Resultats de la cerca

Fill d’una família de Malgrat de Mar, de molt jove s’allistà voluntari per lluitar contra els carlins L’any 1871 inicià a Barcelona els estudis de medicina, que abandonà al cap de tres anys, tot i que els reprengué de nou en 1890-91 i els torna a abandonar Es traslladà a Madrid 1875 i exercí el periodisme Publicà 1880 un treball intuïtiu sobre el mecanisme de la circulació i sostingué una lluita periodística amb Letamendi, les teories vitalistes del qual atacà Per insistència de Jaume Pi i Sunyer retornà a Barcelona 1884 i disposà d’un laboratori a la facultat L’any 1887 ingressà al…

Viu principalment en llocs arenosos o pedregosos propers a la mar, sobretot allà on s’acumula matèria orgànica, i penetra poc vers l’interior, pels arenys del torrent La planta deixa anar per les ferides un làtex groguenc, acre i càustic, emprat en medicina popular contra les berrugues Les fulles triturades havien estat emprades per tractar úlceres, en medecina i en veterinària

Membre de l’Institut de Biologia Animal Servei de Parasitologia, exercí d’assessor de diverses indústries làcties de Catalunya Fou director del Laboratori de Sanitat Animal de Catalunya Publicà diverses obres tècniques Enciclopedia de la avicultura , Enciclopedia de la leche , Enciclopedia de la inspección veterinaria i Análisis de alimentos , etc i nombrosos opuscles i articles de divulgació ramadera i de sanitat dels aliments

Fou secretari de redacció de La Veterinaria Catalana i secretari del Collegi de Veterinaris de Catalunya Entre les seves publicacions cal destacar Producción y consumo de carne en Cataluña 1933 Treballà especialment sobre el bestiar porcí Tingué també una activitat destacada en el camp cultural de Rubí Presidí la secció d’art i cultura de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona

Ingressà en el cos de veterinària municipal de Barcelona i en fou nomenat degà 1925 Fundà a Barcelona, conjuntament amb Gordón Ordás i Cayetano López, l’Instituto Veterinario Nacional 1919 i la “Revista dels serveis sanitaris i demogràfics municipals de Barcelona” 1929 Fou president del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1922-24 Morí a Berlín a conseqüència d’un accident aeri

Llicenciat a la facultat de veterinària de Saragossa 1954, s’inicià professionalment en patologia clínica i en l’estudi de la nutrició i la producció d’animals A partir del 1970 s’especialitza en cuniculicultura, branca en què ha destacat notòriament ha estat professor d’aquesta matèria a l’escola d’Arenys de Mar i a la de la Diputació de Girona a més, ha dirigit nombrosos cursets i ha aportat destacades ponències en simposis sobre cuniculicultura President de l’Associació Espanyola de Cuniculicultura ASESCU, 1976-80, de l’Associació Científica Mundial de Cuniculicultura WRSA,…

A la dècada de 1980 jugà dues temporades al Futbol Club Barcelona, procedent del Club de Rugby Veterinaria, de Saragossa En el seu palmarès, destaquen cinc Lligues 1974, 1975, 1977, 1981, 1982 i dues Copes del Rei 1976, 1981 Fou internacional amb la selecció espanyola 1970-83 Guanyà una medalla de plata i una de bronze de la Federació Espanyola de Rugbi Després de retirat, ha fet de comentarista esportiu

Ingressà en el cos de veterinària militar 1917 i acomplí diverses comeses a l’Àfrica fins que fou destinat a Barcelona, on esdevingué un dels primers especialistes en clínica canina de Catalunya Promogué les exposicions canines des de la presidència de la Societat Canina de Catalunya Escriví Perros de guerra i El perro , en collaboració En el Congrés de veterinaris de Catalunya Girona, 1932 presentà la ponència Lucha contra la rabia

Es llicencià també en medicina 1909 El 1911 ingressà al cos de Veterinaris Municipals de Barcelona i des del 1915 fou sotsdelegat de Veterinària de Barcelona Féu estudis importants sobre bacteriologia de la llet i els seus derivats al Laboratori Municipal d’Higiene de Barcelona Dirigí el parc zoològic de Barcelona 1934-52 i collaborà assíduament en revistes professionals veterinàries Fou president del Collegi Provincial de Veterinaris de Barcelona

Hom el prepara a partir de polpa de fusta o cotó artificial per tractament amb àlcali i metilació amb clorur de metil És sòlid, blanc i granulós, soluble en aigua freda i insoluble en aigua calenta La presència de sals inorgàniques n'augmenta la viscositat La solubilitat depèn del grau de substitució dels radicals hidroxils per metoxi És emprat com a agent espessidor en cosmètica, com a aglutinant en pintures, com a laxant en veterinària i com a additiu alimentari texturitzador