dels dirigents dels republicans radicals i destacat lerrouxista, amb forta influència a la Casa del Poble Es mostrà intransigent amb Solidaritat Catalana i, després de la Setmana Tràgica, amb el seu testimoniatge comprometé greument Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat

Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d’aventures i de misteri Emboscada tràgica o a drames realistes Humanitat, Regeneració El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat , continuada per L’herència del diable En tots els films la direcció i la fotografia anaven a càrrec d’ambdós socis

S'imposà com a actriu tràgica, i s’introduí en els medis culturals parisencs Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille Controlada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tècniques d’actuació posteriors La seva personalitat i la seva mort misteriosa —potser morí emmetzinada per qüestions de gelosia— inspiraren el drama Adrienne Lecouvreur 1875, d’E Scribe i ChMourier, i l’òpera Adriana Lecouvreur 1902, de FCilea

Morta aquesta, Agripina , la madrastra, la concedí en matrimoni a Neró 53, al qual assegurà d’aquesta manera un títol per a la successió El 62 Neró la repudià adduint que era estèril però, davant la simpatia del poble envers ella, l’acusà d’adulteri i, després de relegar-la a l’illa Pandatària, la feu occir Figura tràgica, inspirà diverses obres literàries entre altres, les d’Alfieri i del duc de Brunsvic

Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla Fou director d’ El Productor  1901-04, intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT És autor de La Revolución de Julio 1910, obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol del 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d’altres, Criterio libertario 1905 i La justicia libre sd

Exposà a Berlín des del 1906 i manifestà un cert impressionisme, amb contactes amb el simbolisme de Von Marées L’experiència de la guerra de 1914-18 el féu sortir de l’art contemplatiu cap a una violència expressiva apassionada Personatges grotescs, malalts, esguerrats, figures de circ, es barregen en la seva visió del món com una comèdia tràgica Més tard es concentrà en temes més purament plàstics, àdhuc el paisatge i el nu

Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador 1908 El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d’Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de La Cierva, sense resultat El 1910 fou destituït del càrrec

Inconformista des de molt jove, anà a París, on continuà la seva formació artística, que derivà cap al realisme expressionista La seva temàtica se centra sobretot en tipus marginats, pobres i embriacs, que pinta amb una força colpidora La seva obra literària segueix parallelament aquesta línia i descriu també d’una manera tràgica personatges semblants, amb una aguda observació de la realitat Se'n destaquen Ubriachi 1923, Parigi 1925, I vageri 1926 i Le chiavi nel pozzo 1935

El seu film Alter ego 1946 fou premiat cinc vegades Porta closa 1948 obtingué dotze premis, entre els quals el del millor argument, a Estocolm, i el gran premi, a Canes Fantasia tràgica 1950 fou premiada a Luxemburg i a Canes El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica

De família benestant, fou directora d’estudis elementals de l' Escola Moderna , i sembla que la frustració de les seves relacions sentimentals amb Mateu Morral, que hi treballava de bibliotecari, mogué aquest a cometre l’atemptat contra els reis, pel maig del 1906 Unida a Francesc Ferrer i Guàrdia des del 1905, l’acompanyà en el seu exili per Europa 1907-09, i, empresonat Ferrer després de la Setmana Tràgica, fou deportada a Terol fins a l’afusellament d’aquell