Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Sofroni
Literatura
Cristianisme
Patriarca de Jerusalem (634-638) i escriptor.
Monjo a Egipte ~580 i a Palestina 619, succeí Modest en el patriarcat Autor de nombrosos escrits contra el monotelisme , es conserven també molts sermons seus i una sèrie de poemes Nadal, Epifania, Divendres Sant, etc, alguns dels quals passaren a la tradició litúrgica bizantina Hom l’ha identificat, sense proves suficients, amb Sofroni el sofista Testimoni excepcional del setge de Jerusalem pel califa ‘Umar, negocià la rendició 636 i obtingué la llibertat civil i religiosa dels cristians mitjançant un tribut 'ahd La seva festa se celebra l’11 de març
Aḥmadu Seku
Història
Cap musulmà tekrur.
Fill d’al-Hagg ‘Umar, esdevingué soldà de Ségou el 1862 i, a la mort del seu pare ~1864, cap de l’imperi tekrur del Sudan, que aconseguí de restaurar, a desgrat de les revoltes dels seus germans i dels caps fulbe i bambara, que li eren feudataris Entrà en relacions amb els francesos tractats del 1880 i del 1887, però aquests, comandats per Archinard, declararen obertament la guerra i conqueriren, successivament, Ségou Vosebug i Koniak 1890, Nioro 1891, San i Ajenné 1893, a desgrat que contra ells s’havien unit tots els pobles de la regió Aḥmadu, aleshores, es refugià a la cort…
amīr al-mu’mīnīn
Història
Títol àrab donat al califa com a sobirà dels creients.
Fou atorgat per primera vegada a ‘Umar Després d’ell el portaren tots els califes omeies i abbàssides, ultra d’altres sobirans que no reuniren les condicions exigides pel dret musulmà Se l’atribuïren diverses dinasties nord-africanes i els omeies i almohades d’Al-Andalus els almoràvits, per llur contraposició als califes de Bagdad, s’autodenominaren amīr al-muslimin , ‘emir dels musulmans’ Després del 1253 fou reivindicat pels hàfsides d’Ifrīqiya, pels mamelucs d’Egipte i pels marínides del Marroc, i els soldans otomans en feren ús fins el 1922 El mot ha sofert modificacions dels…
omeia
Història
Membre de la dinastia àrab dels Banū Umayya, instal·lada a Damasc.
El primer califa fou Mu'awiyya, que traslladà la capital de Medina a Damasc califat de Damasc i introduí el principi dinàstic, fins llavors no utilitzat a l’islam, tot designant el seu fill Yazīd I per successor Vençuda l’oposició xiïta Husayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib i kharigita, la unitat de l’islam fou restablerta per ‘Abd al-Malik 685-705, del califat del qual daten les primeres monedes musulmanes A partir d’al-Walīd I 705-715 els desordres interns rivalitat entre les diverses tribus àrabs, agitació xiïta que reivindicava el govern per als descendents de Mahoma, etc s’incrementaren…
aftassita
Història
Membre de la dinastia berber (anomenada també Banū al-Aftas) de la tribu dels Miknāsa que governà la taifa de Badajoz (1022-95).
Fou iniciada per ‘Abd Allāh ibn Muḥammad ibn Maslama, anomenat ibn al-Aftas ‘fill de la mona’ 1022-45 Durant el govern del seu fill Muḥammad al-Muẓaffar, moment esplendorós de les lletres a la cort, part de la taifa passà a mans castellanes La situació s’agreujà a la seva mort el 1063, que esclatà una guerra civil entre llurs fills ‘Umar al-Mutawakkil, el guanyador, fou un dels qui contribuïren a l’entrada a Al-Andalus dels almoràvits, amb els quals s’alià a Zalaca contra Alfons VI de Castella Preveient l’ocupació d’Al-Andalus per part dels almoràvits, al-Mutawakkil pactà amb…
Sudan 2018
Estat
Les manifestacions de protesta contra la pujada del preu del pa, registrades en diverses ciutats del país al desembre, van afeblir el president Umar al-Baixir, criticat pel principal dirigent opositor, al-Sadiq al-Mahdí, per haver utilitzat l’exèrcit en la repressió de les protestes L’oposició va denunciar més de vint morts en l’anomenada “revolta del pa”, un producte fonamental en la dieta sudanesa que va triplicar el seu preu Per a fer front a la greu crisi econòmica, amb una devaluació de la lliura i una inflació de més del 70%, Al-Baixir va canviar tot el Govern al setembre…
John Garang de Mabior
Política
Polític sudanès.
D’ètnia dinka , restà orfe a nou anys Gràcies a l’ajut d’uns familiars que l’acolliren pogué estudiar Després d’un intent frustrat d’unir-se a la guerrilla 1962, guanyà una becà i anà als EUA, on es graduà en econòmiques a la Universitat de Grinnell Iowa el 1969 Posteriorment féu estudis d’agricultura a la Universitat de Dar es Salaam, tornà al Sudan i s’incorporà a la guerrilla cristiana i animista del Sud contra el Govern islàmic del Nord El 1983, amb Salva Kiir i altres líders, fundà el Moviment per a l’Alliberament Popular del Sudan SPLM, del qual esdevingué líder Després de més de vint…
Mont del Temple
Indret de la ciutat vella de Jerusalem.
Anomenat pels hebreus Har haBayit i pels musulmans Ḥaram al-Šarīf, és flanquejat per les mesquites d’‘Umar, o Cúpula de la Roca, i d’Al-Aqsà, i pel Mur Occidental Segons la tradició islàmica, hi tingué lloc l’ascensió al cel del profeta Mahoma Per la seva banda, el judaisme afirma que l’indret coincideix amb el mont Morià esmentat a la Bíblia, on foren erigits el temple de Salomó destruït el 586 aC i el Segon Temple, del qual en resta únicament la part occidental de la muralla que l’encerclava després de la destrucció el 70 dC A causa del gran simbolisme sagrat del lloc, i…
Txad 2012
Estat
La celebració de les primeres eleccions municipals en la història del país i el retorn a la capital, N'Djamena, d'un cap guerriller van ser els fets més importants D'una banda, en la consulta electoral celebrada al gener, el Moviment Patriòtic de Salvació MPS, en el poder, va obtenir la majoria de municipis, entre els quals destaca la capital Tanmateix, el partit de l'oposició Unió per la Renovació i la Democràcia URD va aconseguir imposar-se a Moundou, un important centre econòmic D'altra banda, el guerriller Baba Laddé va deixar les armes, el qual encapçalava el Front Popular pel…
fulbe
Etnografia
Individu d’un poble islàmic africà dispers per l’Àfrica negra des del Sudan fins al Senegal.
En nombre d’uns quatre milions, els fulbes, dividits en un rígid sistema de castes, parlen ful , llengua generalment considerada del grup nigerocongolès Diverses teories intenten d’explicar-ne l’origen judeosiri, indi, iranià, araboberber, etc, bé que la més fonamentada sembla ésser la nubianoetiòpica reforçada pels descobriments arqueològics de HLhote a Tassili, segons la qual els fulbes són camites etiòpics que degueren travessar l’actual desert conduint bestiar boví durant el III millenni aC Probablement al s XI s’establiren al Fouta Toro, des d’on s’estengueren cap a l’E Macina s XIV,…