Molses de l’ordre de les encaliptals. 1 Encalypta vulgaris: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 10); b detall d’una caliptra (x 10). 2 E. streptocarpa: a detall d’uns propàguls (x 40).
Miquel Alcaraz.
És aquest un ordre de molses acrocàrpiques, de fil·lidis ligulats o espatulats, fortament papil·losos i peristoma mal desenvolupat. El caràcter més típic és la presència d’una caliptra tubular, llarga, com una funda que cobreix tota la càpsula.
Encalypta streptocarpa forma masses de color groc verdós, sobre roques calcàries, en escletxes, replans, rabasses d’arbres, des de la terra baixa fins a uns 2000 m d’altitud. És freqüent, però a les Illes solament s’ha trobat a Mallorca, a la Serra de Tramuntana. Els gametòfits són generalment robustos, i poden atènyer 60 mm d’alçada. Els fil·lidis són ligulats o espatulats, crispats en estat sec, d’àpex obtús. El nervi és gruixut, vermellós, no excurrent. La seta és llarga, papil·losa, vermella, i porta una càpsula erecta, cilíndrica, estriada en espiral, coberta per una caliptra llarga, amb la base lobulato-laciniada. És molt característica la presència de propàguls filiformes, de color bruno-vermellós, que apareixen en gran nombre, agrupats a l’axil·la dels fil·lidis superiors; es veuen bé amb una lupa de camp. E. vulgaris és una planta més petita (3-10 mm), de fil·lidis estretament ligulats o espatulats, i nervi normalment excurrent en un curt pèl hialí. La càpsula és llisa. No presenta propàguls. Viu també en terrenys calcaris, a la base de les roques, en escletxes, etc., sobretot a la terra baixa, on és freqüent. Tenim encara tres espècies més: E. affinis, E. ciliata i E. rhabdocarpa.