Resultats de la cerca

Els membres d’aquest grup causen malalties en els conductes respiratoris de l’home i d’altres vertebrats Aquest grup inclou els virus de la ràbia, la grip, la rosa i les galteres

Entre les malalties produïdes pels virus hi ha la rubèola, l’eritema infecciós, el xarampió, etc Els casos produïts per l’acció de medicaments poden imitar l’aparença clínica dels anteriors El caràcter de l’exantema pot variar així, hi poden haver exantemes en forma d’escarlatina, d’urticària, de butllofes, hemorràgics, nodulars, eritematosovesiculars, etc

Per bé que el mode d’acció concret de l’interferó no és conegut, hom sap que no actua directament sobre el virus, tal com s’esdevé en el cas dels anticossos, sinó que actua indirectament, modificant certes propietats de la cèllula que impedeixen la reproducció del virus al seu interior Totes les cèllules dels vertebrats infectades per virus poden produir interferó, si bé d’altres agents sense cap relació amb els virus com certs antígens i mitògens poden també induir la síntesi d’interferons a les cèllules del sistema immunitari, per un…

Quan, a més a més, és afectada la medulla espinal, hom l’anomena encefalomielitis En les manifestacions agudes el quadre clínic es compon de febre i signes de meningitis associats a alguns d’aquests símptomes convulsions, confusió mental, estupor, coma, trastorns de la parla o dels moviments voluntaris i de la vista L’evolució dura unes quantes setmanes El nombre d’agents causants vírics és força alt, però es destaquen els del grup dels herpes Altres encefalitis presenten una evolució més crònica durant mesos o fins i tot anys, i poden ser ocasionades per virus lents, com el de…

Afecta el sistema respiratori pulmons i vies i cursa amb símptomes de febre, tos i esbufecs en persones de qualsevol edat Es transmet pel contacte o la proximitat amb malalts, bé que el mecanisme del contagi no es coneix amb precisió, i es creu que l’origen del virus es localitza en camells i dromedaris, en els quals s’ha identificat també el virus Fou detectada per primer cop a Jordània el 2012, i entre el 30% i el 40% dels pacients diagnosticats aquell any van morir El miler de casos confirmats per l’Organització Mundial de la Salut el 2015 procedien d’estats de la península Aràbiga,…

Té un curs agut i benigne, durant el qual hom pot detectar, en la sang del pacient, anticossos contra el virus i anticossos heteròlegs contra els eritròcits d’ovella, cavall i bou prova de Paul-Bunnell que serveixen per a confirmar la diagnosi de la malaltia

El virus ràbic és molt neuròtrop i determina una simptomatologia neuropsíquica, amb una fase d’antuvi irritant hiperestèsia, espasmes, furor, convulsions i després paralítica El pronòstic de la malaltia és molt sovint fatal un cop instaurada per això són d’una gran importància les mesures profilàctiques control epidemiològic dels gossos, vacunació precoç després de tota mossegada sospitosa, etc Els primers èxits en vacunacions antiràbiques foren deguts al biòleg francès Louis Pasteur

Pertanyen a aquest grup el virus de la coriomeningitis i els de les febres hemorràgiques americanes

Tenen un diàmetre de 17 a 30 nm i estan formats per àcid ribonucleic envoltat per una càpsida proteica, l’estructura variable de la qual determina els diversos tipus, l’especificitat per a la infecció i l’antigenicitat Són força resistents als dissolvents àcids i lipídics Es transmeten per contacte oral o fecal i poden ésser els agents causants d’infeccions de distinta gravetat pel fet d’afectar simultàniament diferents òrgans i sistemes Els enterovirus més importants són els coxsackie A i B, els virus ECHO, els virus de la poliomielitis, els reovirus, els parvovirus…

Com a expressió d’aquests nòduls apareix un material blanquinós d’aspecte caseós, constituït per greix, cèllules epitelials i acumulacions de partícules de virus