Resultats de la cerca

Primera commemoració del Primer de Maig a Espanya, amb gran quantitat de vagues i manifestacions, que reivindiquen la jornada de vuit hores

En lògica el problema del tractament formal dels predicats vagues ‘calb’, ‘roig’, ‘gran’, etc s’enfronta a l’aparició de paradoxes com la que resulta d’aplicar-hi un sorites per exemple ‘un home amb un cabell és calb doncs un que en tingui 2,3,,10 000, és calb’, fenomen ja analitzat pels grecs D’ençà de l’aparició de la lògica formal moderna, la posició dels lògics ha estat generalment la de considerar la vaguetat com una característica exclusiva sovint com un “defecte” del llenguatge, inabordable i irrellevant per a la lògica matemàtica clàssica Russell 1923 Entre aquells que…

Crisi econòmica Agitació obrerista i vagues Sectors de l’anarquisme adopten l’acció violenta Primers atemptats anarquistes a València Declaració de l’estat de guerra

Té lloc a Vinaròs una vaga general protagonitzada pels jornalers del camp en atur a causa de la filloxera Es produeix una gran onada de vagues vitícoles a la Catalunya del Nord

Té lloc la vaga de La Canadenca companyia hidroelèctrica de Barcelona, una de les més importants del segle És seguida fins el març de diverses vagues de solidaritat i acaba en vaga general

Primera commemoració del Primer de Maig, amb vagues i manifestacions en favor de les vuit hores de treball en tots els centres industrials dels Països Catalans Declaració de l’estat de guerra Reactivació obrerista

Esclata un conflicte a la fàbrica Bertran i Serra de Manresa, que acaba generalitzant-se a tota la ciutat i escampant-se a altres localitats catalanes Les vagues se succeiran al llarg de tot l’any

La conflictivitat social arriba al punt màxim al llarg de l’any hi ha hagut 55 vagues a la província de Barcelona, en les quals han participat 115 772 obrers, xifra que equival al 20% dels treballadors censats

Fou creat per Silvela per l’abril del 1903, després d’un projecte de Canalejas de l’any anterior El seu antecedent principal fou la Comissió de Reformes Socials, creada per Moret el 1883 Era regit per 30 membres posteriorment la xifra fou ampliada fins a arribar a 60 el 1919, els uns nomenats pel govern sobretot el president i els altres elegits per associacions de la Patronal i de la classe obrera Constituïen l’aparell operatiu les seccions de preocupació legislativa, inspecció del treball i serveis jurídics, investigació sociològica fins el 1919, que foren creades dues direccions generals…

Escriví llibres de poemes Fatalità , 1892 Dal profondo , 1910 I canti dell’isola , 1925, amb ressons romàntics vagues de Carducci, D’Annunzio i, fins i tot, de Leopardi És important també la seva obra en prosa Stella mattutina , 1921, de caràcter autobiogràfic