Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
Serra do Espinhaço
Serra
Alineació muntanyosa del Brasil oriental, que s’estén de SW a NE per l’estat de Minas Gerais.
Culmina als 2 033 m en l’Itambé, i és formada per roques cristallines i travessada per nombroses falles Des del s XVIII hom n'explota els jaciments d’or, diamants, ferro i manganès és considerada com la més gran reserva mundial de cristalls de quars
pròstata
Anatomia animal
Glàndula de secreció externa, pròpia del sexe masculí, que secreta el líquid prostàtic, el qual durant l’ejaculació és mesclat amb els espermatozous procedents de les vesícules seminals.
Té forma de con aixafat anteroposteriorment i és situada darrere la símfisi del pubis, sota el coll de la bufeta i davant l’ampolla rectal És travessada obliquament per la uretra, en la qual desemboquen les vies espermàtiques a l’altura de la prominència anomenada verumontànum
Urgenč
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Coràsmia, a l’Uzbekistan.
És travessada pel riu Amudarja Fou fundada a mitjan segle XVII en traslladar-se al territori que ocupa actualment els habitants de l’antiga ciutat homònima situada uns 130 km al NW Fou un centre comercial important del kanat de Khiva, i actualment hi té una certa rellevància la indústria lleugera
Alice Springs
Ciutat
Ciutat d’Austràlia, al Territori del Nord, situada en una plana al·luvial dels Macdonnell Rangers (11 179 h [1971]).
La proximitat del desert de Simpson dóna lloc a un clima desèrtic Important nus de comunicacions, és travessada per l’autopista transcontinental, i és la terminal del ferrocarril central d’Austràlia Aeroport Abans era anomenada Stuart, i fou capital de l’antic territori administratiu d’Austràlia Central, entre el 1927 i el 1931
la Vela
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Brúixola, la Màquina pneumàtica, el Centaure, la Quilla i la Popa.
Conté 195 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són tres astres de tercera magnitud Una característica important d’aquesta constellació és que és travessada per una de les regions més brillants de la Via Làctia La constellació de la Vela era considerada antigament com una part de la constellació d' Argo
Vallbona
Parròquia
Antiga quadra del municipi de Barcelona, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Andreu de Palomar, a l’extrem septentrional del territori de Barcelona, a la dreta del Besòs, al límit amb el terme de Montcada i Reixac (el puig de Sant Joan, el torrent de Tapioles i el turó de les Roquetes).
És travessada per les principals comunicacions de Barcelona amb el Vallès Possessió del baró de Pinós, al segle XVI hi fou construïda la important torre del Baró , refeta al segle XVIII A la segona meitat del segle XX hi han sorgit els barris de la Ciutat Meridiana, de la Torre del Baró i de Vallbona
Namangan
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, a l’Uzbekistan.
Situada al N de la vall de Fergana, és travessada pel canal de Fergana Septentrional Esmentada com a poblat a la darreria del s XV, és considerada ciutat des del 1610 Actualment és un mercat agrícola cereals, fruita i ramader i un nucli d’indústria tèxtil i alimentària Nus ferroviari a la línia Kokand-Učkurgan-Andižan
Hue
Aspecte d'un carrer de Hue
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Thua Thien-Hue, Vietnam, no gaire lluny de la mar de la Xina meridional.
Travessada pel riu Hue, és un nucli tèxtil de la seda i del cotó i mercat de productes agrícoles i forestals Posseeix aeroport Antiga capital de l'imperi annamita gràcies a la seva situació i a la riquesa agrícola, conserva molts monuments d'aquesta època La influència xinesa que els caracteritza atesta les llargues relacions mantingudes amb la Xina
Val de Lourenzá
Comarca de Galícia, a la província de Lugo.
Travessada pel riu Masma, presenta una superfície plana, de forma triangular, orientada cap a la mar ria de Foz La població, dispersa, es dedica a les activitats agrícoles blat, blat de moro, sègol, patates i a la ramaderia vaques A les muntanyes, predominen els boscs de pins i roures i els prats La capital és Mondoñedo
acciaccatura
Música
Ornament consistent a fer sonar simultàniament la nota o notes reals i la nota estranya -generalment a una 2a m inferior de la nota principal-, apagant immediatament el so de la nota estranya.
És un ornament característic de la música dels segles XVII i XVIII per a tecla, principalment el clavicèmbal, i s’indica amb una petita corxera amb la plica travessada per una ratlleta No s’ha de confondre amb l' appoggiatura breu, en la qual la nota real sona després de la nota estranya sense arribar a coincidir