Resultats de la cerca

Molt soluble en aigua, dóna solucions incolores que s’engrogueixen ràpidament És obtingut combinant directament NH 3 i H 2 S gasosos a 0°C i és emprat com a reactiu analític Les seves solucions dissolen sofre i donen solucions de polisulfurs d’amoni —NH 4 2 S x —, de color vermellós

La femella és brunenca llistada i el mascle, a la primavera i l’estiu, té el pit vermellós i el front roig viu És gregari i molt apreciat, pel cant, com a ocell de gàbia Habita a tot Europa, llevat de la meitat nord d’Escandinàvia, i és comú als Països Catalans

Són de mida petita i presenten el musell allargat i punxegut, els ulls molt petits i les orelles amagades pel pelatge, que és molt llustrós La majoria de les espècies presenten glàndules de mesc, que els serveixen per a la defensa Són molt actius i cacen constantment invertebrats i petits vertebrats No hibernen La musaranya comuna Sorex araneus fa 6-7 cm de llargada i té el pelatge d’un color roig bru al dors, més clar als costats i d’un gris clar al ventre La musaranya nana Sorex minutus fa uns 4,5-6,5 cm de llargada sense la cua i té el pelatge d’un color bru grisós La musaranya etrusca…

Grup molt homogeni, comprèn les dues cinquenes parts de les florídies, amb gèneres filamentosos proveïts de verticils de pleuridis laterals que els donen un aspecte de petits rosaris Ceramium , amb gèneres proveïts de pleuridis unicellulars i aspecte de floc de llana vermellós Pelysiphonia , i fins i tot amb gèneres en forma de làmina que recorda una fulla vermella Delesseria

Comprèn diferents espècies, com almandina, pirop, espessartita, grossulària, andradita i uvarovita Cristallitzen en el sistema cúbic i tenen correntment un color vermell fosc o marró vermellós Tenen un esclat de vidre o de resina, una duresa de 7-7,5 i una densitat de 3,6-4,3 Són utilitzats com a abrasius, i els exemplars transparents, en joieria

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls tabulars o prismàtics o, generalment, en masses de color lleugerament blavós, o també blanc, groc, verd o vermellós, transparents o translúcides Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,96 Normalment associada a sofre, guix, sal comuna, aragonita, etc És utilitzada en l’obtenció de composts d’estronci

És d’un color vermellós clar per sobre i blanquinós a la part inferior a l’hivern, però, pot presentar, tot ell, una tonalitat blanca L’espècie s’estén per Europa, Àsia i el nord d’Àfrica És un animal molt actiu durant la nit Es nodreix, bàsicament, de mamífers molt més grossos que ell, com ara llebres i conills

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls generalment petits La seva duresa és 5-5,5 i la seva densitat 4,6-5,4, i és de color groc marronós o vermellós És un mineral accessori que hom troba sovint en els granits i sienites i en llurs sorres, les quals a vegades són explotades per obtenir ceri i terres rares

Cal destacar G cardinalis , de flors vermelles, G gandavensis , de flors vermelles o d’un groc vermellós, G lemoinei , de flors blanques, grogues o vermelles amb taques purpúries, i G primulinus , de flors d’un color groc clar Els gladiols tenen molta importància en floricultura, i són plantats a l’aire lliure o en hivernacles, en sòls flonjos i ben drenats

Molses de l’ordre de les encaliptals 1 Encalypta vulgaris a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 10 b detall d’una caliptra x 10 2 E streptocarpa a detall d’uns propàguls x 40 Miquel Alcaraz És aquest un ordre de molses acrocàrpiques, de fillidis ligulats o espatulats, fortament papillosos i peristoma mal desenvolupat El caràcter més típic és la presència d’una caliptra tubular, llarga, com una funda que cobreix tota la càpsula Encalypta streptocarpa forma masses de color groc verdós, sobre roques calcàries, en escletxes, replans, rabasses d’arbres, des de la terra…