Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
Art Blakey
Música
Bateria i líder de grup nord-americà.
En ambdues facetes fou un dels personatges més importants de la música de jazz Començà tocant el piano, però de seguida passà a la bateria, que aprengué de manera autodidàctica, influït sobretot per Chick Webb L’any 1942 es traslladà a Nova York, on treballà amb Mary Lou Williams, Fletcher Henderson i Billy Eckstine En l’orquestra d’aquest últim quedà associat al jazz modern be-bop juntament amb els seus companys Miles Davis, Dexter Gordon i Fats Navarro, entre d’altres Després tocà amb Charlie Parker i deixà importants enregistraments amb Thelonious Monk El 1955 fundà un quintet, The Jazz…
Josep Ordeig Casals
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins conegut com Catxo Ordeig.
S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1967 i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 Mai no canvià d’equip fins que penjà els patins a trenta-cinc anys Amb la selecció espanyola aconseguí un Campionat del Món 1976 i dues Copes de les Nacions Com a entrenador, dirigí durant quatre temporades el CP Voltregà, una el Club Esportiu Noia, dues el Reus Deportiu i dues més el Club Patí Vic L’any 1990 arribà a la federació espanyola, on estigué durant més de dues dècades…
Sergi Roure Cuspinera
Natació
Nedador.
Format al Club Natació Lleida, l’any 1989 passà a entrenar al CAR de Sant Cugat i fitxà pel CN Metropole, de Canàries El 1994 passà al Club Natació Catalunya Fou campió de Catalunya en 400 m 1998, 1999, 1500 m 1989 i 4 × 200 m 1997, 1998 En l’àmbit estatal fou dotze cops campió quatre a l’estiu, en 400 m 1999, 1500 m 1990, 1994 i 4 × 200 m 1997, i vuit a l’hivern, en 400 m 1991, 1992, 1993, 1500 m 1991, 1992 i 4 × 200 m 1991, 1997, 1998 Entre els anys 1991 i 1998 fou trenta-cinc vegades internacional, entre les quals participà en dos Jocs Mediterranis 1991, 1993,…
Xesco Boix
Xesco Boix
© AVUI
Música
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el músic, cantant de folk i animador d’espectacles infantils Francesc Boix i Masramon.
Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk 1966, que adaptà temes dels Estats Units i en creà de nous Després formà el grup de cançó infantil Ara va de bo 1971, que recuperà i creà temes populars catalans i també adaptà al català cançons de molts altres països Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà Excellí en les seves actuacions —molt nombroses— en directe, per la seva extraordinària capacitat d’atreure i guanyar-se l’atenció i l’afecte dels infants Enregistrà discos i cassets…
,
Josep Maria Diamant Montañés

Josep Maria Diamant Montañés
Museu Colet
Pesca esportiva
Pilot de motonàutica, escafandrista i pescador submarí.
Pioner de la pesca submarina i de l’escafandrisme, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS, però a trenta-cinc anys deixà la immersió i es decantà cap a la motonàutica En activitats subaquàtiques, ostentà un Campionat d’Espanya de pesca submarina 1948 i un rècord de profunditat 78 m el 1954 En esquí nàutic, té dos Campionats d’Espanya de curses com a pilot del seu fill Joan Diamant Bertrán 1974, 1975 i dos subcampionats 1973, 1976 Fou patró en la Travessia d’Esquí Nàutic Palma-Barcelona 1974 En motonàutica fou campió d’Espanya offshore 1974, 1978,…
Raimbaut de Vaqueiras
Música
Trobador provençal.
Fill d’un "paubre cavailler", ingressà de molt jove a la cort del marquès de Monferrato, al nord d’Itàlia, on romangué des del principi de la dècada del 1180 El 1189 era a la Provença, se suposa que al servei d’Hug II dels Baus El 1192 retornà a la cort de Bonifaci de Monferrato, a qui dos anys més tard salvà la vida durant una acció militar a Sicília en canvi, Raimbaut fou nomenat cavaller El 1202 Bonifaci es posà al capdavant de la quarta croada, que acabà atacant l’imperi Bizantí Se suposa que Raimbaut s’uní al seu senyor el 1203, i que morí al seu costat durant un atac per sorpresa de les…
Jean-Josèp Cassanèa de Mondonville
Música
Violinista i compositor occità.
Rebé instrucció musical del seu pare, organista en una església de Narbona Cap al 1733 era a París, on publicà les seves primeres obres instrumentals, algunes de les quals foren estrenades al Concert Spirituel El 1740 fou nomenat sotsmestre de la capella del rei, i el 1744, intendant de musique de la cort Del 1755 al 1762 ocupà la plaça de director musical dels Concerts Spirituels Debutà com a compositor d’òperes el 1742 amb Isbé Aquesta òpera anà seguida d’altres, algunes de les quals assoliren un èxit notable, com Le carnaval du Parnasse 1749, que es representà trenta-…
Karl Heinrich Graun
Música
Compositor i cantant alemany, germà del també compositor Johann Gottlieb.
El 1713 ingressà, junt amb els seus dos germans, en l'Escola de la Creu, de Dresden, on estudià composició amb JC Schmidt i clavicèmbal amb C Pezold Mantingué una estreta amistat amb JG Pisendel, JJ Quantz i SL Weiss El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727 Des del 1740 fou mestre de capella de Frederic II de Prússia, a Berlín, i organitzà el teatre de l’òpera de la ciutat El 1942, amb motiu de la inauguració del teatre amb la seva obra Cesare e Cleopatra , viatjà a Itàlia en cerca de cantants Autor força prolífic…
Pierre de Poeydavant
Historiografia catalana
Funcionari reial bearnès.
Vida i obra Advocat al Parlament i primer secretari de l’intendent del rei de França a Perpinyà 1754, el 1756 obtingué el càrrec de sotsdelegat general de la intendència del rei de França al Rosselló, que mantingué fins el 1789 Fou l’home de confiança dels sucessius intendents, i trenta-cinc anys d’administració el feren un observador i un bon coneixedor de la realitat de la Catalunya del Nord El 1778 lliurà una Mémoire sur la province du Roussillon et le pays de Foix, en particulier sur les objests relatifs à leur administration et aux fonctions des commissaires…
Manuel Vidal i Españo
Cinematografia
Enginyer industrial i publicista.
Vida Estudià peritatge mecànic i elèctric a l’Escola Industrial de Terrassa, amplià estudis a París i el 1927 obtingué el grau d’enginyer elèctric Fou un reconegut redactor tècnic de la revista "Arte y Cinematografía", en la qual publicà la sèrie de trenta-cinc articles titulada Las modernas orientaciones técnicas en Cinematografía 1926-30, divulgacions documentades que continuà en la mateixa publicació fins el 1935 amb el treball Algunos aspectos de la actual técnica cinematográfica núm 400 També feu força collaboracions semblants a la premsa, revistes…