Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
Mir de Tagamanent
Cristianisme
Canonge augustinià, fill dels castlans del castell de Tagamanent Ramon Berenguer i Ermessenda.
Fou lliurat pels seus pares al monestir de Sant Joan el 1135 Visqué amb fama de sant i tot just mort fou venerat com a tal Hi ha una vida llegendària seva redactada en llatí al s XIV, pels volts del 1345, quan les seves despulles foren posades en un magnífic sarcòfag d’alabastre Profanat aquest pels francesos el 1794 i destruït en gran part el 1936, fou restaurat després del 1945 i es venera al presbiteri de l’església de Sant Joan
Berenguer de Peralta
Cristianisme
Frare dominicà i bisbe de Lleida.
Era de la família Peralta de Lleida i consta com a canonge el 1244 Seguint l’exemple del bisbe Guillem de Barberà i els consells de sant Ramon de Penyafort es féu dominicà Es remarcà per la seva virtut i fou elegit bisbe a la mort del seu antecessor 1255, però es resistí a acceptar Consta la seva actuació episcopal pel maig del 1256, i morí quatre mesos després Hom el venera com a sant, sense, però, haver estat mai reconegut oficialment el seu culte
Mare de Déu de les Peces

Vista general de l’església de la Mare de Déu de les Peces, a Alàs i Cerc (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del terme d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), a l’E del poble d’Alàs, sobre un serrat que domina la riba esquerra del Segre.
S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de les Peces, talla gòtica policroma L’església és romànica, d’una nau, ampliada modernament per la banda de migdia i coberta amb encavallades de fusta L’absis és semicircular, llis, amb una finestra de doble biaix A la banda de tramuntana s’adossa la torre campanar, romànica, que possiblement tenia finestres geminades al pis alt Els del poble d’Alàs celebraven aplecs el dilluns de Pasqua i per Sant Roc, a l’agost
Santa Faç
Representació del llenç de la Verònica, amb el rostre de Jesús, que, segons la llegenda, hi restà gravat.
Com a tema iconogràfic ha estat conreat, a l’Orient cristià, especialment en el món grec i eslau a l’Occident ha estat un tema especialment difós durant les èpoques gòtica, renaixentista i barroca Als Països Catalans, on hom en venera una pretesa relíquia al monestir de la Santa Faç , cal destacar-ne la representació en el díptic gòtic de Miquel Alcanyís, atribuït abans a Bernat Martorell, i la pintura de Joan Gascó Museu Episcopal de Vic, d’un intens dramatisme, que havia estat atribuïda a Bartolomé Bermejo
Camps

Camps, Fonollosa
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Fonollosa (Bages), al N del terme, a la vall del Puig.
És situat al N de Fonollosa, a l’altiplà del mateix nom Santa Maria de Camps és el nom de la parròquia esmentada al segle XII sota les formes de Cantios o Cancios Les referències documentals, però, són força més antigues almenys, de l’any 950 L’església parroquial data del 1760 i fou decorada els anys seixanta del segle XX per l’artista Joan Rifà Objecte d’una gran devoció a tota la comarca fou, durant segles, la imatge gòtica del Sant Crist de Camps, cremada el 1936 L’escultura que ara es venera al mateix temple n'és una reproducció
Rocacorba

Santa Maria de Rocacorba
JoMV
Antic poble
Antic poble del municipi de Canet d’Adri (Gironès), centrat per les ruïnes de l’antic castell de Rocacorba i per l’antiga església parroquial (Santa Maria), a 929 m alt., en un característic penyal, al vessant meridional del cim culminant del massís de Rocacorba, prop de la capçalera de la riera de Rocacorba, afluent per la dreta de la riera de Llémena dins el terme de Sant Gregori (és en part termenal de Sant Martí de Llémena i Canet d’Adri).
El castell, esmentat des del 1065, fou enfeudat pel rei als cavallers Rocacorba 1130, els quals el vengueren el 1168 als Hostoles esdevingué centre de la baronia de Rocacorba L’església de Santa Maria de Rocacorba és esmentada el 1161 inicialment fou l’església del castell En decaure aquest s XIV-XV fou transformada en santuari marià L’edifici actual, al qual hi ha adossada una albergueria, és obra del s XVIII hom hi venera la còpia de l’antiga imatge gòtica d’alabastre policromat de la Mare de Déu de la Pera, conservada al Museu Diocesà de Girona És un lloc molt visitat pels…
el Vilar
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Vilar) de Blanes (Selva), situat 4 km, al N, de la població, prop del mas del Vilar
.
Existia ja el 1323, i l’edifici actual fou acabat el 1612, ampliat amb un cambril el 1787 i millorat i restaurat després moltes vegades S'hi venera una imatge romànica de la Mare de Déu, asseguda, amb l’infant que beneeix, obra del s XIII, que la tradició fa trobada en aquest lloc La vila de Blanes hi celebra una festa, votada el 1650, el dia de Santa Caterina, i una altra el dia de Sant Rafael 24 d’octubre, per un altre vot, del 1795 També hi té lloc un aplec el dimarts de Pasqua, i els feligresos del rodal hi acudeixen en calamitats públiques i privades
Madrona
Cristianisme
Màrtir cristiana.
Una tradició medieval narra que el seu cos, portat d’Orient per uns mercaders cap a Marsella, hagué d’ésser dut a Barcelona a causa d’una tempestat Hom el venerà a l’església de Sant Fruitós, al peu del Montjuïc, esdevinguda de Santa Madrona El seu culte fou molt popular, i fou traslladada sovint, fins que fou fixat en el convent de Sant Agustí Alguns biògrafs tardans la feren filla de Barcelona Té capelles en uns altres indrets del Principat, com a Seva Osona, on una tradició local la fa una pastoreta d’aquest lloc La seva festa se celebra el 15 de març
monestir de Valvanera
Abadia
Abadia benedictina situada a la Sierra de San Lorenzo, als Montes Distercios, a La Rioja.
Fundat al final del segle X, en un indret d’antiga tradició eremítica, hom en coneix la llista d’abats des del 1055 Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense fins que fou unit, no sense resistència, a la congregació de Valladolid segle XVI Tingué un famós escriptori Incendiat i destruït per les tropes napoleòniques i dispersada la comunitat arran de la supressió 1835, fou restaurat per monjos de Montserrat 1883 L’any 1954 una part de la comunitat es traslladà a El Paular Segòvia En són administradors els bisbes de Calahorra La imatge de la Mare de Déu segle XII que hom hi venera és…
cel·la de Ternelles
Antiga cel·la de Ternelles (Mallorca).
Existent ja a mitjan segle XIV es trobava sobre uns penyals, prop el castell del Rei, i el 1372 era habitada per fra Nicolau Toralla Entre el 1408 i el 1417 l’ermità biscaí fra Joan edificà, amb l’ajuda dels jurats de Pollença, una nova cella a la vall de Ternelles, on es venerà des del 1533 la Mare de Déu de la Misericòrdia Sempre sota la vigilància i protecció dels jurats fou restaurada el 1548 i reparada en altres ocasions, i estigué habitada per ermitans A mitjan segle XIX s’hi installaren tres llecs framenors, que el 1897 es traslladaren a l’ermita del Sant Crist o del Remei El 1900 un…