Resultats de la cerca

De jove residí a Alacant, a València i a Barcelona i collaborà en el ressuscitat setmanari Cu-cut 1914-15 Installat a Madrid, dibuixà a La Tribuna , El Imparcial , ABC , Ahora , El Debate i Ya , d’acord amb els idearis d’aquelles publicacions Dirigí Gutiérrez i Dígame Es destacà també com a crític taurí, i publicà Yo, García i De la Ceca a la Meca

En canviar de nom, se'n féu càrrec Albertí Editor 1954-62, des del número vuit fins al seixanta-vuit Fou una bona —i de vegades primera— tribuna per a narradors de la postguerra JMEspinàs, Mde Pedrolo, MACapmany, BPorcel, ETorres, JCarbó, FCucurull, JAmat-Piniella, JFolch i Camarasa i també d’èpoques anteriors ABertrana, RTasis, JMPoblet, PCalders Publicà sengles antologies de contistes balears i valencians i alguna versió francesa, portuguesa i basca

Fundà a Mataró el setmanari Mestral , i a Barcelona collaborà a Joventut i El Poble Català , i fou redactor de La Tribuna i un dels fundadors d' El Día Gráfico , que dirigí Després residí a Madrid collaborà també, cridat per Mdels SOliver, a La Vanguardia Publicà llibres de proses en castellà Aleluyas , 1919 Genios y figuras , 1928 i un treball sobre la impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú 1915

En general, els crítics cinematogràfics han estat molt sovint també teòrics A part Riccioto Canudo, el contradictori avantguardista que encunyà la denominació setè art , hom considera fundador de la crítica cinematogràfica el francès Louis Delluc León Moussinac fundà la primera secció de cinema en una gran revista literària francesa “Mercure de France”, 1921-37, Juan Piqueras, de Requena, esdevingué a Madrid i a París el pioner de la crítica espanyola, mentre Josep Palau, des de “Mirador”, orientava el públic català A Itàlia, Luigi Chiarini fundà la revista “Bianco e Nero” 1937, i a la…

Llicenciat en dret l’any 1967 per la Universitat de Navarra, el 1971 guanyà les oposicions a notari, i començà a exercir a Barcelona l’any 1977 Fou degà del Collegi de Notaris de Catalunya i vicepresident del Consell General del Notariat de l’Estat espanyol 1987-89, magistrat del Tribunal Superior d’Andorra 1987-93 i del Tribunal Constitucional andorrà 1993-2001 És autor de treballs sobre dret civil, de família i de successions i s’ha especialitzat en les matèries del dret i la situació jurídica de les persones discapacitades o que requereixen especial protecció Membre de la Comissió Jurídica…

Fou una tribuna per a donar a conèixer els poetes de la generació del 1951 i de més joves Antologia poètica universitària S’hi han publicat els premis Ossa Menor i Carles Riba i també autors com Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Màrius Torres, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, Tomàs Garcés, Pere Quart, Agustí Bartra, etc N’han aparegut uns cent cinquanta títols 1986 i des del 1966 surten amb el peu d’Edicions Proa

Fou redactor de La Renaixença i La Tribuna i collaborà en altres publicacions de Barcelona i Madrid Fundà i dirigí la revista Art i Literatura 1884-86 És autor d' Excursió al golf de Roses 1886, Diccionari geogràfic històric català 1888, Collecció de monografies de Catalunya 1890-93, no acabat de publicar, Un català illustre Lo P Bernat Boïl 1892, Esteve de Corbera 1892 i Barcelona en el siglo XIX 1898-99

Després d’haver trencat amb Vicent Blasco Ibáñez i amb el blasquisme i d’haver estat expulsat de la Unión Republicana espanyola, Soriano intentà des del 1903 fer-se una base pròpia a Barcelona, enfront del lerrouxisme i tot emprant com a tribuna el diari El Diluvio Els pocs adeptes que reclutà, encapçalats per Pau Isart Bula, s’arrengleraren a favor de Solidaritat Catalana per hostilitat envers Lerroux i Blasco, que en foren adversaris

Titulat el 1934, realitzà, entre altres obres, l’Institut Laboral de La Carolina i, en equip, la tribuna del camp de futbol de San Mamés Més important fou la seva tasca com a impulsor d’estudis d’arquitectura i disseny actuals Del 1948 al 1973 dirigí la Revista Nacional de Arquitectura , anomenada més tard Arquitectura Fou fundador, juntament amb L Feduchi i J Carvajal, del SEDI Sociedad de Estudios para el Diseño Industrial per a la renovació del disseny

D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid Installat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora, fundà els setmanaris Don Cristóbal 1887 i Ayer y Hoy 1902, i dirigí els diaris El Heraldo de Castellón i La Tribuna Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura 1920 De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novella Doña Abdulia 1904 i la monografia històrica Catí 1929