Resultats de la cerca
Es mostren 532 resultats
Ventura de la Vega
Teatre
Autor dramàtic castellà d’origen argentí.
Traslladat a Madrid a onze anys, fou deixeble de Lista i company d’Espronceda Fou professor d’Isabel II, director del Teatro Español i acadèmic de l’Academia Española La seva obra conté elements realistes, i és una típica comèdia de saló amb intenció moralitzant cal esmentar El hombre de mundo 1845 i La muerte de César 1865 Escriví el llibret de la sarsuela de Barbieri Jugar con fuego 1853 El seu fill, Ricardo de la Vega 1839-1910, també autor dramàtic, és l’autor de La Verbena de la Paloma 1894, musicada per Bretón
Aurelio de la Vega
Música
Compositor cubà.
Estudià amb F Kramer i el 1947 es traslladà als Estats Units per rebre lliçons de composició d’E Toch De retorn a Cuba 1948, continuà els estudis de composició i fou nomenat degà de l’Instituto de Música A Iglesias de la Universidad de Oriente de Santiago de Cuba 1953-59 L’any 1959 s’exilià a Los Angeles, on començà a ensenyar en diverses institucions Finalment s’establí a la Universitat de Northridge, i hi fundà un estudi de música electrònica El 1994 es retirà amb el títol de professor emèrit Parallelament, s’ha dedicat a la composició, ha fet conferències per Llatinoamèrica i Europa i ha…
Manuel de Vega Santos
Basquetbol
Jugador, entrenador i directiu de basquetbol.
Format en els equips juvenils de la Joventut Carmelitana i del club de l’INEM, ambdós de Lleida, la temporada 1962-63 s’incorporà a l’Agrupació Esportiva Antorcha, on jugà fins la seva retirada el 1974 Entre el 1966 i el 1970 jugà al MILSA, equip sorgit de la fusió dels primers equips del Sícoris Club i de l’AD Antorcha Li feren un partit d’homenatge entre una selecció local i una altra selecció formada per jugadors de l’Agrupació de Basquetbolistes Espanyols Internacionals Presidí la Federació Provincial de Basquetbol de Lleida 1981-82 fins que es transformà en delegació territorial de la…
Churriana de la Vega
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat al SW de Granada.
Ha desenvolupat una certa activitat industrial productes alimentaris, vidre, teixits, maquinària gràcies a la proximitat de Granada
Cenes de la Vega
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat a llevant de la ciutat de Granada.
Soto de la Vega
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, drenat pel riu Órbigo, al Páramo lleonès.
Economia bàsicament agrícola i ramadera
Vega de San Mateo
Municipi
Municipi de la província de Las Palmas, Canàries, situat al sector N de l’illa de Gran Canària.
Agricultura de regadiu i ramaderia Dins el terme destaca la caseria d’Aríñez
Manuel Vega i March
Arquitectura
Arquitecte.
Titular el 1892 Escriptor erudit, publicà Las enseñanzas industriales en España 1903, Mientras se alza el edificio, La reforma de Barcelona 1907, etc Fundà i dirigí la revista Arquitectura y Construcción 1889-1923 Fou acadèmic de Belles Arts de Sant Jordi des del 1913 i director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1920-31 Com a arquitecte féu un interessant projecte per a la plaça de Catalunya, amb un edifici al mig dedicat a magatzems comercials 1922, un projecte de teatre per a San Salvador —que guanyà un premi internacional— 1911, el Collegi d’Orfes Pobres de Sant Julià de Vilatorta…
Garcilaso de la Vega
Literatura
Poeta castellà.
Descendent de dos illustres poetes, Fernán Pérez de Guzmán i el marquès de Santillana, formà part de la cort de l’emperador Carles des del 1520 Fou casat amb Elena de Zúñiga 1525 Participà en diverses accions militars i polítiques —batalla d’Olias Castella, 1521 expedició a Rodes, 1522 Viena, 1531 Tunis, 1535— Fou ferit mortalment en l’assalt a la fortalesa de Lo Muèi Frejús El seu desterrament i estada a Nàpols 1532-35 fou fonamental per a la seva formació intellectual, com també l’amor per Isabel Freyre ho fou per a la seva obra poètica Aquesta, breu, fou publicada pel seu amic Joan Boscà…
Josep Marina i Vega
Història
Militar
Militar.
Lluità a la tercera guerra Carlina, i es destacà, amb el grau de coronel, a la de les Filipines Fou ascendit a general 1896 Tornà a la península Ibèrica, juntament amb el general Polavieja, i passà aleshores a Cuba Posteriorment fou governador civil de Barcelona, fins el 1902, governador militar de València 1902-03 i de Melilla 1909-10, capità general de Catalunya 1917 i dos cops ministre de la guerra 1917 i 1918