Resultats de la cerca
Es mostren 1072 resultats
assegurança de vellesa
Economia
Dret del treball
Presentació de caràcter econòmic consistent en una pensió vitalícia a la qual té dret el treballador assalariat afiliat a la seguretat social i el funcionari públic en cessar del treball per la jubilació.
Segons la legislació vigent a l’Estat espanyol, només hi té dret el treballador, a seixanta-cinc anys, si ha cotitzat a la seguretat social uns mínims fixats
mida
Cristianisme
Cinta o cordill de la llargària d’una imatge venerada en alguns santuaris.
Solen ésser beneïdes, i els seus devots les compren i veneren Costum vigent ja al món clàssic, als Països Catalans en consta l’existencia des del s XV
augment de dot
Dret català
Increment del dot, posterior a la constitució d’aquest, mitjançant noves aportacions de caràcter gratuït.
Segons el dret català vigent, l’augment de dot pot ésser realitzat abans o després del matrimoni, però en aquest segon cas, no podrà excedir-ne l’import
deslegalització
Dret
Tècnica jurídica consistent a autoritzar el govern, per mitjà d’una norma de rang legal, a regular matèries que fins aquell moment eren regulades per llei.
D’acord amb la constitució vigent a l’Estat espanyol, la deslegalització únicament pot ésser utilitzada en els supòsits en què no existeixi cap reserva material de llei
redempció d’una servitud
Dret civil
Forma d’extinció d’una servitud mitjançant el pagament d’un preu pactat amb anterioritat.
El codi civil vigent a l’Estat espanyol prescriu la redempció de les servituds de pasturatge i de llenyes, així com d’altres que donen dret a percebre fruits
consell de família
Dret civil
Organisme que era destinat a la tutela de menors i incapacitats.
La legislació espanyola vigent ha suprimit aquest organisme i ha atorgat al jutge una major intervenció en la fiscalització i el control del tutor en benefici del menor o incapacitat
pesseta
Peceta a nom d’Isabel II. Aquesta denominació popular catalana, fou la que s’acabà imposant l’any 1868 per designar la unitat monetària de l’estat
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de l’Estat espanyol vigent del 1868 al 2002.
Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant pels bancs d…
Organización Sindical Española
Història
Sistema sindical verticalista vigent durant el franquisme a l’Estat espanyol.
El Fuero del Trabajo 1938 creà una corporació de dret públic que reunia en un organisme unitari totes les branques de la producció o serveis en sindicats verticals sota la direcció de l’estat Posteriorment s’integraren en un únic sindicat empresaris i treballadors que depenien de la Delegación Nacional de Sindicatos dintre del ministeri Secretaría General del Movimiento posteriorment al ministeri de Relacions Sindicals El 8 d’octubre de 1976 un decret traspassava tots els béns de l’OSE a la presidència del govern i així s’iniciava un procés de llibertat sindical
carta de ‘logu’
Història
A l’edat mitjana, codi vigent a cadascun dels jutjats sards.
A l’època de dominació de Pisa, la Carta de logu de Càller regia exclusivament per als sards Breve Regne Callari Durant la dominació catalana, el jutge d’Arborea Marià IV promulgà segle XIV una carta de logu per al seu jutjat per tal d’assegurar la pau interna dels seus súbdits La seva filla Elionor, jutgessa també d’Arborea, promulgà 1392 la Carta de logu d’Arborea, la més famosa i l’única conservada, vàlida per al jutjat d’Arborea i estesa després a tota l’illa Escrita en llengua sarda i de forma clara i concisa, regula matèries civils i penals amb un gran sentit jurídic, estrany a d’…
alera foral
Dret aragonès
Dret que tenen els veïns de pobles contigus de dur a pasturar llur bestiar a les terres compreses entre les eres d’un dels pobles i les de l’immediat, terres a les quals hom només pot pasturar de sol a sol.
L’origen d’aquest dret data del segle XIII segons el dret especial d’Aragó vigent, ja no és una servitud legal, sinó que neix només pel costum o per contracte