Resultats de la cerca

Fill de Meneci i originari, sembla, de la Lòcrida Opúncia, anà a Tessàlia i fou educat amb Aquilles, el qual seguí a Troia Amic d’aquest —que s’havia retirat de la lluita—, vestí les seves armes per combatre Hèctor, que l’occí amb l’ajut d’Apollo Aquilles venjà la seva mort i li feu uns funerals solemnes Ambdós tingueren sepultura romana a l’Hellespont, on eren venerats

Collocador, vestí la samarreta del Club Esportiu Roca de Barcelona i posteriorment del Club Voleibol Vigo, on jugà dels 22 anys als 35, i esdevingué el capità de l’equip En aquesta etapa aconseguí l’ascens a la Superlliga i una Copa del Príncep 2010 en la darrera temporada en actiu Posteriorment s’incorporà a la direcció tècnica del club Fou internacional júnior i absolut per Espanya i també fou convocat per la selecció catalana

Ingressà com a escolà en aquesta institució i posteriorment entrà al monestir, on vestí l’hàbit de monjo al febrer del 1654 Les cròniques el presenten com a mestre de l’Escolania durant molts anys Possiblement collaborà amb Benet Soler ~1640 - 1682 i suplí també, amb Mateu Valdovín, algunes de les absències de Joan Cererols D’acord amb la tradició del seu temps, com a mestre de l’Escolania segurament compongué algunes obres, però no s’han conservat

Vestí la samarreta del Picadero de Barcelona durant la dècada de 1960 Fou campió de la primera edició de la Lliga el 1965 Posterioment exercí d’entrenador, primer al mateix CB Sant Cugat i després a la secció de bàsquet de la Penya Blaugrana Sant Cugat Ja retirat com a esportista, restà vinculat al Club Voleibol Sant Cugat, primer com a tresorer, i després com a president 2007-15, càrrec des del qual fomentà la formació de base femenina

Rematadora que vestí les samarretes del Cornellà i de l’Espanyol durant la dècada dels vuitanta Començà al CV Cornellà, equip amb el qual debutà en la màxima categoria i participà en la Recopa d’Europa 1979 Guanyà dues Lligues 1980, 1982 i la Copa de la Reina 1982 abans d’incorporar-se a l’Espanyol-Cornellà, amb el qual aconseguí dues Lligues 1985, 1988 i tres Copes de la Reina 1984, 1985, 1986 Fou internacional amb la selecció espanyola júnior i absoluta

Jugà en la posició de collocadora i també de rematadora Vestí la samarreta de l’Agrupació Esportiva Cornellà fins el 1982, any que l’equip es convertí en l’Espanyol-Cornellà Es retirà temporalment per maternitat la temporada 1985-86 En el seu palmarès destaquen quatre Lligues 1980, 1982, 1988, 1991 i cinc Copes de la Reina 1982, 1984, 1986, 1990, 1992 Formà part de la selecció espanyola la dècada de 1980 i disputà diversos campionats internacionals, entre els quals, l’Spring Cup

Vestí la samarreta del Grup Catalònia durant la dècada dels noranta El 1993 fitxà pel Grupo Duero i tornà al Grup Catalònia l’any que l’equip se situà una altra vegada a la màxima categoria estatal El 1996 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Amb la selecció espanyola júnior aconseguí la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1992 Posteriorment jugà amb l’absoluta, amb la qual disputà partits del preeuropeu i de la Lliga mundial i arribà a ser-ne capità

Arribà al Futbol Club Barcelona a l’estiu del 1979 procedent del Borussia Mönchengladbach 1972-79 Vestí la samarreta del Barça tres temporades 1979-82, i jugà 71 partits oficials, en els quals marcà 53 gols Fou campió de la Copa 1981 i de la Recopa 1982 Abandonà el club i fitxà pel Charlton Athletic 1982-83 Fou 54 vegades internacional pel seu país i mundialista a la Copa del Món de Mèxic 1986 Fou guardonat amb la Pilota d’Or com a millor jugador europeu 1977

El 1972 abandonà els Estats Units i fitxà per l’Hispano Francès, on jugà a les ordres de Jean Marc Buchel i dirigí l’equip junior Vestí la samarreta de l’Hispano durant la temporada 1972-73 i es proclamà campió de Lliga A les acaballes de la temporada també actuà com a entrenador provisional del primer equip L’any següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip que abandonà el 1975, any que retornà al seu país Fou internacional amb la selecció dels EUA

Nebot de Jeroni Mateu, vestí l’hàbit benedictí a Montserrat el 1569 Participà activament en les dissensions internes del monestir, motivades per les diferències entre monjos catalans i castellans Deportat a Nàpols per Felip II de Castella, aconseguí d’evadir-se de la presó i refugiar-se a Montecassino, on fou predicador i escriví diversos opuscles De vera existentia corporis sancti Benedicti in Cassinensi ecclesia 1607 i Chronicon monasterii Cassinensis a Leone Ostiensi conscriptum 1616 Fou nomenat abat de San Salvatore de Castellis per Pau V 1610