Resultats de la cerca
Es mostren 620 resultats
planejadora
Tecnologia
Màquina eina que permet d’obtenir una o més superfícies planes i llises en una peça de fusta, metàl·lica, etc, amb arrencament de doladura (encenalls, ferritja, etc).
Les planejadores per a fusta solen consistir en una taula metàllica partida en dos trossos, transversalment a la direcció de treball de la màquina, entre els quals gira a gran velocitat un corró portaeines, proveït de dues o més eines de tall disposades a la seva superfície de revolució de banda a banda de l’aresta, en el sentit contrari al d’avanç de la peça, el qual pot ésser manual empenyent-la amb una fusta, etc o automàtic essent arrossegada per uns rodets estriats Les altures dels dos trossos de taula són diferents, i l’anterior al corró és regulable per tal que les eines…
soldar-se
Unir-se els dos trossos d’un os trencat.
concreció
Patologia humana
Massa sòlida constituïda per agregació i enduriment de diverses matèries, produïda generalment per circumstàncies patològiques i que es pot donar en diversos teixits.
Les concrecions calcàries , dipòsits de carbonats i fosfats de calci, són freqüents en forma de càlculs o bé com a calcificacions secundàries de diversos òrgans o teixits artèries, músculs, ganglis o com a protecció de cossos estranys a l’organisme trossos de fusta, fil, metall, etc També hi ha les concrecions tofàcies i les concrecions ateromatoses , importants en la gota i en l'ateroesclerosi, respectivament
trill
Agronomia
Nom donat a diversos instruments emprats per a batre o, especialment, per a capolar la palla, en la batuda.
Malgrat que hom considera que les batolles o el simple bastó emprat per a batre a cops són trills, aquest nom és aplicat més correntment a la post rectangular de fusta proveïda a la seva cara inferior de ferros tallants, de claus o de trossos de pedra foguera o al corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta, guarnit de làmines de ferro, que, arrossegats per dues bèsties o per una, respectivament, eren emprats per a capolar la palla
patatera

Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
Linear
Astronomia
Cometa descobert el 27 de setembre de 1999 per l’equip del projecte LINEAR (sigla de Lincoln Laboratory Near Earth Asteroid Research) i també designat com a c/1999 S4.
Tingué el seu periheli el 26 de juliol de l’any 2000, moment en què era a 114 km del Sol La magnitud màxima a què es pogué observar fou de 6,5 Poc després del periheli es partí en diversos trossos, moment en el qual el telescopi espacial Hubble n'observà un gran augment de la brillantor, que durà unes quatre hores Els dies següents s’afeblí ràpidament El satèllit Chandra detectà una emissió del cometa en raigs X, procedent d’ions d’oxigen i nitrogen
màquina segadora-batedora
Agronomia
Màquina agrícola que sega les messes i n’efectua la batuda.
Té els elements constitutius de la dalladora i de la màquina de batre i, segons el model, pot deixar la palla a terra en forma de bales o la pot escampar tallada en trossos petits el gra s’acumula en una tremuja que ha d’ésser buidada repetidament, sovint cada mitja hora o, eventualment, és proveïda d’un mecanisme ensacador, o bé és buidat a la caixa d’un camió o al remolc d’un tractor que avancen al costat de la segadora i a la seva mateixa velocitat
garbell
Química
Màquina emprada en el garbellament de sòlids granulats.
Consisteix en un sedàs o en uns quants muntats en uns marcs metàllics o bé de forma cilíndrica, als quals hom transmet un moviment vibratori o oscillant de rotació en el cas de garbells cilíndrics per tal de facilitar el pas del garbellat a través del sedàs i per a fer circular el rebuig cap a la sortida del garbell En el cas de sòlids de grans dimensions, hom pot substituir el sedàs per unes barres metàlliques collocades a intervals regulars, per entre les quals han de passar els trossos més petits
extensòmetre
Tecnologia
Aparell emprat per a mesurar els moviments d’extensió que realitzen determinats punts d’una estructura metàl·lica (carrosseria o bastidor d’un vehicle, estructura metàl·lica d’un edifici, etc) sotmesa a un determinat estat de càrregues.
Consta d’una sèrie de trossos d’una cinta adhesiva especial banda extensomètrica en el cos de la qual hom ha integrat, tot al llarg i fent nombroses ziga-zagues, un fil per on hom fa circular corrent continu de baixa intensitat En estirar-se una zona de l’estructura on hi ha una banda adherida, s’estiren també els fils, i, en reduir-se llur secció, augmenta llur resistència al pas del corrent mesurant la reducció de la intensitat, hom pot inferir la magnitud de l’extensió d’aquella zona