Resultats de la cerca

Estudià a Trieste, Berlín i Viena Dirigí el conservatori de Venècia 1939-52 És autor de ballets, nou simfonies, concerts i òperes, com la trilogia L’Orfeide 1925, Giulio Cesare 1936, I capricci di Callot 1942, La vita è sogno 1943 i Il capitan Spavento 1963 estrenada al Liceu de Barcelona el 1975 Publicà les obres completes de Monteverdi 1926-42

Escriví una peça de teatre The Gentleman in Grey, estrenada el 1907, però aviat s’inclinà per la novella The Passionate Elopement 1911, Carnival 1912 i altres Ha escrit més de trenta novelles i una trilogia sobre les seves experiències a la Primera Guerra Mundial Realista en la descripció, una part de la seva producció és força tòpica i efímera

La seva poesia, amb evocacions medievals, fon els aspectes de la natura amb l’impuls eròtic I dalom ‘En les valls’, 1910, Manns kvede ‘El poema de l’home’, 1915 Féu també una trilogia èpica Gudbrand Langleite 1913-27 En el seu teatre és clara la influència d’AStrindberg Chistophoros 1948, Den lange bryllupsreisa ‘La llarga lluna de mel’, 1949

Molt poc influït per autors llatinoamericans, fora de Quiroga, hi pesa en canvi l’influx d’Hemingway i Faulkner Es destaquen els rec culls de contes Hombres del Sur 1926 i El bonete maulino 1943 i les novelles Lanchas en la bahía 1932 i la trilogia formada per Hijo de ladrón 1951, Sombras contra el muro 1954 i Mejor que el vino 1958

Amb una sòlida formació cinematogràfica, el 1927 s’inicià en la realització i assolí una considerable anomenada amb la seva versió de la trilogia autobiogràfica de MGor'kij Dectvo Gor'kogo ‘La infància de Gor'kij’, 1938, V l’ud’akh ‘Entre la gent’, 1939 i Moi Universitety ‘Les meves universitats’, 1940 Afectat per la política estalinista, acabà en una lamentable inactivitat

Autor de novelles des de la trilogia La vie de Philippe Denis 1930-55 fins a Les réflexions de Monsieur FAT 1963, L’abonné de la ligne U 1964 i Hoffmann Canadà 1977 on amb sensibilitat i intelligència conreà l’anàlisi psicològica És autor també de llibres de viatges, d’assaigs, de poemes Monologue pour un disparu , 1974 i d’alguna peça teatral

El seu estil conté certs elements pop combinats amb una tendència informal Juntament amb Boix i Heras, en una obra collectiva titulada Trilogia monoteista , que fou exhibida al Saló de Març de València el 1964, representà la primera manifestació del nou realisme als Països Catalans Cultivà les imatges seriades i la incorporació de la reproducció litogràfica, a la manera de Robert Rauschenberg

Estudià lleis a la Universitat de París, formà part del cenacle de Leconte de Lisle i fundà la revista “Les Taches d’Encre” Individualista refinat, interessat pel subconscient i l’instint, escriví la trilogia novellesca Culte du moi Sous l’oeil des Barbares 1888, Un homme libre 1889 i Le jardin de Bérénice 1891 Prengué part activa en les lluites polítiques de l’època, marcada per la crisi produïda per la desfeta del 1870, i evolucionà cap a un nacionalisme tradicionalista i sentimental en contra del nacionalisme positivista de Maurras, del qual esdevingué un dels exponents més característics…

Introduí, juntament amb Alfred Bruneau, el naturalisme en l’art líric Fou premi de Roma el 1887 amb la cantata Didon La suite d’orquestra Impressions d’Italie 1890, alhora impressionista i sentimental, defineix la seva estètica Obtingué un èxit sorollós amb l’òpera Louise 1900 compongué també Julien 1913, segona part d’una trilogia que no completà El mateix to té el Chant d’apothéose 1912

Professor d’exegesi del Nou Testament a Lovaina, fou perit del concili II del Vaticà De la seva obra destaca la trilogia La théologie de l’Église suivant saint Paul 1942, Le Christ dans la théologie de saint Paul 1951 i Le chrétien dans la théologie de saint Paul 1962, on assolí una de les síntesis més objectives i totals de la teologia de sant Pau