Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
armes de família
Heràldica
Armes corresponents a un llinatge, individu o títol.
Es divideixen en armes legítimes , pures , plenes i veritables quan no porten cap brisura o cap altre signe accessori armes brisades , les adoptades per cabalers o bastards armes d’aliança , les afegides a les pròpies per haver-se emparentat amb d’altres famílies, mitjançant unions o contractes matrimonials armes de successió , les incorporades a les pròpies per raó de clàusula testamentària armes substituïdes , les adoptades per virtut de contractes patrimonials o clàusules testamentàries i que forçosament són estranyes a l’agnació de qui les substitueix armes infamades , armes…
Constança d’Aragó
Història
Reina de Sicília (1361-63).
Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra , fou proclamada hereva de la corona catalanoaragonesa 1347, fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan 1350, futur Joan I Promesa amb el rei Lluís III de Sicília, en morir aquest 1355 en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor, Frederic III , amb qui es casà finalment el 1361
concentració empresarial
Economia
En sentit limitat, procés jurídic a través del qual es fusionen les activitats de dues o més empreses, amb pèrdua de la personalitat jurídica d’alguna empresa ( fusió per absorció
) o de totes ( fusió per constitució
) les que hi participen.
En sentit ampli, tot acord encaminat a interrelacionar l’activitat de diverses empreses, incloses, per tant, les coalicions coalició no cal que s’hi produeixi pèrdua de personalitat jurídica de cap empresa Hi ha diferents formes de concentració les societats d’empreses cerquen la prestació conjunta d’un servei necessari a totes elles les unions temporals consisteixen en l’agrupació de dues o més empreses, durant un temps limitat, a fi de portar a terme conjuntament una obra, algun subministrament o servei la cessió d’unitats d’obra es dóna quan hom contracta amb un tercer l’…
aliança estratègica
Economia
Unió de recursos de dues o més empreses per a buscar un benefici mutu.
En moltes ocasions les companyies prefereixen unions menys intenses que una fusió per a treballar en bé de l’interès comú L’aliança estratègica és una de les fórmules més desenvolupades L’intercanvi accionarial no és una condició necessària en aquest tipus de collaboració La vinculació pot anar des del treball en comú entre parts de cada una de les empreses implicades fins a l’intercanvi accionarial en determinades activitats L’aliança estratègica té com a objectiu el creixement, tant en àrees en les quals les empreses implicades treballen com a competidores, com en activitats que poden ser…
revestiment
Transports
Superfície exterior de l’estructura d’una aerodina, que consisteix en un embolcall de tela o de fusta o, més generalment, de xapa de metalls lleugers.
El revestiment materialitza els perfils calculats en els estudis aerodinàmics del projecte i, per tant, com més gran sigui la velocitat per a la qual ha estat previst l’aparell, ha d’ésser més llis i les unions de les seves xapes més perfectes i segures A més, ultra contribuir a la resistència mecànica dels elements interns del buc, sovint suporta les diferències de pressió entre l’interior i l’exterior de la cabina L’escalfament del revestiment pel fregament amb l’aire planteja greus problemes a velocitats molt superiors a la del so, de manera que en els avions molt ràpids i en…
Joaquim Comet
Historiografia catalana
Historiador de la impremta a la Catalunya del Nord i impressor.
Vida i obra El seu establiment imprimí la majoria de llibres en català publicats al Rosselló al principi del s XX Fou el director de publicacions com Les Alberes i L’Union, organe mensuel des unions paroissiales du diocèse de Perpignan Membre actiu de la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals, li dedicà “Table générale des matières contenues dans les 45 volumes publiés du bulletin de la Société”, dins SASL 1904 Escriví fonamentalment sobre la història de la impremta i dels impressors perpinyanencs El 1896 publicà “L’imprimerie à Perpignan Rosembach 1493…
Lluís Rodés i Campderà
Astronomia
Astrònom.
El 1897 ingressà en la Companyia de Jesús Estudià astronomia a les universitats de Barcelona i Harvard treballà un any a l’observatori de Mount Wilson, aleshores el millor del món, i en visità diversos dels EUA i del Canadà El 1920 fou nomenat director de l’Observatori de l’Ebre, des d’on procurà de propagar els darrers avenços astronòmics, geodèsics i geofísics Prengué part molt activa en les assemblees de les Unions Internacionals d’Astronomia, Geodèsia, Meteorologia i Geofísica i fou membre de diverses societats científiques internacionals Publicà més de seixanta treballs d’…
Joan Egea i Fernández
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1981 i catedràtic de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1991, fou degà de la facultat de dret entre el 1994 i el 2000 És especialista en dret civil català i ha participat com a expert del departament de justícia en les principals reformes legislatives en matèria de dret de família aprovades pel Parlament de Catalunya durant els anys noranta, entre les quals el codi de família És autor de desenes de publicacions en la seva especialitat, entre les quals destaquen els Comentaris al Codi de Família, a la Llei d’Unions…
canal de distribució
Economia
Conjunt dels processos intermedis propis de la conducció dels béns econòmics des del lloc de producció fins a la unitat de consum.
L’esquema bàsic del canal de distribució típic dels béns de consum especialment dels aliments s’ajusta aproximadament a la cadena productor-comissionista-abastador-mercat central-detallista-consumidor per als canals interns, i productor-majorista-exportador-detallista-consumidor per als canals externs exportació Algun sector, com el de béns de producció equip, installacions, màquina eina, maquinària elèctrica, transport pesant, etc, s’ha distingit, tanmateix, per una progressiva simplificació dels canals, posada de manifest amb l’aparició de departaments comercials o associacions de…
Robert Mundell
Economia
Economista canadenc.
El 1956 obtingué el doctorat al Massachusetts Institute of Technology MIT Professor de la Universitat de Chicago 1966-71 i de la Universitat de Columbia Nova York, des del 1974 El 1999 rebé el premi Nobel d’economia pels seus treballs sobre la dinàmica monetària i les unions monetàries òptimes Les seves investigacions sobre els efectes de les polítiques governamentals en els mercats internacionals de capitals, sobre el valor fix o flotant d’una divisa i sobre la necessitat de monedes nacionals, canviaren la direcció de les teories macroeconòmiques sobre les economies obertes El…