Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Riva del Garda
Ciutat
Ciutat del TrentinoAlto Adige, a la província italiana de Trento, al NW del llac de Garda.
Ja en temps romans Ripa fou un important centre comercial Conserva muralles medievals
Meran
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, a la regió del Trentino-Alto Adige, a la província de Bozen, Itàlia.
Centre turístic, amb estacions termals, i industrial Fou bressol del comtat del Tirol, passà a Baviera el 1805 i fou austríaca del 1815 al 1919
Arco
Ciutat
Ciutat de la província de Trento, a la regió del Trentino-Alto Adige, Itàlia, al N del llac de Garda.
Tirol
Regió
Regió dels Alps orientals, dividida entre els estats d’Àustria (Tirol o vall de l’Inn i Tirol Oriental o capçalera del Drava) i Itàlia (Tirol del Sud o capçalera de l’Adige).
És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben petites…
ladí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grup retoromànic parlat a les regions italianes de les Dolomites i del Trentino-Alto Adige per unes 20 000 persones.
Venècia Tridentina
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a l’actual Trentino-Alto Adige
.
Constituïa una de les Tres Venècies El nom de Venècia Tridentina havia estat proposat pel lingüista GIAscoli l’any 1863
Brixen
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, a la regió del Trentino-Alto Adige, Itàlia, situada a la confluència dels rius Rienz i Eisack.
És un centre comercial, amb indústria de llana El nucli arquitectònic fonamental és a la plaça del Duomo, on hi ha el palau episcopal, del segle X, reconstruït al segle XVIII, i la catedral, edificada al final del segle XVIII sobre unes restes del segle XIII, amb un claustre romanicogòtic, decorat amb murals segles XIII-XIV, i un baptisteri segle XI, amb murals dels segles XIII-XIV El museu diocesà comprèn diverses peces de l’escola local Seu episcopal des del segle X, fou governada pels seus prínceps arquebisbes El 1363 passà al domini dels Habsburg Unida al Tirol 1803, fou cedida a Àustria…
Tirol Oriental
Regió
Part sud-oriental del land austríac del Tirol, del qual és separada pel Tirol del sud o regió italiana del Trentino-Alto Adige.
La capital és Lienz
Bozen
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, capital de la província de Bozen, al Trentino-Alto Adige, Itàlia, situada a la confluència dels rius Eisack i Talfer.
És un nucli comercial i industrial, afavorit per l’abundància d’energia elèctrica A causa de les belleses naturals i artístiques de la rodalia s’ha convertit en una gran localitat turística Hi ha encreuament de ferrocarrils i carreteres vers Àustria i la plana del Po Als s VII i VIII l’antiga Banzanum pertangué als ducs de Baviera posteriorment s XI passà als bisbes de Trento i als comtes del Tirol Del 1531 al 1890 fou del domini dels Habsburg, fins que formà part del regne napoleònic d’Itàlia El 1814 tornà a Àustria Pel tractat de Saint-Germain-en-Laye 1919 la ciutat fou…
milanès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte gal·loitàlic, anomenat més pròpiament llombard, estès per la Llombardia i amb nuclis al Piemont, al cantó de Ticino, a les valls grisones i al Trentino.
En llombard hi ha pèrdua de vocal final que no sigui -a , palatalització de CL > č i de GL > ǧ, eliminació de consonants dobles, etc El llombard es divideix en dos grups l’oriental i l’occidental, separats per l’Adda, i que presenten trets diferencials en oriental cau la nasal final i en occidental no en occidental hi ha obertura vocàlica i > e i u > ö i en oriental no En el camp del lèxic tegnola W/ grignàpula E, ‘ratapinyada’, etc