Resultats de la cerca

Visqué molts anys al Brasil, circumstància que deixà empremta en la seva obra, on reflectí la contraposició entre la cultura nòrdica i la dels països meridionals, tema central dels seus dos primers reculls, North and South 1946 i A Cold Spring 1955, que li valgueren el premi Pulitzer 1956, als quals seguiren Brazil 1962, Questions of Travel 1965 i Geography III 1977 Sobresortí també com a traductora del portuguès Professora a Harvard 1970-77, pòstumament hom publicà les seves poesies completes 1983 i un volum de prosa 1983

De formació autodidàctica, s’interessà per temes històrics i artístics collaborà molts anys a El Dia , de Terrassa, i publicà obres com El poble de Sant Pere de Terrassa 1910, Terrassa, Historials i efemèrides 1929, Terrassencs del mil vuit-cents 1933, El catalanisme a Terrassa 1935, La industria tarrasense a través de los tiempos 1942, etc, que li valgueren el títol de cronista oficial de Terrassa Hom ha publicat pòstumament el dietari Terrassa 1936-1939 tres anys difícils de guerra civil 1972 Emprà sovint el pseudònim de B de la Galera

A la redacció figuraven Cristòfor Pascual i Genís, Pere Yago, Fèlix Pizcueta i Jaume Peiró i Dauder Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat Josep M Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’"El Mole” 29 números com a suplement 1864-65 Suspès el periòdic pel juny del 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir 1868-70 havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política

Monjo a Studios 977, fou elegit hegumen de Sant Mamas 981, a Constantinoble Deixeble de Simeó Estudita, la seva teologia recull la tradició mística bizantina centrada en la “deïficació” per la gràcia Entre les seves obres destaquen els Capítols teològics, gnòstics i pràctics , les Catequesis i, sobretot, els Himnes , que li valgueren el nom de “nou teòleg” per comparació amb el teòleg per antonomàsia Gregori de Nazianz La seva influència fou profunda en l' hesicasme Venerat com a sant per l’Església ortodoxa, la seva festa se celebra el 12 de març

Ocupà el càrrec d’organista de la capella de Sant Jordi de Windsor des del 1531 fins a la seva mort Publicà diversos llibres de caràcter teològic i inspiració calvinista i unes concordances bíbliques que li valgueren la condemna a mort, si bé fou indultat per Enric VIII A partir del 1550 es dedicà a arranjar el repertori musical per als serveis litúrgics en llengua anglesa La seva contribució musical és recollida en el llibre The Booke of Common Praier Noted Londres, 1550, un conjunt de composicions, molt sovint basades en melodies extretes del cant pla, amb textos anglesos

Alumne de Max Planck, fou professor a la Universitat de Giessen 1930-32 i director de l’institut de física de Heidelberg 1932-34 Desenvolupà la tècnica de les mesures amb el comptador Geiger tot introduint el mètode de les coincidències per a mesurar la direcció de les radiacions còsmiques, i el 1930, en collaboració amb HBecker, descobrí unes radiacions de gran poder de penetració que foren posteriorment identificades com a grups de neutrons Collaborà en la construcció del primer ciclotró alemany 1944 Els seus treballs li valgueren el premi Nobel de física de l’any 1954, que…

De jove fou actriu de teatre a l’Opéra-Comique 1805 i a l’Odéon 1813 Es casà amb un actor mediocre, Prosper Valmore, de qui intentà de fer un actor cèlebre Publicà els reculls poètics Élégies et Romances 1819, Élégies et Poésies Nouvelles 1825, Les Pleurs 1833 i Bouquets et Prières 1843, que li valgueren l’estima dels més grans poetes de l’època Verlaine li donà un lloc entre els seus Poètes maudits 1888 i reconegué el valor de la seva poesia, tendra i adolorida, bé que mancada d’una certa personalitat, on es reflecteixen les vicissituds de la seva vida

Les seves campanyes militars a Mèssia i Pannònia li valgueren un dels prenoms i l’elecció a emperador per l’exèrcit, un cop vençut el seu predecessor i contrincant Felip l’Àrab L’han fet cèlebre els seus decrets de persecució contra els cristians — que creia un dels obstacles més grossos per a la restauració de l’Imperi — , entre els quals aconseguí de fer molts apòstates La seva actuació com a organitzador fou important, bé que breu També fomentà les construccions monumentals, com les termes de l’Aventí, a Roma Morí lluitant contra els gots i els carps a la frontera de Mèssia

La seva fórmula religiosa per excellència Homenatge al text del Lotus del Veritable Ideal emfasitza el record del dharma per damunt del record de Buda mateix, característic del pietisme d' Amitābha La seva reforma es caracteritza igualment per l’èmfasi en l’aspecte pràctic de la religió per damunt de l’aspecte especulatiu La seva enèrgica oposició al pietisme de Jodō, l’intuïcionisme meditatiu del Zen, el misticisme ritual de Shingon i la disciplina ritualista de Ritsu li valgueren greus persecucions, que estigueren a punt de fer-lo morir Existeixen encara vuit sectes que duen…

S'inicià en el teatre amb M Reinhardt i passà posteriorment al cinema, on es destacà, primerament, en els films d’E Lubitsch Madame Dubarry , 1919 Anna Boleyn , 1920 Das Weib des Pharao , ‘La muller del faraó’, 1922, etc i després en els de F Murnau Der letzte Mann , ‘El darrer home’, 1924 Faust , 1926, etc Altres films en què prengué part foren The Last Command i The Way of All Flesh 1928, que li valgueren el primer Oscar d’interpretació que hom atorgà, Der blaue Engel ‘L’àngel blau’, 1930, etc Fou considerat l’actor oficial de l’Alemanya nazi i abandonà el cinema després de…