Resultats de la cerca
Es mostren 849 resultats
Saint John’s
Ciutat
Capital d’Antigua i Barbuda, situada a l’illa d’Antigua.
Centre comercial del país i el port principal de l’illa Fou fundada el 1632 com una petita caseria per un grup de britànics provinents de l’illa veïna de Saint Christopher L’any 2016, les drassanes, els edificis i la infraestructura naval construïts vers el 1720 durant l’època de la dominació britànica, foren declarats patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO
sacaromicosi
Patologia humana
Estat morbós degut a la presència de fongs del gènere Saccharomyces
.
La sacaromicosi nord-americana pot ésser cutània , que apareix en zones descobertes de la pell en forma de nòduls que després supuren, i generalitzada , que afecta sobretot el pulmó i després es localitza a la pell, als ossos i a les articulacions La sacaromicosi sud-americana comença a manifestar-se per una ulceració bucal que s’estén a la pell veïna i als ganglis limfàtics
Mor una dona en un atemptat a Portadown
Una dona catòlica mor a causa d’un atemptat a la localitat nord-irlandesa de Portadown La víctima, Elizabeth O’Neill, veïna d’un barri protestant, mor per l’explosió d’un artefacte llançat a casa seva des del carrer Portadown és una petita localitat que els darrers anys ha estat notícia pels incidents causats en les tradicionals marxes protestants que se celebren al mes de juny
Segesta

El temple dòric de Segesta
Christophe PINARD (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Sicília, a la part NW de l’illa.
Lluità sempre contra la veïna Selinunt i, rival de Siracusa, fou defensada pels atenesos en el curs de l’expedició naval contra Sicília 415-413 aC Fou fidel a Roma davant les guerres púniques N'han estat conservats un temple dòric, hexàstil, del segle V aC, situat damunt un turó, i un teatre potser del segle III aC, refet en època romana, amb una profunda cavea
banda de tancament
Biologia
Formació de la membrana cel·lular, en una zona d’adherències amb la cèl·lula veïna, que té forma de barra.
Aquesta estructura ha estat observada amb el microscopi electrònic
Sano di Pietro

El casament del comte Sanseverino , de Sano di Pietro
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Ansano di Pietro de Mencio, pintor italià.
Representant de l’escola sienesa, fou el cap d’un taller goticista que produí nombrosos retaules i quadres de tema religiós per a les esglésies de Siena Influït pel Sassetta, el seu estil es caracteritzà pel refinament i el decorativisme tres-centistes, a deshora de les innovacions artístiques de la veïna Florència Coronació de la Mare de Déu Palazzo Pubblico, Siena, Mare de Déu amb el Nen Pinacoteca, Siena, ~1450
Castell de Farena (Mont-ral)
Art romànic
Actualment, d’aquest castell només resten alguns vestigis dins dels estables de Can Vilalta, un casal del poble de Favena bastit al costat de l’església de Sant Andreu i que rep el nom popular del “Castellot” Es conserven restes de les muralles, voltes gòtiques i columnes antigues Malauradament, es desconeix cap tipus de referència documental sobre la història d’aquest castell És possible que tingui el seu origen en època romànica, com l’església veïna de Sant Andreu
Saderra

El mas Sardera, al terme d’Orís
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Orís (Osona), a l’esquerra del torrent de Saderra
, afluent per l’esquerra del Ter, centrat per la parròquia de Sant Marcel de Saderra.
Originàriament pertangué al terme del castell de Torelló la vall de Saderra consta des del 930 i l’església des del 949 El castell de Saderra , d’història breu, es fusionà el s XIV amb el terme de Besora en l’aspecte jurisdiccional i a la casa de Saderra , veïna de l’església, en el civil Formà ajuntament propi als s XVIII i XIX el 1840 es fusionà amb Orís Un dels seus masos més importants és l'Espona de Saderra
Nostra Dòna de Camps
Aquesta església parroquial és situada a la part de llevant del turó o plataforma rocallosa a la falda del qual hi ha el poble de Camps L’església, dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, té ara un sentit nord-sud i pràcticament ja no conserva res de l’església medieval Al segle XIX es va refer completament l’edifici anterior Segons consta en una visita pastoral del 1404, l’església de Camps era una sufragània de la parròquia veïna de Santa Maria de Cubièras
inflexió
Fonètica i fonologia
Fenomen d’assimilació que afecta l’obertura vocàlica sota la influència d’una articulació extremament tancada, palatal o velar, veïna.
Segons l’opinió més generalitzada, el llatí mĕdiu no dóna en català modern * meig més amb ẹ com seria normal llatí ventu > vent , sinó mig mís, amb i , per raó del contacte del so consonàntic palatal s < -dy-, que ha provocat el tancament vocàlic considerat en un grau ẹ →i