Resultats de la cerca
Es mostren 666 resultats
aritja
Alimentació
Beguda que s’obté de la cocció de l’arrel d’arítjol.
S'usa com a depuratiu sanguini, sudorífic, excitant de la gana i com a refresc
protecció de dades
Electrònica i informàtica
Implementació de les tècniques de gestió o dels mitjans tecnològics apropiats per a evitar accessos i manipulacions no autoritzades sobre un conjunt de dades.
La protecció de còpia impedeix a tot usuari no autoritzat la còpia o duplicació de les dades es tracta d’un mecanisme emprat sovint per a la protecció dels programaris comercials, per a evitar que a partir d’una còpia legal del programari se’n puguin generar de pirates La protecció d’accés impedeix a tot usuari no autoritzat l’accés a les dades, sigui per consultar-les o modificar-les s’usa per a assegurar, per exemple, que les dades privades referents a una persona només siguin emprades per qui aquesta ha autoritzat La protecció de modificació permet la consulta de les dades,…
rasgueado
Música
En alguns instruments de corda pinçada, tècnica d’execució que consisteix a tocar, arpegiant-les ràpidament en sentit ascendent i descendent, totes les cordes de l’instrument, en oposició al puntejat, en què es polsen les cordes individualment.
El rasgueado o batut de les cordes s’efectua amb el polze o amb la punta dels dits de la mà que l’instrumentista utilitzi per a pulsar les cordes generalment, la dreta Aspecte important de la tècnica de la guitarra des del segle XVI, aparegué àmpliament explicat en els tractats dels segles XVII i XVIII, entre els quals destaquen Instrucción de música sobre la guitarra española Saragossa, 1674, de Gaspar Sanz, i Resumen de acompañar la parte con la guitarra Anvers, 1714, de Santiago de Murcia Durant el segle XVII s’usà una notació per al batut en la guitarra de cinc ordres, representat per…
al·liària
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, d’olor al·liàcia, de fulles cordiformes i dentades, i flors blanques.
Viu en llocs frescs i ombrívols En medicina popular s’usa com a diürètic i antireumàtic
turbant
Indumentària
Lligadura masculina, pròpia de la zona musulmana d’Àfrica, d’alguns països del Pròxim Orient i l’Índia, consistent en un casquet que porta enrotllada tot al voltant, fent unes quantes voltes, una llarga faixa de tela o seda.
Amb la progressiva introducció de les modes europees en aquests indrets, com més va menys s’usa
locució causal
Gramàtica
Locució emprada per a les mateixes funcions que la conjunció causal.
En català hom usa ja que , atès que , com que , puix que, per tal com , vist que
corró
Tecnologia
Cilindre sòlid fet de fusta, pedra o una altra matèria dura, emprat per a aplanar, esclafar, conduir, arrossegar, enrotllar, reduir el fregament, estirar, etc.
Hom l’usa especialment en màquines molt diverses tèxtils, metallúrgiques, papereres, de transformació de plàstics, transportadores, etc
anestèsic local
Farmàcia
Fàrmac utilitzat per a produir anestèsia local.
El més emprat fou inicialment la cocaïna hom usa avui derivats de la cocaïna procaïna, tetracaïna, l’eugenol, etc
ferecràtic | ferecràtica
Literatura
Dit d’un vers de la mètrica clàssica
.
Rep el nom del poeta Ferècrates, que fou qui més l’usà, tot i que abans ja era conegut