Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
comtat de Buscemi
Història
Títol concedit el 1556 a Giulia de Ventimiglia, baronessa de Buscemi (Sicília), i al seu fill Josep de Requesens i de Ventimiglia
.
Pere de Cardona i de Villena
Història
Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana a Catalunya, i comte de Collessano i primer marquès de Padula a Nàpols.
Fill gran d’Antoni Cardona i de Luna, virrei de Sicília Serví Alfons IV de Catalunya-Aragó a Itàlia i compartí amb ell la captivitat després de la desfeta de Ponça 1435 El 1439 heretà del seu pare les baronies catalanes Les vengué als Albert el 1450 Fou camarlenc i conseller d’Alfons IV, el qual, el 1444, li donà el comtat de Collessano, la baronia de Caronia i les senyories de Gallípoli i Due Petralie —feus confiscats a Antoni de Centelles i de Ventimiglia— i el féu mestre justicier del regne de Sicília El mateix any havia adquirit ja la baronia de Naso Tanmateix, mai no perdé…
principat de Santa Severina
Història
Títol senyorial concedit el 1464 al regne de Nàpols a Antoni de Centelles i Ventimiglia, marquès de Cotrone, conegut també com a Antoni Ventimiglia.
Nicolau de Peralta i de Randazzo
Història
Quart comte de Caltabellotta i gran justicier de Sicília, fill de Guillem.
El 1392 prestà fidelitat a la reina Maria i al rei Martí quan en companyia de l’infant Martí arribaren a l’illa Rebé llavors el títol de marquès de Mazzara i comte de Calatafimi amb els llocs de Giuliana, Adragna, Sambuca, Calatamauro, Contessa i Comici Malgrat això es revoltà el 1393, com el seu pare Després d’algunes negociacions, el 1395 i el 1396, per retornar a l’obediència dels reis, arribà a un compromís el 1397 i obtingué el reconeixement del comtat de Caltabellotta amb Calatafimi i Sclafani, la capitania vitalícia de Sciacca i exempcions fiscals Com a premi de la seva collaboració…
Eufèmia de Sicília
Història
Regent de Sicília.
Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Monja de Santa Clara a Messina, ajudà ocasionalment l’abadessa, la seva germana Constança, quan sortí del monestir per intervenir en afers de govern durant la minoritat del seu germà Lluís I D’acord amb els catalans de l’illa, afavorí la fugida i el matrimoni de la seva germana Elionor amb Pere III de Catalunya-Aragó 1349 En morir Constança fou nomenada vicària del regne 1355 per una assemblea de barons i de síndics de les ciutats, reunida a Messina, càrrec que exercí també durant la minoritat de Frederic III havia d’actuar sempre en…
Tocco
Llinatge d’origen napolità, la primera línia del qual (prínceps de Montemiletto) s’extingí el 1613.
La línia de Grècia s’inicià amb Lleonard I Tocco , enviat a Grècia l’any 1357 pel príncep Felip II de Tàrent, perquè conquerís l’Epir Conquerí Acaia, Etòlia i les illes de Lèucada, Cefalònia, Acarnània i Arta i es proclamà duc de Lèucada i comte palatí de Cefalònia Carles I Tocco mort el 1429, duc de Lèucada i comte de Cefalònia i Zacint 1381, es casà el 1388 amb Francesca Acciaiuoli, filla del duc Nerio I d’Atenes que, en morir 1394 li aportà les senyories de Corint i Mègara Hagué de lluitar per l’herència amb el cunyat de la seva muller, Teodor I Paleòleg, dèspota de Mistràs que li…
Guillem de Montcada
Història
Senyor de la baronia de Fraga (Guillem II de Montcada).
Fill de Ramon III de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després poc abans del 1303 amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva Fou senescal de Catalunya 1300 a la mort del seu parent Pere II de Montcada El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró…
Sibil·la I de Pallars
Història
Comtessa de Pallars Sobirà (1295-1327).
Filla del comte Arnau Roger I i Làscara de Ventimiglia Succeí el seu oncle Ramon Roger I, en complir-se les previsions establertes pel seu pare Molt jove i havent de pagar als marmessors 150 000 sous melgoresos, vengué el patrimoni al rei Jaume II, que l’hi retornà en feu honorat 1297 i l’ajudà contra les escomeses dels seus cosins els vescomtes de Coserans, que pretenien el comtat —desheretats el 1256— emparats pels comtes de Foix i els reis de França, que cobejaven la Vall d’Aran Mantingué la integritat territorial, malgrat invasions i atacs 1295-1311, ja resolt el conflicte de…
Felip Maria I de Milà
Història
Duc viscontià de Milà (1412-47).
Fill de Joan Galeàs I, succeí el seu germà Joan Maria I L’emperador li concedí el comtat de Pavia 1396, el qual, en morir el seu pare 1402, li arrabassà el favorit del seu germà Facino Cane, amb la vídua del qual, Beatrice Ventimiglia-Làscaris, comtessa de Tenda, es casà a la seva mort 1412 Cercà la neutralitat per al seu ducat, i es dedicà a la recuperació de Como, Lodi, Piacenza, Cremona, Bèrgam i Brescia Obligà el papa Nicolau III a cedir-li Parma, i ocupà Gènova 1421 i, per la batalla d’Arbedo 1422, les valls frontereres amb Suïssa Per la pau de Ferrara 1428, ratificada el…
Berenguer Arnau de Cervelló i de Queralt
Història
Baró de la Llacuna, conseller i camarlenc del rei Martí; fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i d’Elisenda de Queralt.
Es casà successivament amb Teresa de Boixadors-Carròs 1387, amb Beatriu de Rajadell 1419 i amb Joana de Vilanova Exercí diversos càrrecs palatins ja a la cort de l’infant Martí Participà en l’expedició organitzada per l’infant Martí en ajut de Castella en la guerra contra Portugal 1381, en la defensa de Catalunya contra les tropes dels Armanyac 1389-90 i en l’expedició a Sicília de l’infant Martí 1392 entre el 1392 i el 1393 actuà com a ambaixador entre aquest i el seu germà, el rei Joan I, i, retornat a l’illa, caigué presoner d’Antoni de Ventimiglia el 1394 Tornà a Catalunya…