Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
Josep Lladó i Pascual
© La Comarcal Edicions
Literatura catalana
Poeta.
De professió auxiliar de farmàcia, ha publicat Dels meus silencis 1959, Entre l’alba i el capvespre 1975 i Vanitat de vanitats 2002 i el 1974 fou nomenat Mestre en Gai Saber A banda de la poesia, ha destacat com a estudiós de la història i el folklore d’Argentona, a títol individual i amb el Centre d’Estudis Argentonins Ha publicat Festes i festetes d’Argentona 1992 i és autor de l’ Enciclopèdia d’Argentona , inèdita Fou regidor de Cultura de la seva vila amb UCD al primer ajuntament democràtic
Joaquín Garrigues Walker
Història
Polític.
Membre d’una família d’origen valencià lligada a l’aparell polític i financer del franquisme, i també al capitalisme nord-americà, des del 1970 assumí la crítica del règim des d’una òptica de dreta liberal, postura que concretà successivament en la Sociedad de Estudios Libra 1974, el Partido Demócrata 1975 i la Federación de Partidos Demócratas y Liberales 1976, que presidí i amb la qual s’integrà en UCD el 1977, encapçalant-ne l’ala liberal Diputat el 1977 i el 1979, fou ministre d’obres públiques i urbanisme 1977-79 i ministre sense cartera 1979-80
Manuel Broseta i Pont
Història
Política
Dret
Jurista i polític.
Doctorat a Madrid el 1959, fou catedràtic de la Universitat de València, i el 1970 fou nomenat degà de la facultat de dret Escriví llibres de dret mercantil El 1975 participà en la constitució de la Junta Democràtica del País Valencià, de la qual fou president Formà part del grup Demòcrates Independents del País Valencià el 1977 Fou vicepresident de la Comissió Mixta de Transferències de l’Administració de l’Estat al Consell del País Valencià El 1979 fou elegit senador per UCD i posteriorment fou Secretari d’Estat per a les Autonomies 1981-82 Morí en un atemptat d’ETA
Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982
Dret
Llei orgànica promulgada l’1 de juliol de 1982 i vigent fins el 2006 que atorgava al País Valencià un règim d’autonomia.
Durant els darrers temps del franquisme, les més diverses forces polítiques democràtiques avançaren posicions favorables a l’establiment d’un règim de màxima autonomia al País Valencià, immediat a l’arribada la democràcia Llavors i durant la transició aparegueren nombrosos projectes Els successius resultats electorals desfiguraren notablement les esperances inicials El 17 de març de 1978 fou publicat el decret que establia el règim preautonòmic el 8 d’octubre, nou partits signaren un compromís per a la “consecució del màxim grau d’autonomia dins del termini més breu que permetés la…
Francisco Fernández Ordóñez
Història
Política
Polític castellà.
Alt funcionari de l’estat, creà el Partido Socialdemócrata 1976 amb el qual s’incorporà el 1977 a Unión de Centro Democrático , encapçalant-hi l’ala esquerra Com a ministre d’hisenda 1977-79, promogué la reforma fiscal i, des de la cartera de justícia 1980-81, l’aprovació de la llei del divorci Contrari a la involució d’UCD cap a la dreta, se'n separà pel novembre del 1981 i fundà el Partido de Acción Democrática, força de centreesquerra que el 1982 pactà una coalició estable amb el PSOE i s’hi integrà al començament del 1983 L’any 1985 fou nomenat ministre d’afers estrangers en…
Jeroni Albertí i Picornell
© Fototeca.cat
Economia
Política
Empresari i polític.
Professor mercantil, treballà a Veneçuela 1954-63 Fou director general del Grup d’Hotels del Mediterrani i president de la patronal mallorquina ASIMA 1970-83 Senador de UCD per Mallorca 1977-79 i president regional de l’esmentat partit, el 1978 ocupà la presidència del Consell General Interinsular de les Illes Balears, l’organisme preautonòmic balear, i el 1979 la presidència del Consell de Mallorca, càrrecs que renuncià el setembre del 1982 per tal de crear un nou partit de centre autonomista, Unió Mallorquina Després d’un pacte postelectoral amb Alianza Popular, ocupà de nou,…
La configuració del nou sistema polític
El sistema català de partits Afiliació als partits polítics amb representació parlamentària a Catalunya 1980-1981 Una de les principals incògnites que es plantejaven abans de les primeres eleccions lliures era l’espectre de partits que haurien de tenir vigència a Catalunya en la nova etapa política De fet, els observadors, tant de dretes com d’esquerres, havien pronosticat un marc similar a l’italià un nombre important de forces polítiques, cap de les quals seria clarament majoritària, i dues famílies polítiques en posició preeminent els eurocomunistes del Partit Socialista Unificat de…
Centro Democrático y Social
Política
Partit polític espanyol de centre creat el 1982 per Adolfo Suárez, després que abandonés UCD.
En les eleccions generals del 1982 obtingué 2 diputats, 19 en les del 1986 i 14 en les del 1989 El 1988 ingressà a la internacional liberal La progressiva pèrdua de representació en les successives consultes electorals comportà la dimissió de Suárez de la presidència el 1991 Fou succeït en el càrrec per Rafael Calvo Ortega, i Antoni Fernández Teixidó n'esdevingué secretari general El 1993 es dissolgué, després de no obtenir representació parlamentària en les eleccions generals d’aquest mateix any
Partit Popular de Catalunya
Partit polític
Partit constituït al febrer de 1977 com a secció catalana del Partido Popular, fundat per José M. de Areilza i Pío Cabanillas.
El seu ideari recollí elements liberals i socialcristians, així com la defensa de la unitat d’Espanya El partit es trencà com a conseqüència de l’aparició de la Unión del Centro Democrático UCD Cabanillas l’abandonà per integrar-s’hi i Areilza fundà Acción Ciudadana Liberal ACL federació de partits on ingressà el Partit Popular de Catalunya Absent en les eleccions legislatives de 1977, posteriorment inicià un apropament a Alianza Popular AP , amb la qual concorregué a les eleccions legislatives de 1979 sota el rètol de Coalición Democràtica, que agrupà AP, ACL a Catalunya PPC i…
Carles Sentís i Anfruns
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Periodista i polític.
S'inicià amb èxit a La Publicitat i Mirador i el 1936 s’exilià a París, on treballà per als serveis d’informació de Francesc Cambó, que collaboraven amb el bàndol franquista Posteriorment passà al front, on arribà a alferes provisional Collaborà a Destino i fou corresponsal d' ABC , La Vanguardia diari al qual estigué vinculat al llarg de tota la seva vida i Clarín de Buenos Aires Collaborà també a El Correo Catalán Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg on fou un dels dos únics periodistes espanyols acreditats i la crisi del Congo Fou agregat de premsa de l’ambaixada…
,