Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
‘Abd al-‘Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Primer valí d’Al-Andalus, fill de Mūsà ibn Nuṣayr.
Conquerí una bona part del sud peninsular i sembla que no arribà a la Tarraconense Firmà amb el got Teodomir una capitulació amistosa S'establí a Sevilla i es casà amb Egilona, vídua de Roderic L’element got tingué una importància a la seva cort potser hi confiava per a independitzar-se de Damasc És possible que això fos la causa del seu assassinat
‘Iṣām al-H̱awlānī
Història
Conqueridor àrab de les Balears i primer valí (904-12).
Malgrat que les Illes havien sofert diverses ràtzies per part dels musulmans, no fou fins a l’expedició d’'Iṣām que foren incorporades a l’emirat de Còrdova Urbanitzà la ciutat de Mallorca segons el model de Bagdad, i hi construí posades, mesquites i banys segons ibn Haldūn Probablement de la seva època daten l’Almudaina i els banys de l’actual carrer de Serra
‘Alī ibn Isḥāq ibn Ġāniya
Història
Fill del valí almoràvit mallorquí Isḥāq ibn Muḥammad ibn Ġāniya.
Decidit enemic dels almohades, deposà el seu germà Muḥammad quan aquest s’inclinava a acceptar la proposta de vassallatge enviada pel soldà almohade Abū Ya’qūb Yūsuf Amb l’esquadra capturada a Ruburṭayr Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn , substituïda la seva tripulació per mallorquins addictes a la seva causa, es dirigí a Ifrīqiyya i entrà a Bugia 1184, després de nomenar regent de les illes el seu germà Ṭalḥa Mentrestant, Ibn Ruburṭayr es revoltà i, amb la seva ajuda, Muḥammad recuperà el govern i reconegué l’almohade al-Manṣūr
circassià | circassiana
Etnologia
Individu d’un poble caucasià que poblava antigament tota la Circàssia, però d’ençà de les guerres contra la dominació russa (segles XVIII-XIX) finalitzades el 1864, perdé part del seu territori, i una bona part dels seus components emigraren cap a Turquia i Síria.
És dit també txerquès , forma russificada del mateix nom, i adigué , que és el nom autòcton, però que designa més específicament una part del poble circassià Actualment 1975 n'hi ha uns 420000 a Rússia —principalment a la República dels Kabardins i dels Balkars ~280000, dits circassians orientals o kabardins, a l' oblast’ autònoma d’Adiguèsia ~90 000, dits circassians occidentals o adigués, i a l' oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos ~50000, dits txerkessos— uns 58000 a Turquia i uns 50000 a Síria Practiquen principalment l’agricultura i la ramaderia i posseeixen des de temps…
‘Abd al-Raḥmān I de Còrdova
"Abd al-Rahman I de Còrdova Dirhem encunyat a Al-Andalus (779)
© Fototeca.cat
Història
Primer emir independent d’Al-Andalus.
Fill de Mu'āwiya ibn Hišām i considerat únic supervivent de la matança que Abū-l-'Abbās féu dels omeies de Damasc, recorregué l’Àfrica del Nord fins a refugiar-se entre els rustemites de Tāhert Des d’allí entrà en contacte, a través del seu llibert Balǧ ibn Bišr al-Qušayrī, amb els sirians d’Al-Andalus, clients de la seva família, i amb els iemenites, els quals estigueren d’acord a ajudar-lo en els seus projectes Passat a la península Ibèrica, i fracassades les negociacions amb Yūsuf al-Fihrī, valí d’Al-Andalus, el derrotà prop de Còrdova 756 i es proclamà emir independent 773, bé que admetia…
Ardó
Història
Rei visigot, successor d’Àkhila II en els territoris regits per aquest fins el 713.
Hom no en coneix sinó el nom i la durada de set anys del seu regnat, però hom pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne Després de la defecció d’Àkhila, i continuant l’acció diplomàtica que l’ocasionà, ‘Abd al-'Azīz, fill de Mūsā, el 5 d’abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot Teodomir, que regia l’extrem meridional dels dominis d’aquell Retuda Mèrdia, Mūsā i Tāriq, vers l’agost del mateix any, ocuparen Saragossa, ciutat pertanyent al primitiu domini d’Àkhila i probablement conquerida després de Roderic, però no progressaren més ençà Fou el valí al-Ḥurr qui, en…
‘Abd Allāh ibn Abī al-Ḥafṣ ibn al-Mu’min
Història
Valí almohade de les Balears, penúltim representant del poder musulmà a les illes.
Fou destituït el 1208
Abū-l-Munḏir
Història
Gironí convertit a l’islam, nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa.
El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalanopisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge
Vicenç
Cristianisme
Diaca del bisbe de Saragossa Valeri, que fou portat a València per ésser-hi martiritzat en temps de Dioclecià.
L’himne cinquè del Peristephanon de Prudenci, i sobretot una Passió tardana, donen alguns trets de la seva vida, barrejats amb molta fantasia A l’indret del martiri, localitzat al barri de la Roqueta de la ciutat de València, li fou erigida una basílica Sant Vicent de la Roqueta , que fou renovada pel bisbe Justinià ~531-546 El seu culte esdevingué molt popular a tota l’església visigòtica i mossàrab, al nord de l’Àfrica i a les Gàllies Rebé un notable impuls a l’època de la conquesta cristiana, sobretot quan el seu cos fou traslladat al monestir de Castres Llenguadoc Una relació coetània…
‘Uqba ibn Ḥaǧǧaǧ al-Salūlī
Història
Valí de l’Àndalus (734-741), successor d’‘Abd al-Malik ibn Qatan al-Fihrī.
Sota el califa Hišām ibn ‘Abd al-Malik , continuà les incursions per la Gàllia presa d’Arle, Avinyó, Lió i Valença, el 735 Acudí a Narbona, assetjada per l’exèrcit franc de Carles Martell, recuperà la ciutat 737 i, de retorn, ocupà Pamplona Al N d’Àfrica s’enfrontà a les revoltes dels berbers, que el derrotaren al Magrib el 740, i durant la seva absència de l’Àndalus fou destituït pel seu antecessor