Resultats de la cerca
Es mostren 482 resultats
transferència lineal d’energia
Física
Per a un medi determinat i unes partícules carregades determinades que el travessen, energia mitjana impartida localment al medi per la partícula carregada per unitat de longitud del seu recorregut.
L’expressió “impartida localment” es pot referir o bé a una distància màxima des de la traça o a un valor màxim de la pèrdua d’energia en cada interacció per sobre de la qual les pèrdues no es poden considerar locals S'acostuma a representar de forma abreujada per la sigla TLE en terminologia anglesa LET i el seu símbol és L
Biagio Rossetti
Arquitectura
Arquitecte italià.
Treballà preferentment a Ferrara, on projectà el Palazzo dei Diamanti 1492, la seva obra cabdal, construí les esglésies de Santa Maria in Vado 1494-96 i de San Francesco 1494-1515, i traçà l’eixamplament de la ciutat anomenat addizione erculea 1498, Biblioteca Estense, Mòdena, exemple modèlic d’anàlisi de la realitat urbana, on es conjuminen les exigències del present amb la salvaguarda del passat històric
Antemi de Tral·les
Arquitectura
Física
Arquitecte i físic bizantí.
Justinià li encomanà la direcció de les obres de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble 532-537, de la qual només traçà els plans morí poc temps després d’ésser començada l’obra, la qual fou continuada per Isidor de Milet Coneixia la pólvora i construí una màquina de vapor Són conservats fragments d’una obra seva sobre els miralls parabòlics i ustoris
Pere Morei
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Germà de Guillem Morei Mestre major i escultor de l’obra del portal del Mirador de la seu de Mallorca i autor de la seva traça, la inicià el 1389 fou ajudat, des del 1393, per Enric Alemany, que féu els dosserets i els capitells, i per Jean de Valenciennes, autor del relleu del timpà Hom no coneix amb certesa cap obra seva com a escultor
Modest Fossas i Pi
Arquitectura
Arquitecte.
Mestre d’obres el 1855, esdevingué arquitecte a Madrid el 1860 Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País 1877 i president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Traçà un projecte de clavegueres de Barcelona 1884, i és autor de les Escoles Pies de Sant Antoni a Barcelona 1866, la Soledat d’Igualada, etc Publicà un Tratado de la policía y obras públicas urbanas 1872
Francisco Becerra
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Després de construir diversos edificis a la seva ciutat natal, embarcà cap a Mèxic 1573, on dirigí les obres de la catedral de Puebla i consolidà l’església de Santo Domingo, a la capital El 1581 es tralladà a Quito, i el 1582 al Perú, on traçà els plans de la catedral de Lima Altres obres seves són els forts del Callao, al Perú, i el palau dels virreis, a Lima
Santa Maria del Pedró (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Aquest santuari marià situat a l’extrem de llevant del municipi, dins l’antiga parròquia de Santa Margarida de Vallors, és un lloc ben accessible, entre boscos de castanyers, i es manté en molt bon estat Existia l’any 1285, i l’edifici actual es va aixecar entre els anys 1521 i 1650, esborrant tota la traça del primitiu S’hi venera una bonica imatge de l’inici del segle XVII
Salomon de Brosse
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fou un dels darrers representants de l’estil renaixentista al seu país Treballà en el castell de Montceaux-lès-Meaux i edificà el de Coulommiers, començat el 1613 i enderrocat a l’època de Lluís XIV en 1615-20 aixecà el palau de Luxemburg a París i aconseguí una obra d’indiscutible personalitat també edificà l’aqüeducte d’Arcueil 1624 i traçà l’edifici de l’ajuntament de Rennes Roazhon
planejament estratègic empresarial
Economia
Sistema, a mitjà i a llarg terme (entre 3 i 10 anys), per a establir plans de desenvolupament i programes d’explotació per a la gestió òptima de l’empresa.
Anomenat també planemajent d’empresa, aquest sistema aplica els conceptes d’estratègia a l’empresa i, després de fer-ne una diagnosi visió i posicionament, planeja una estratègia general i li traça uns programes funcionals, amb unes accions específiques, uns recursos adients i uns estàndards de funcionament per al control de gestió Iniciat als Estats Units, als anys cinquanta, el sistema ha estat definit per diversos autors P Drucker, RL Ackoff, GA Steiner
icnita
Paleontologia
Pista, petjada, impressió fòssil d’un animal o traça de la seva activitat en un sediment.
L’estudi de les petjades fòssils ha donat lloc a una branca de la paleontologia, la paleoicnologia, que ha proporcionat informació molt valuosa sobre el comportament dels animals del passat és el cas de les petjades de Laetoli, a Tanzània, gràcies a les quals sabem que ja hi havia homínids bípedes fa prop de quatre milions d’anys, o dels nombrosos rastres de petjades deixades pels grans sauròpodes, per les quals sabem que aquests dinosaures tenien un comportament gregari Els fòssils de les petjades dels vertebrats proporcionen informació bioestratigràfica, paleoambiental, paleotològica, de…